Carles Costa ha estat al capdavant del Telenotícies Vespre durant tot l’estiu, unes setmanes en què ha mantingut la quota d’audiència altíssima mentre substituïa el Toni Cruanyes. Dilluns vinent ja torna el presentador de Canet, un canvi que ha donat ales a Onda Cero Catalunya per entrevista el Carles Costa sobre la seva feina a TV3.
Estar al capdavant dels informatius cada dia no és fàcil i encara menys durant l’estiu, quan aquest es converteix en un dels pocs programes que emeten en directe. Després de tant de temps, ja hi està acostumat? “El directe m’agrada, però és tens perquè poden passar notícies d’última hora i canvis inesperats. A l’estiu la gent es pensa que treballem menys i és tot el contrari. Hi ha molts companys de vacances i la durada del TN és la mateixa o fins i tot més llarga perquè tenim menys publicitat”.
El que més li agrada de ser presentador de l’informatiu? Poder triar ell mateix l’escaleta: “Has d’estar constantment atent i això esgota, però m’encanta poder triar de què parlem. Encara que acabis el dia esgotat i no puguis dormir, quan l’endemà et lleves i veus la corba d’audiència et fa estar molt content de la feina”.
El presentador reconeix que el TN Vespre genera molta adrenalina
I això que aquest paper no és fàcil perquè la feina el manté en alerta, ja que té clar que en qualsevol moment pot passar alguna cosa que canviï l’escaleta radicalment. Això el que genera és moltíssima adrenalina que també té les seves conseqüències negatives: “Quan s’acaba el TN, no puc adormir-me. Surto de TV3 súper excitat i arribo a casa revolucionat. Aleshores em poso a mirar que han fet les altres cadenes, després m’agafa gana… Fins passades les tres no aconsegueixo adormir-me i l’endemà a les nou ja estic aixecat i pendent de l’actualitat. És una feina de 24 hores”, reconeix.
Li agradaria ser el presentador del TN cada dia? “Ara estic en una posició en què acabo fent-lo de tant en tant i crec que ho prefereixo, no sé si m’agradaria fer-ho cada dia perquè trobaria a faltar el carrer. M’agrada tenir contacte amb les fonts i crear les meves notícies a partir del que m’explica la gent al carrer”.
Carles Costa recorda l’època de corresponsal de TV3
Sobre la seva trajectòria professional, ha volgut destacar les etapes de corresponsal a París i Londres: “Són dues de les millors etapes que he viscut a nivell professional i també personal. Arribes a un país nou sense conèixer ningú i has de fer una immersió molt forta per conèixer com és i com pensa aquella societat, ja que has d’analitzar les notícies i no només explicar-les. Vaig acabar de corresponsal a París de casualitat, ja que en aquell moment vivia una situació personal que em demanava fer un canvi i vaig presentar-me a corresponsal sense tenir cap mena d’expectativa. És cert que la vida d’un corresponsal és molt xula i molt romàntica però és molt esclava perquè controles tot un país molt gran en què el 90% tens coses a dir”.
