Andreu Buenafuente tornarà a TV3 aquest setembre amb Quanta guerra, un programa en què diversos personatges recordaran els pitjors moments dels familiars durant la Guerra Civil. Aquest és només un dels molts projectes professionals que ha signat després de la cancel·lació de Late Motiv a Movistar+, un espai que l’havia forçat a traslladar-se a Madrid els darrers anys. Ara que torna a viure a Catalunya, reconeix que s’ha “enamorat de Barcelona” una altra vegada.
Així ho confessa davant de l’Albert Om, qui l’ha entrevistat a RAC1 aquest dilluns. En la conversa, Andreu Buenafuente ha deixat caure que no descarta marxar a viure a Sud-amèrica una temporada. Per què? HBO Max ha estrenat la versió televisiva de Nadie sabe nada, el programa de ràdio que presenta amb Berto Romero. En fer-se en castellà, la plataforma s’estaria plantejant emetre’l en algun teatre de l’Argentina i de Mèxic: “Anem a obrir mercat a Amèrica Llatina i no descarto que ens hi quedem un temps a viure”. Sigui com sigui, el que té clar és que no té gens de ganes de jubilar-se: “Si tinc salut, donaré pel sac molts anys“.
El presentador recorda els inicis a TV3
Molts teleespectadors de TV3 encara recorden Sense Títol o La cosa nostra, dos dels programes més icònics del presentador. Feia més de 25 anys que treballava a Barcelona, una xifra que el va fer reflexionar: “Tenia ganes de canviar. Estava saturat de la ciutat i volia experimentar. Madrid és molt diferent, d’això no hi ha dubte”.
D’allò ha plogut molt, una experiència professional intensa que ara compagina amb més temps lliure. De fet, explica que va apuntar-se a classes de piano i que va començar a pintar. I què pensa fer d’aquest talent artístic? Explotar-lo, és clar: “Estic sortint de l’armari com a pintor. Aquest estiu exposaré a Palafrugell i per Nadal, a Barcelona”.
Andreu Buenafuente se sent molt estimat a Barcelona
Què és el que més li agrada d’haver tornat a casa? Que se sent “molt estimat” per la gent de carrer: “Quan vaig a fer un cafè no em deixen pagar. Em sento molt estimat i aquesta és una cosa que trobava a faltar. La popularitat és addictiva… Només diré que un estiu vaig anar de viatge als Estats Units i un dia em vaig enfadar perquè ningú no em coneixia”.
El còmic admet que li agrada que la gent l’aturi pel carrer i li demostri la seva estima: “Em sento molt respectat i estimat. Abans em feia vergonya dir-ho, però és que és veritat. Ara que he tornat a Catalunya tinc una relació especial amb tot perquè sóc com el gendre de Catalunya”.
