Setembre ha arribat. Un mes carregat de llistes, propòsits i la sensació d’un inici de curs que, per a moltes, és gairebé un any nou. Però, mentre la nostra ment s’obsessiona a planificar cada detall, hi ha una peça clau que sol passar desapercebuda.
Una peça imprescindible per al nostre benestar real. La capacitat de gaudir del que tenim davant, aquí i ara. Una tasca que sembla senzilla, però que amaga una complexitat que pocs detecten.
I és aquí on entra en joc una figura que no et pots perdre: Tal Ben-Shahar. Aquest psicòleg i filòsof, una autèntica eminència mundial en felicitat, ha detectat els dos grans obstacles que ens impedeixen viure plenament. La seva afirmació és clara, gairebé un secret a veus: per ser realment felices, hem d’eliminar la por a un futur incert i el record pesat d’un passat que ja no existeix.
La paràlisi del futur: viure en el “què passaria si”
Ens passa a totes. Una reunió important, un canvi de feina, fins i tot un dinar familiar. La nostra ment salta al futur i comença a construir escenaris possibles, la majoria catastròfics. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la facilitat amb què el cervell crea drames).
Tal Ben-Shahar ho explica amb claredat meridiana. La por al futur no només es manifesta en grans preocupacions vitals, sinó també en la nostra quotidianitat. Són aquestes petites preguntes: “i si no estic a l’altura?”, “i si fracasso?”, “i si les coses no surten com espero?”. Dubtes que, per a moltes, són com un soroll de fons constant.
Aquestes incerteses, humanes i comprensibles, activen mecanismes d’anticipació que, en la seva justa mesura, poden ser útils. Però quan es tornen excessius, quan la roda del “i si” no s’atura, el preu és alt. Acabem patint estrès, un esgotament emocional que ens deixa sense energia i una sensació d’alerta constant que ens esgota. El nostre cos i la nostra ment pateixen les conseqüències d’un perill que, sovint, mai arriba a materialitzar-se.
La majoria de les situacions que temem i que ens ocupen durant dies, mai arriben a passar. Viure en aquest doble sofriment (un a la imaginació i, si escau, un altre a la realitat) és un error que podem evitar.
Alliberar-nos d’aquesta càrrega no implica ignorar els problemes, atenció. El truc definitiu és deixar de convertir hipòtesis en certeses abans d’hora, sense necessitat. És una solució que el nostre benestar agrairà.
El llast del passat: una presó emocional sense escapatòria
L’altre gran obstacle a la nostra felicitat, segons Ben-Shahar, és la manera com ens relacionem amb el passat. Qui no ha experimentat moments dolorosos, pres decisions equivocades o desitjat haver viscut alguna cosa d’una altra manera? És part de la vida, de la nostra història.
El problema sorgeix quan el record es transforma en una rumiació constant. Quan tornem una vegada i una altra a allò que ja va succeir. En lloc de ser una font d’aprenentatge per a futures experiències (que és el que hauria de ser), es converteix en una autèntica presó emocional. Una gàbia de la qual ens costa sortir.
Ho hem sentit mil vegades, i és una veritat que no podem oblidar: pensar i repensar allò que vam fer malament no modifica els esdeveniments. Ni tan sols aconseguirà reparar les ferides. L’únic que aconsegueix és impedir-nos avançar i superar el que ja ha passat. És un llast que ens impedeix volar cap a nous horitzons.
La psicologia positiva que promou Tal Ben-Shahar ens ofereix una alternativa molt més útil. Mirar enrere amb honestedat, sí. Extreure les lliçons necessàries del que va passar, per descomptat. Però després, i aquí resideix el secret, continuar amb la nostra vida sense tornar una vegada i una altra al passat.
Aquest fluix d’esdeveniments sí que afavoreix el nostre creixement personal, una cosa inviable si ens quedem atrapades en una culpa permanent. La clau, diu l’expert, és la nostra capacitat per transformar l’experiència en coneixement. És una habilitat que podem entrenar, una solució definitiva per a la nostra pau interior.
Setembre, un punt de partida per a la felicitat present
Aquest mes de setembre, amb els seus centenars de propòsits, ens convida a ser més productives, més disciplinades, més saludables, més exitoses. Ens plantegem canvis profunds i, si no els aconseguim, ens jutgem amb una duresa que fa mal. (Ens hem de dir adeu a aquesta autoexigència tan nostra).
Sense adonar-nos-en, com explica Ben-Shahar, caiem en la paradoxa de plantejar un nou començament mirant cap al passat o planificant un futur que encara és llunyà. La nostra felicitat no requereix una versió més perfecta de nosaltres mateixes, sinó una de més tranquil·la. Una que sàpiga parar.
La seva proposta concreta és cristal·lina: no ens convida a renunciar als somnis ni a oblidar la nostra història. Ens anima a col·locar cada cosa al seu lloc. “El passat pot ser una mestra, però no un hogar. El futur pot ser una inspiració, però no una obsessió. Entre ambdós existeix un espai on transcorre la vida real.”
Aquest espai és el present. És aquí, en el nostre dia a dia, on es troba la felicitat que moltes portem tant de temps buscant. En la conversa amb una amiga, en el cafè del matí, en el projecte entre mans o en el passeig després d’un llarg dia.
Nombrosos estudis sobre benestar confirmen que la capacitat d’estar presents està directament relacionada amb nivells més alts de satisfacció vital i una salut emocional robusta. És un truc senzill, un canvi de perspectiva que pot transformar-ho tot. Hem de deixar d’esperar el moment perfecte i començar a viure ara. Estàs preparada per aplicar aquesta solució a la teva vida?
