Quan en Ramon Roset, a principis de febrer, em va encarregar uns articles sobre la carinyena blanca, em vaig proposar fer un inventari exhaustiu de l’estat actual d’aquesta varietat a l’Empordà. Il·lús de mi, creia que seria una tasca fàcil, la podria enllestir en molt poc temps; només hauria de contrastar els vins que es feien de carinyena blanca i els cellers amb una antiguitat important, i la resta seria bufar i fer ampolles, però a mesura que anava rebent informació, s’obria un horitzó desconegut, vinyes velles, vinyes noves, fins a fer un total de 45. Les he visitat totes.
Només es parlava de carinyena blanca, mai de carinyena roja; si a França n’hi havia molt poca, quanta n’hi podria haver a l’Empordà? Gairebé gens. Sempre havia estat una incògnita la superfície plantada de carinyena blanca i roja a l’Empordà, i dic havia, perquè a resultes d’aquests articles no hi haurà cap dubte, només lleugeres correccions i matisos. Calia llegir veus autoritzades, “patums”, per veure que deien, en vaig escollir tres; Jancis Robinson, una mirada forana, internacional, indiscutida professionalment i amb un representant a la terra com és en Ferran Centelles; els components de La Guia de Vins de Catalunya, amb una visió molt propera a les varietats “no foranes”, amb els seus seguidors i detractors; i un gran expert en història de les varietats, en Josep Maria Puiggrós Jové, que feia poc acabava d’enllestir la seva tesi doctoral, no crec que en el seu terreny ningú li pugui fer ombra.
Tots resumeixen el mateix, la carinyena blanca, a l’estat espanyol, només es troba a l’Empordà, i el focus principal és Espolla. A l’Empordà de carinyena blanca i roja només n’hi ha a l’Alt, al Baix n’hi ha algun cep escadusser.
Jancis Robinson (Wine Grapes. A complete guide to 1.368 vine varieties, including their origins and flavours. Jancis Robinson, Julia Harding, José Vouillamoz Peguin Books 2012; pàg 61) dona la quantitat de 3 hectàrees i no esmenta la carinyena roja; Alcover, Naranjo i Abellán (Vi Català. Una reivindicació històrica. Jordi Alcover, Sílvia Naranjo, Jordi Abellan</em”>. Viena Edicions 2015; pàg 115 i 116) calculen que hi ha quinze hectàrees de carinyena blanca i que la roja és gairebé testimonial; Josep Maria Puiggrós i Jové, en la seva tesi doctoral (La cultura de la vinya i el vi a Catalunya, de l’edat mitjana als temps actuals. <em”>Josep Maria Puiggrós i Jové. </em”>Universitat de Barcelona 2018; pàg 185, pàg 194) dona una superfície de 15 hectàrees i recull que l’any 1975 és la primera vegada que s’esmenta el nom de carinyena blanca a l’Empordà.
De vinyes velles només en podien tenir, cellers antics, cooperatives o cellers posteriors a l’any 1975 que haguessin comprat vinyes velles. Però qui hauria volgut comprar aquest tipus de cep, amb un raïm exclòs de la llista de varietats per a vinificació de Catalunya? De la roja ni parlar-ne, no existia!
Fins l’any 2014, tota la carinyena blanca o roja plantada era anterior a la regulació de la DO Empordà el 1975. Aquell any, en Salvador Batlle (Còsmic Vinyaters), reempelta una vinya de cabernet sauvignon a carinyena blanca. En els anys posteriors diversos cellers planten vinyes a Agullana, La Vajol, Masarac, Sant Climent Sescebes, Cadaqués i Capmany. Aquestes vinyes joves, actualment, representen el 18% de la superfície ocupada per la carinyena blanca i roja a l’Alt Empordà. Aquests últims anys, des de l’Empordà, s’ha donat material vegetal a cellers de la DOQ Priorat, a un del Penedès i a un viver de Navarra. L’empresa Vitis Navarra de Larraga (Navarra), enguany tenia carinyena blanca en el seu catàleg però calia consultar-ne la disponibilitat.
Abans d’acceptar l’encàrrec, vaig posar dues condicions, que en Pau Albó del Celler Cooperatiu d’Espolla i el viticultor David Pujol Cargol em recolzessin, sinó no puc fer el treball. Benauradament, per a mi, tots dos em diuen que si, i poso fil a l’agulla. El meu agraïment més profund per a tos dos!
A tot arreu em van rebre molt amablement i molts em van portar a veure les vinyes, o em van dir on eren i, poc a poc, les vaig anar trepitjant. Em vaig posar un barret i em vaig dedicar a voltar pels pobles vinícoles de la carinyena blanca o roja. No n’hi ha tants! De les 45 vinyes, 6 són vinyes joves que representen el 18% del total; amb això el futur de la varietat està assegurat, i més, amb els ceps que es plantaran en els propers anys. Els cellers de l’Empordà han d’apostar fort per dues varietats que li són pròpies i gairebé exclusives, la carinyena blanca i el lledoner roig.
Mentre que a l’Alt Empordà hi ha 5,79 ha de vinya de carinyena roja a tot França n’hi ha 1,4 ha.
Els cellers que tenen aquestes varietats són:
Celler Cooperatiu d’Espolla, Celler La Gutina, Celler Martí Fabra, Celler Pujol Cargol, Cooperativa de Garriguella i Rabós, Empordàlia, Espelt Viticultors, La Vinyeta, Mas Llunes, Còsmic Vinyaters i Vinyes d’Olivardots, i de manera testimonial, AV Bodeguers i RIM Empordà-Jordi Esteve Xifra.
