En la crisi financera i econòmica del 2007 hi havia experiències i lliçons prèvies, però en aquesta crisi tots els governs, però també les empreses i els ciutadans, han de gestionar la incertesa. Hi ha cap recepta?
Ens trobem en una zona totalment desconeguda, ha entrat un agent extern, una gran desgràcia que hem de resoldre i que sabem que tindrà una durada limitada. És un escenari similar al d’un terratrèmol, un tsunami o una guerra que destrueix una part de l’economia. Sí que hi ha una recepta, injectar liquiditat a l’economia per mantenir les empreses vives el màxim de temps possible. Hauríem d’intentar posar l’economia al congelador i descongelar-la una altra vegada quan s’hagi normalitzat la situació.
Justament, Espanya no ha estat el millor exemple d’injectar diners a les empreses.
Evidentment, aquí hi ha molts problemes. No som el país més ric del món, amb la qual cosa tenim uns recursos limitats, però tenim una oportunitat immensa, els fons europeus. Tenim debilitats, però també grans oportunitats, i hem d’esperar també que la vacuna arribi, es distribueixi i que faci el seu efecte.
La vacuna pot ser una reactivadora de l’economia a curt termini, o caldrà esperar a recollir els fruits?
Si vacuna és confiança, l’economia repuntarà a curt termini. De fet, hi ha una dada rellevant, l’estalvi. Mai s’havia estalviat tant com ara, com a mínim des que es recullen les dades fa 21 anys. Els sectors de contacte estan anant molt malament, però hi ha altres sectors que funcionen molt. El 70% dels sectors baixen vendes i el 30% pugen vendes. Què passa? Que la gent que segueix treballant però percep risc no gasta, però estalvia. Ara mateix, la taxa d’estalvi és el 22,5% del sou. Quan recuperin la confiança, es gastaran els diners, com ha passat a l’estiu després del confinament. I què generarà aquesta confiança? Bàsicament la salut.
La immensa majoria del teixit productiu català, i també espanyol, és petita i mitjana empresa, sense liquiditat, amb crèdits i, sovint, amb el patrimoni personal dels seus propietaris en joc. Vostè diria que aquesta feina de “congelar” s’està fent bé, des de les administracions?
Tothom està fent el que pot, i és veritat que s’han descobert punts molt febles a l’hora que els recursos acabin arribant a les empreses i autònoms. En qualsevol cas, quan es diu que no hi ha recursos, m’agradaria deixar molt clar que no hi ha recursos ara, però arribaran. Per fer una comparació, amb el pla de reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial, el pla Marshall, es van destinar 13 bilions de dòlars, que avui equivaldrien a 130.000 milions de dòlars. Bé, doncs només a Espanya arribaran de la UE 140.000 milions, és com si es gestés tot el pla Marshall a Espanya. Són molts diners!
Però que aquests diners arribin realment a l’economia productiva està totalment garantit? Europa ha alertat en diverses ocasions que Espanya ha malgastat els fons europeus en projectes poc adequats, com aeroports, estacions d’AVE i altres infraestructures no rendibles.
Per això s’ha de fiscalitzar molt bé on van a parar els fons europeus a Espanya. S’hauria de descentralitzar per decidir quins són els punts estratègics on destinar els fons, no és una cosa que es pugui deixar a mans d’unes poques persones, perquè estem parlant d’una quantitat molt gran de diners.
Perramon troba prioritari digitalitzar l’economia JORDI BORRÀS
Com es pot fiscalitzar el repartiment de diners, més enllà que els distribueixin els reposables governamentals?
Amb el repartiment dels fons europeus ens juguem l’economia del futur i de la mateixa societat, del país, en definitiva, perquè no hi haurà una segona oportunitat. La societat i els mitjans de comunicació tenen una feina de fiscalitzar i investigar on van a parar aquests diners, perquè se’n parla poc. Tinc la sensació que la gent no veu que amb aquests fons ens estem jugant el futur.
En què gastaria vostè aquests fons de la UE?
S’haurien d’utilitzar per digitalitzar els comerços, perquè ara mateix les pimes no poden competir amb els grans colossos, no tenen recursos. I una vegada has digitalitzat la teva economia, tornes al món. Si no digitalitzem l’economia, el comerç desapareixerà. Per contra, si els fons es destinen a coses de poc valor afegit i de poc retorn, les perspectives a mig termini són fosques. Però la bona notícia és que depèn de nosaltres, dels ciutadans, decidir què en fem, d’aquests 140.000 milions. Per això hem de fiscalitzar molt bé i descentralitzar al màxim el procés de decisió. En el cas de Catalunya, quan arribin els diners serà decisió de la Generalitat, i aquí és on hem d’entrar tots en tromba per saber a què es destinaran. Hem de decidir quina economia volem per als nostres fills. Desgraciadament, no som un país que generi superàvit, i per tant, no tornarem a tenir una oportunitat com aquesta en com a mínim una generació.
Quina tasca han de fer les administracions, a banda de distribuir fons?
Primer hem de tenir en compte que hi ha empreses que no sobreviuran, i altres sortiran més fortes. Les que es troben en més risc són aquelles que tenen massa deute, que han estat poc prudents, i després empreses que no tenen la propietat dels actius i han hagut de pagar lloguers sense ingressos. A partir d’aquí, les empreses que sobrevisquin es trobaran amb un entorn on part de la competència s’haurà mort i ho tindran relativament bé.
Els governs, a més de digitalitzar l’economia, i això és més difícil, intentar diversificar l’economia. Ara mateix, som un país on el sector turisme té molt pes, per això ens ha afectat tant. Als EUA el turisme ha baixat igual, però tenen una economia molt més diversificada i se’n sortiran millor. Desgraciadament, aquí tenim tots els ous al mateix cistell. Per altra banda, s’ha d’intentar repatriar la indústria. A Catalunya en aquest sentit estem una mica millor que la resta d’Espanya, però cal tendir més a la indústria d’alt valor afegit, que no sigui fàcil que marxi a un altre país o que es pugui copiar. Per exemple, la farmacèutica Grífols és un clar exemple a seguir, però també Cellnex, que es dedica a les infraestructures de telecomunicacions, les energies renovables o les TIC.
Però com se salva el petit comerç, que no pot apuntar tan alt?
Aquí els ajuntaments poden fer molta feina i no han fet res. Des de que les empreses d’un mateix poble puguin actuar conjuntament en un mercat digital, amb un preu que no sigui més alt que Amazon, poden introduir monedes digitals dins de la ciutat, etc. Això reactivaria l’economia local, es poden fer moltes coses, perquè no sempre la solució ha de venir de fora. La vacuna, els fons europeus… esperem només que ens ho solucionin fora?
Com creu vostè que serà el 2021, bo i sabent que tot és prou incert i que no té la bola de vidre?
Exactament, estem en una zona d’incertesa total… En tot cas, hem de distingir entre els països que han estat proactius davant del virus i els que han estat reactius. En el primer grup hi ha la Xina, que aquest 2020, en plena pandèmia té un PIB positiu de l’1,9%. Espanya tancarà amb un PIB negatiu del 12,4 %. I el 2021? S’espera que l’economia continuarà essent de contacte i per tant, a Espanya es preveu que recuperi un 5,4% i un 4,8% el 2022, de manera que el 2023 o 2024 recuperarà el mateix PIB que abans de la pandèmia. Però això són previsions que es poden trencar en qualsevol moment, perquè no sabem si el virus mutarà i si el pla de vacunació anirà bé, o si la gent recuperarà o no la confiança i els hàbits de consum canvien molt o no.
1 
