L’estranya reacció del Marroc amb la Interpol en la investigació de l’imam

A mida que avança el judici dels atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils, els punts foscos guanyen protagonisme. Un d’aquests punts més inquietants és el paper que està assolint l’imam de Ripoll Abdelbaky Es Satti. El pressumpte cervell de la cèl·lula jihadista que va perpetrar els atacs, va fer volar la casa d’Alcanar on preparava els explosius i va assassinar un noi a Sant Joan Despí continua essent un protagonista misteriós i poc clar. Si fins ara eren les autoritats espanyoles les que feien opaca la seva figura, ara s’hi afegeix el Marroc i un procés entrebancat i estrany d’obtenció dels perfils d’ADN del sospitós, oficalment mort en l’explosió d’Alcanar.

Un punt que s’haurà d’aclarir en el judici en les jornades d’aquesta setmana, quan entra de ple el debat sobre les proves d’ADN incloses al sumari, que podrien “no ser concloents” segons algunes de les parts, tant defenses com acusacions particulars. Així, el jutge en una decisió insòlita, ha admès una petició extraordinària per part de la defensa de Driss Oukabir, l’advocat  Luis Álvarez, i fa venir el responsable del laboratori dels Mossos aquest dilluns per tal que aclareixi el protocol d’obtenció dels perfils d’ADN. Sobretot, el seu testimoni ha d’aclarir si s’han utilitzat reactius caducats que contaminarien la prova. Tot i que el jutge ha deixat molt clar que no es pot jutjar un mort, la rellevància de la figura d’Es Satti fa que el tribunal intenti vèncer l’opacitat de les autoritats amb l’imam.

Un mail d’Interpol sense resposta

Aquest dimecres es va aportar, com a peça de convicció, un e-mail clau per a la instrucció que fins ara les parts no tenien. En concret, és un e-mail remès el 24 d’agost per l’oficina de la Interpol de Madrid a la seva homòloga de Rabat, al Marroc. En aquest correu, al qual ha tingut accés El Món –enviat a petició dels Mossos, que no tenien accés encara directe a la Interpol, havia de ser a través del CNP–, es va adjuntar un perfil genètic d’ADN per esbrinar si les autoritats marroquines el tenien registrat en alguna base de dades. La traça d’ADN va ser extreta d’una gel·laba que la policia va localitzar al pis que l’imam compartia al carrer Sant Pere de Ripoll. Per cert, en una gel·laba que no era de la mateixa talla (52) que la que es va trobar a Alcanar (56). Un detall que encara escalfa més el debat d’una quarta persona misteriosa a la casa que va explotar la nit abans dels atemptats.

El mail no va obtenir cap resposta de l’oficina d’Interpol dirigida per funcionaris policials marroquins. Per això, les autoritats espanyoles van insistir a la Direcció General de Seguretat del Marroc poder proseguir aquesta investigació. No fou fins al desembre que finalment es van comissionar a dos agents de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia per tal que investiguessin els antecedents de l’imam i de la seva família al Marroc. L’objectiu, sobretot, era contextualitzar la seva figura i trobar rastres d’ADN per poder certificar la seva mort. La investigació fa ser un fiasco i així ho van admetre durant la seva declaració davant del tribunal que presideix Fèlix Alfonso Guevara.

Una investigació al Marroc

Els dos agents d’Informació del Cos Nacional de Policia, TIP 77619 i 110017, no van poder analitzar la informació ni la documentació que l’imam es va deixar a la seva furgoneta a Sant Carles de la Ràpita. “No vam tenir-ne accès”, van assegurar. Els policies van remarcar que van estar acompanyats tot el viatge per agents marroquins d’informació i de la policia científica, que són els que van pendre les mostres genètiques a la mare, una filla i un germà de l’imam el desembre de 2017. De fet, van deixar a l’aire la seguretat de la cadena de custòdia de les mostres d’ADN. Fins i tot, una part de la investigació –com esbrinar el seu domicili– va ser tan feble que no se’n va escriure ni atestat.

Precisament, en aquest punt el paper del Marroc encara s’enfosqueix més. Les forenses van practicar una anàlisi d’ADN per tal de poder constatar que les traces trobades a Alcanar i Ripoll eren de l’imam. Ara bé, aquest anàlisi van ser posat en dubte per dos perits just a l’inici del judici. Una situació que encara aixeca encara més suspicàcies sobre l’imam. L’anàlisi d’ADN de l’imam feta al Marroc no es podrà contrastar en la vista oral, ja sia perquè la justícia espanyola arrossega els peus o bé perquè la marroquina hi posa traves. En primera instància, i després que Guevara cedís a la petició de l’advocat de Javier Martínez, pare del nen mort a la Rambla, el jutge va remetre la petició al jutge d’enllaç del Marroc, donant per fet que la despesa (entre 1.300 i 1.700 euros) anava a càrrec de la part sol·licitant de la prova.

Finalment, la justícia marroquina va declinar la petició de fer viatjar les pèrits marroquines que van signar l’anàlisi de l’ADN. En l’ofici remès a la sala, al qual ha tingut accès El Món, el director de Seguretat Nacional del Marroc instava les autoritats espanyoles a enviar una comissió rogatòria, és a dir, per escrit. D’aquesta manera, Hakima Yahya, directora del laboratori de la policia científica de Casablanca, i la metgessa del mateix laboratori Soumaya Haddoumi, que van signar la pericial de contrast d’ADN amb familiars d’Es Satty, no hauran de respondre oralment ni entrar en contradicció amb els advocats de les parts que no veuen clar el seu informe.

En el document de les autoritats marroquines, s’avisa que s’hauran d’enviar per escrit les “preguntes i aclariments” que es vulguin plantejar a les dues pèrits en qualitat de testimonis. Una preguntes que seran “executades per les autoritats marroquines”. Per defensar la negativa al fet que les pèrits viatgin o siguin interrogades directament, amb possibilitats de repreguntar, la justícia marroquina al·lega que “no és possible portar a terme la tècnica de la videoconferència, per no tenir base legal reguladora a la legislació nacional i degut a l’estat epidemiològic actual”. Una decisió que encara reforça més les suspicàcies que va despertar que les autoritats marroquines fessin el sord a la petició de la policia a través de la Interpol per aclarir un ADN que els investigadors sospitaven que podria ser de l’imam.