Amnistia Internacional ha demanat a l’Estat espanyol que garanteixi l’exercici del dret a la manifestació i els insta a rendir comptes per actuacions policials en el marc de l’informe sobre el dret a la protesta a l’Estat. A més, l’ONG ha criticat els efectes de la Llei Mordassa, vigent des del 2015, l’enduriment del codi penal contra les protestes i la falta d’investigació d’abusos policials. L’entitat ha assenyalat que hi ha extrems de la llei que cal modificar i, també, ha recollit casos en què les actuacions policials durant algunes manifestacions han acabat amb lesionats o mutilats. Ho ha exemplificat amb el cas del periodista de l’ACN Bernat Vilaró, a qui van ferir amb una pilota de goma mentre cobria una de les protestes a Barcelona per les sentències de l’1 d’Octubre.
El dret a la protesta ha patit un retrocés
La Llei Mordassa, segons afirma Amnistia Internacional, ha suposat “set anys de restriccions indegudes” i reclamen que es canviï “el rumb legislatiu, policial i judicial” per “facilitar i garantir, d’acord amb els estàndards internacionals, el dret humà a la protesta a Espanya”. Ho ha dit el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, aprofitant que el Congrés ha obert el debat sobre la llibertat d’expressió, reunió i manifestació amb la proposta de modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana.
L’ONG i altres organitzacions critiquen que la reforma del Codi Final i l’aprovació de la llei mordassa el 2015 han provocat un retrocés “seriós” en l’exercici del dret a la protesta, tal com han pogut “documentar” en els darrers anys. Aquest retrocés també ha sigut conseqüència de “l’ampli marge de discrecionalitat i arbitrarietat atorgat a les forces de seguretat en la seva actuació durant les manifestacions pacífiques” o la utilització “abusiva” de pilotes de goma o projectils de ‘foam’.
La llista que ha fet Amnistia de situacions que han ajudat al retrocés del dret de protesta també inclou la interpretació “freqüent” dels tribunals “a favor de la versió policial”, les “contradenúncies” que al·leguen fets “no veraços” de policies a manifestants o periodistes “que denuncien abusos” i la “manca de mecanismes efectius de rendició de comptes de les forces de seguretat”.
Tot plegat, afegeix Amnistia, “ha donat lloc a sancions arbitràries”, a la “criminalització” de manifestants “pacífics”, periodistes o moviments socials, a un ús “no proporcional” de la força contra manifestants “pacífics” i a un efecte desmobilitzador “preocupant” de la “protesta pacífica”.
El testimoni de persones lesionades
L’entitat ha recollit en un informe el cas de diverses persones que han resultat lesionades durant les manifestacions contra les sentències per l’1-O i que van tenir lloc a Barcelona l’octubre del 2019. L’ONG assenyala que alguns dels ferits han patit seqüeles irreversibles com la pèrdua d’un ull i recull el testimoni del periodista Bernat Vilaró, que va rebre l’impacte d’una pilota de goma (un projectil prohibit pel Parlament de Catalunya) al coll mentre treballava. Vilaró recorda que duia la identificació com a periodista visible i descarta que l’impacte fos de rebot.
3
