Durant la doble legislatura d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona s‘han dut a terme una sèrie de polítiques que han generat un intens debat en la societat catalana. Des del meu punt de vista, es tracten, en la seva majoria, de mesures i decisions que no han fet més que posar traves en la recuperació econòmica de la ciutat, limitant així el gran potencial que un enclavament com la Ciutat Comtal juga al nostre país.
Un recent estudi realitzat per UrbanTUR afirma que Madrid ha superat Barcelona en el lideratge de les ciutats espanyoles més competitives en termes de turisme. La nostra és una ciutat tremendament rica turísticament, un enclavament únic per a l’oci, la cultura, l’art i la gastronomia. No obstant això, s’ha deixat avançar el no saber treure profit a tot el potencial que es pot obtenir de la Ciutat Comtal. En aquest context, és important destacar que això no ha impedit a Barcelona continuar sent un destí atractiu per a la inversió, tant nacional com internacional.
En l’actualitat, la capital catalana s’erigeix en una de les opcions preferides per a les grans empreses a l’hora de triar destinació per a les seves seus o negocis. No obstant això, l’arribada d’un altre equip de govern a l’Ajuntament obriria una nova oportunitat per a abordar aquests problemes i plantejar solucions que permetin millorar la qualitat de vida de la ciutadania, fomentant el creixement econòmic, així com la competitivitat de la ciutat. No hem d’oblidar l’enorme potencial i el gran atractiu turístic, cultural i empresarial de Barcelona. La clau del seu progrés passarà per la implementació de polítiques que aprofitin al màxim tots aquests factors per a assentar la seva posició com una de les ciutats més importants d’Europa.
Per tot això, considero tan perillosa una reelecció dels comuns en el govern municipal. Quatre anys més amb aquest full de ruta i amb les polítiques actuals, podrien col·locar-nos en un punt de no retorn. Cal deixar enrere proposades com la construcció de superilles, que han tingut un impacte negatiu en els comerços de proximitat, així com les constants moratòries hoteleres, que han limitat l’obertura de nous establiments i han desplaçat als grups a zones de segona línia molt menys atractives.
De la mateixa manera, podem parlar també de la prohibició d’obrir nous supermercats o agències de viatges a l’Eixample, o de la reducció gairebé total de l’activitat en altres zones com el Passeig Joan de Borbó. Pel que respecta al residencial, l’obligació de reservar el 30% de les noves promocions a habitatges protegits ha generat una paralització en l’activitat de les promotores immobiliàries, que s’ha traduït, com és evident, en un impacte negatiu per al mercat de l’habitatge i en el desenvolupament de Barcelona.
El model actual no està explotant tot el potencial que té Barcelona. Una ciutat meravellosa, plena de vida i d’oportunitats, però les polítiques adoptades per l’Ajuntament en els últims anys han generat grans perjudicis, sobretot, en la seva economia. La construcció de les superilles, les moratòries hoteleres o la prohibició de l’obertura de nous negocis en unes certes zones de la ciutat són només alguns exemples.
Passats tres anys de la pandèmia que va paralitzar tot, l’activitat econòmica ha tornat a la normalitat a Barcelona. Malgrat les pujades de tipus, la inflació i el clima d’inestabilitat que regna en l’economia global, són cada vegada més les empreses que volen instal·lar-se aquí. Existeix molt moviment en l’àmbit de compravendes, però sense negocis, no hi ha comerç, i sense comerç la nostra economia no acabarà d’enlairar.
