El departament d’Interior de la Generalitat considera que hi ha cinc elements propis de Catalunya que fan del país un lloc escollit pels cultivadors i traficants de marihuana. Així es desprèn d’un informe de la mateixa conselleria que considera “exponencial” i “inquietant” l’increment del negoci de la marihuana a Catalunya i assegura que l’origen és “multicausal”. En concret, l’augment dels conreus es resumirien en circumstàncies socials, geogràfiques, econòmiques –com ara l’atur de llarga durada–, el despoblament rural i la situació geoestratègica del Principat. I totes s’entortolliguen les unes amb les altres i creen un veritable brou de cultiu per a la màfia verda.
L’informe el va presentar el passat 22 de desembre el mateix conseller del ram, Joan Ignasi Elena, a la persistent comissió d’Interior del Parlament de Catalunya. L’estudi d’Interior classifica com a primera causa “l’accés fàcil a matèries primeres i a la venda il·legal d’esqueixos per a produccions” així com “l’ajuda al muntatge d’instal·lacions o el subministrament del material tècnic”. “Pots trobar esqueixos al Wallapop“, ironitzen fonts policials consultades per El Món.
Fonts policials no amaguen que molts aparells confiscats tornen a aparèixer al mercat negre en altres instal·lacions i que els mateixos productors de marihuana a gran escala també “desglossen” una part de la producció per a altres “franquícies” de conreu en altres ubicacions. De fet, no cal anar gaire enrere en el calendari. El passat 3 de desembre, la policia va intervenir una empresa de Tarragona que revenia material intervingut judicialment en plantacions de marihuana. De fet, era l’empresa que centrava la investigació en el cas que va desembocar en la detenció d’un caporal dels Mossos d’Esquadra en excedència i tres agents del cos. L’empresa era la responsable, per designació judicial, de desmuntar les instal·lacions de plantacions de marihuana interiors intervingudes.
Teòricament, l’empresa havia de recollir tots els sistemes d’aire condicionat, llums tèrmics i plafons LED i traslladar-ho tot a les seves naus, en qualitat de dipòsit judicial, fins que el jutge n’autoritzés la destrucció. Però, lluny de fer aquesta feina de custòdia, revenia el material per sota del preu de mercat. És un cas paradigmàtic de la facilitat amb què es mercadeja amb les matèries primeres i amb les elements necessaris per a una explotació de cànnabis.
Despoblació i diner negre
En segon terme, Interior destaca com a factor facilitador de la producció de la marihuana la “despoblació rural” i “l’abandonament de segones residències” arran de la crisi econòmica del 2008 per l’esclat de la bombolla immobiliària. Com a derivada important també s’hi compten naus i granges abandonades després del fiasco immobiliari. Una situació que ha permès tenir molt espai de cultiu allunyat dels circuits habituals de vigilància. Tot i que segons Idescat hi ha hagut creixement de la població arreu, s’ha concentrat en nuclis urbans comarcals i no pas en masos o habitatges fora de les conurbacions urbanes. Així s’ha facilitat tant l’espai de cultiu exterior com l’interior o indoor.
Paral·lelament, la policia ha detectat la cadena que generen aquests dos factors. Per una banda, agents immobiliaris que han llogat residències o habitatges que dormien el son dels justos per preus raonables i en diner negre. Així mateix, empreses de manteniment i instal·lacions elèctriques que, també a través d’una facturació en B, fan l’agost en unes feines relativament fàcils. Tot plegat, amb la sensació que la seva activitat no és delictiva a la vista de la permissivitat social amb la maria. D’aquí, la insistència tant de la policia com del mateix conseller de “no banalitzar la marihuana”.
Atur i baixa penalitat
En tercer lloc, un dels motius principals de l’expansió de la marihuana és “l’atur de llarga durada”. “Hi ha un gruix de persones susceptibles de ser reclutades pels cultivadors i distribuïdors de la droga”, inclou el dossier. De fet, la desocupació de llarga durada a Catalunya és del 3,6%, quan el nivell a la Unió Europea dels 27 estats se situa en un 2,4%. Un percentatge força alt que permet una sortida professional clandestina que és del tot compatible amb les ajudes o prestacions d’atur de llarga durada per a majors de 52 anys, que normalment proporcionen ingressos molt baixos. A més, en aquest apunt sociolaboral, la policia també ha detectat que la crisi agrària ha permès a molts pagesos entrar en el cicle, perquè surt “molt més a compte plantar marihuana que no pas blat de moro”.
Com a quarta causa, Interior ressalta la “baixa penalitat” que comporta ser processat pel tràfic, cultiu o distribució de la marihuana. De fet, són una constant els laments policials per la poca cobertura jurídico-penal que té la persecució d’aquesta mena de narcotràfic. Així, el departament que dirigeix Elena subratlla que en relació a la marihuana Espanya té la penalitat més baixa dels estats europeus de la seva àrea. Una circumstància que ofereix un marge prou ample per continuar aquesta activitat fins i tot en reincidents. El risc de càstig penal, d’entre dos i quatre anys de presó a tot estirar, és relativament baix si es compara amb el negoci que se’n pot obtenir.
En cinquè lloc, un dels punts fonamentals per entendre per què Catalunya és un gran pool de la marihuana és la seva situació geoestratègica i la seva ubicació i orografia. En aquest sentit, no només és important el fet que Catalunya té un clima i un espai idoni per a la plantació, sinó que és un territori de pas de la resta de la producció de marihuana que es fa a l’Estat per a la seva distribució europea, on hi ha el gran mercat. Catalunya, doncs, és utilitzada com a plataforma logística de distribució d’aquesta droga cap a les grans vies de comercialització i tràfic.
Més violència
Aquests cinc elements són els que analitza Interior per tal de poder donar una solució holística a un problema creixent que el mateix Elena qualifica “d’inquietant”. Les dades li donen la raó: la marihuana és la droga més comissada des de fa 8 anys a Catalunya i és el territori de l’Estat amb més quilograms comissats. L’any 2015 es van confiscar 64.500 plantes, l’any 2019 ja eren 221.000”. O vist des d’una altra estadística s’ha passat de 132 plantacions desmantellades el 2015 a 633 desmantellades aquest 2021.
Un increment que indica també el de les xarxes mafioses que hi ha al darrera, que no només han crescut i incrementat el seu negoci, sinó que s’han tornat més violentes. En concret, entre el 2014 i el 2019 s’han desarticulat 150 xarxes criminals de la marihuana. Només el 2020 es van desarticular 27 xarxes criminals. I aquest 2021, a l’espera de les dades definitives, ja s’han desarticulat 15 organitzacions criminals i 19 grups criminals relacionats amb la salut pública-marihuana. Unes xifres que permeten contextualitzar la violència que genera aquest narcotràfic. Entre el 2018 i el 2020 s’han registrat 3 homicidis anuals relacionats amb la “màfia verda”.
El 2020 va haver-hi més de 100 narcoassalts violents, dos de cada tres amb armes de foc, i aquest 2021 ja compta amb 105 incidents violents relacionats amb el tràfic de marihuana i 65 narcoassalts. I com a colofó de tot plegat, dels 52 homicidis succeïts a Catalunya durant el 2021 fins al moment s’han pogut confirmar 4 homicidis relacionats amb tràfic de drogues, tots ells per marihuana.
