Jonathan Andic, el fill del fundador de Mango, Isak Andic, ha dipositat 1 milió d’euros de fiança després que la titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de Martorell (Baix Llobregat) acordés aquest dimarts la presó provisional eludible sota fiança per a ell després de ser detingut per la seva presumpta relació amb la mort del seu pare. A més, la magistrada també li ha imposat tres mesures cautelars: la retirada del passaport, la prohibició de sortir del país i compareixences setmanals al jutjat que investiga la causa, que ja no es troba secreta, és oberta per un delicte d’homicidi. En la interlocutòria de presó provisional la jutgessa desgrana de forma detallada els set indicis que hi ha contra Andic per la mort del seu pare, que va morir el 14 de desembre del 2024 després de caure per un barranc a les Coves del Salnitre a Collbató, i considera que són “suficients per considerar Jonathan Andic com a autor responsable d’un delicte d’homicidi amb resultat de mort”.
La magistrada conclou en la interlocutòria a la qual ha accedit El Món que Jonathan Andic va incórrer en “contradiccions” amb el que va declarar els dies 14 i 31 de desembre del 2024 i la d’avui en seu judicial. Va afirmar que el seu pare s’havia quedat enrere per fer fotografies amb el telèfon mòbil mentre caminaven i que no va veure la caiguda per falta de visibilitat. No obstant això, l’autòpsia va demostrar que el mort portava el mòbil guardat a la butxaca davantera dels seus pantalons, i el buidatge de dades va corroborar que només el va fer servir a l’inici de la ruta, mai al lloc dels fets. A més, els informes pericials del terreny van determinar que, amb la bona visibilitat d’aquell dia i l’espai clar, a una distància de 3 o 4 metres era impossible no veure’n la caiguda. La magistrada també remarca que el fill va afirmar que la relació amb el seu pare “era molt bona sense tenir desavinences”, però diversos testimonis apunten a “una crisi a nivell professional, personal i familiar, sobretot amb el pare”, que va apartar el fill de l’empresa per tornar-la a dirigir ell.
En segons lloc, explica que els agents de la Unitat d’Intervenció de Muntanya dels Mossos d’Esquadra van fer fins a 10 simulacres a la zona per analitzar la marca d’una suposada relliscada al punt d’inici de la caiguda. L’informe tècnic és demolidor: “S’ha de realitzar l’acció de forma deliberada, exercint pressió a terra, que aquesta marca no es pot realitzar de forma fortuïta”. En aquest sentit, detallen que per aconseguir una marca idèntica, cal refregar fortament la sola de les vambes de forma deliberada i exercint pressió un mínim de quatre vegades en ambdós sentits (davant-darrere). Així mateix, la Policia de la Generalitat va determinar que, amb la bona visibilitat d’aquell dia i l’espai clar, a una distància de 3 o 4 metres era impossible no veure’n la caiguda com va manifestar el fill.
Versions canviants a les trucades d’emergència, visites prèvies al lloc dels fets i un viatge llampec a Quito
L’investigat va fer dues trucades als serveis d’emergència (SEM). En un primer moment, va comunicar al teleoperador que creia que el seu pare havia caigut per un barranc. Minuts després, va canviar la versió davant d’una infermera del SEM, assegurant que caminava per davant i que, en girar-se després de sentir sorolls, va veure el seu pare cridar i caure. Les dues trucades difereixen del que va declarar posteriorment davant la Policia. Tot i que Jonathan Andic va declarar formalment que només havia fet aquesta mateixa ruta de muntanya unes dues setmanes abans del succés, els sistemes de vigilància de trànsit de Collbató i la placa de baixes emissions de Barcelona van demostrar el contrari. Així ho recull la interlocutòria de la jutgessa, que explica que, a través de l’IMEI del vehicle particular de l’investigat, es va constatar que va anar al lloc exacte dels fets de manera consecutiva els dies 7, 8 i 10 de desembre de 2024, tot just uns dies abans del tràgic desenllaç. Per a l’acusació això evidencia una planificació i un estudi previ del lloc.
El 25 de març de 2025, coincidint amb la publicació als mitjans de comunicació que l’expedient judicial seria reobert, Jonathan Andic va canviar precipitadament el seu telèfon mòbil per un model superior i va esborrar tot el contingut de l’anterior. L’investigat va al·legar davant la secretària que el dispositiu antic li havia estat sostret durant un “viatge llampec” d’anada i tornada a Quito (Equador) que va durar tot just 48 hores. Tot i la denúncia, la jutgessa assenyala que totes les gestions que han fet Mossos d’Esquadra per determinar la pèrdua o sostracció del terminal van donar “resultat negatiu”.
L’autòpsia descarta una ensopegada accidental, la mala relació amb el pare i l'”obsessió” pels diners
L’informe forense va determinar que les lesions del cos d’Isak Andic a causa de la caiguda són totalment incompatibles amb una ensopegada cap endavant o una relliscada fortuïta amb una pedra. El cadàver no presentava cap lesió als palmells de les mans –un acte reflex habitual per protegir-se a les caigudes–. Al contrari, l’informe descriu que la víctima es va precipitar de forma rectilínia “com si s’hagués llançat per un tobogan, amb els peus al davant”, concentrant tots els traumatismes de forma ascendent al costat dret.
Finalment, i davant la versió del fill que mantenia una relació excel·lent amb el seu progenitor, l’anàlisi dels missatges de WhatsApp demostren tot el contrari, sobretot arran que el pare l’apartés de la direcció de l’empresa l’any 2015. Les converses revelen una profunda “obsessió pels diners” per part de Jonathan, que va arribar a forçar el seu pare a lliurar-li una herència en vida. El detonant, segons la interlocutòria judicial, es va produir a mitjans del 2024, quan l’investigat va descobrir que Isak Andic tenia la intenció de modificar el seu testament per destinar la seva fortuna a la creació d’una Fundació benèfica. Va ser llavors quan el fill va proposar l’excursió a la muntanya tot sol amb el pretext d’una reconciliació.
“Odi, rancor, idees de mort, i culpabilitzar de la seva situació el seu pare”
Davant tots aquests indicis, la jutge conclou que hi havia una mala relació entre pare i fill i veu l’existència d’un “possible mòbil econòmic amb la creació de la fundació”. Així mateix, assenyala que hi ha “planificació i estudi previ” del lloc dels fets, diverses versions i afirmacions que “no es corresponen amb la realitat el dia dels fets” i que les lesions de la víctima “descarten pràcticament que la caiguda fos producte d’una relliscada o ensopegada”. D’altra banda, apunta a “l’obsessió” de Jonathan Andic pels diners, la “manipulació emocional” que exercia sobre el seu pare per “assolir els seus objectius econòmics” i “haver verbalitzat en els seus escrits sentir odi, rancúnia, idees de mort, i culpabilitzar de la seva situació el seu pare”, entre altres com els indicis que podrien implicar el fill, que està investigat per homicidi, en la mort del seu pare.
