La vaga general de l’11 de novembre, convocada pels sindicats en contra dels preus de l’habitatge, també servirà per reivindicar tot un seguit de drets que diversos grups d’activistes veuen en perill. El sindicat majoritari de l’escola pública USTEC participarà de la manifestació amb una columna pròpia i la plataforma més gran d’usuaris de Rodalies, Dignitat a les Vies, ha remarcat que “defensar les vies és defensar drets”. “Quan el transport públic falla o les connexions són insuficients, qui més ho pateix és la classe treballadora”, apunten en un comunicat.
Els afectats de les Terres de l’Ebre també han fet una crida a participar-hi per a reivindicar, en la mateixa línia, una “mobilitat digna”. “Els estudiants no troben pisos a Barcelona i els que hi treballen han d’anar i venir-hi cada dia perquè allà no poden pagar-se un habitatge”, resumeix la portaveu de Trens Dignes, Cinta Galiana. D’altra banda, la plataforma Perquè no ens fotin el tren -en defensa de l’R3- també s’hi ha adherit. “Ho fem perquè tenim clar que no hi ha vida digna sense drets”, han apuntat. Les plataformes d’usuaris de Rodalies consideren que “una cosa va lligada amb l’altra”, perquè viure al territori hauria de ser possible “sense quedar condemnats a l’aïllament”.
La plataforma d’usuaris de l’Ebre, l’última a sumar-se a la mobilització, representa una realitat també estesa en altres punts de la Catalunya interior o del Pirineu, amb pobles aïllats, sense transport fiable i un decreixement de la població que amenaça la supervivència d’alguns nuclis. En declaracions aquesta setmana a l’ACN, Galiana ha recordat que viure en un dels extrems del país sovint suposa haver de renunciar a oportunitats laborals, educatives o sanitàries, i per això demanen una mobilitat pública “accessible, fiable i digna”.
“Hem de poder viure a les nostres comarques sense quedar desconnectats de la feina, els serveis i les oportunitats”, afegeixen els seus companys de l’R3, que va de l’Hospitalet de Llobregat fins a Puigcerdà passant per Barcelona i Vic. “Pa, sostre i treball són pilars bàsics que cal garantir, però aquests drets no es poden entendre sense uns serveis públics essencials: educació, sanitat i mobilitat”, conclouen des de la plataforma.
Els docents també s’hi uneixen
El món educatiu també s’hi ha unit enmig d’un clima enrarit per les protestes constants dels docents i diversos acords que els mestres encara consideren insuficients. La USTEC ha fet una crida a secundar la vaga de l’11-N i a participar de les mobilitzacions, que tindran “blocs educatius”. És a dir, que la manifestació tindrà un apartat per reivindicar els drets laborals dels docents. En aquest sentit, des del sindicat apunten que “sense casa no hi ha educació” i recorden que hi ha alumnes que estan amenaçats de desnonaments. “Un infant que viu pendent d’un desnonament, que ha de canviar de centre perquè la família no pot pagar el lloguer o que no disposa d’un espai per descansar i estudiar no té garantides les condicions necessàries per aprendre”, apunta.
No és la primera vegada que els docents vinculen el dret a l’habitatge amb l’educació. Els darrers anys, mestres de diferents poblacions han creat plataformes de defensa de l’habitatge arran d’una rebel·lió a Salt (Gironès) l’hivern de 2024. Un degoteig de desnonaments amb infants escolaritzats al municipi va encendre el professorat, que ha intentat pactar amb la Generalitat protocols de protecció que, dos anys després de la revolta, continuen sent “insuficients”, apuntava Jermey Buck, docent del municipi, en un reportatge de El Món. Israel Falcó, membre de la plataforma Docents per l’Habitatge de la Catalunya Central, també ha qüestionat la manca de recursos després d’un macrodesnonament que afectava –un acord in extremis entre l’administració i el fons d’inversió ho ha evitat– una desena d’alumnes a Manresa. A Barcelona, la plataforma antidesnonaments creada Docents 080 també avisen que un desnonament pot entendre’s “com un cas de maltractament quan hi ha menors implicats”.
