Una epidèmia soterrada d’escabiosi (sarna), i que alguns metges relacionen amb les mesures de confinament contra la Covid-19, està generant un augment de consultes mèdiques a causa de brots intrafamiliars que no cessen, com constaten diverses fonts consultades per EL MÓN. El doctor Miquel Casals, responsable de la Unitat de Dermatologia Pediàtrica de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, ha comprovat personalment aquest augment i ha publicat un article sobre la qüestió “Sarna: una epidèmia dins d’una pandèmia”, a la revista Piel. Formación continuada en dermatología de l’editorial mèdica Elsevier.
“La incidència s’ha disparat tant d’ençà que ha començat la pandèmia —explica Casals— que he vist més casos ara que en tota la meva vida professional de 20 anys. A més, com que es considera una cosa bruta i lletja, és una epidèmia que està com amagada: no hi ha indicacions des de Salut i això és un desastre perquè a primària van molt justos de recursos”. Segons el metge, abans de la pandèmia es veien casos “de tant en tant, era una cosa més anecdòtica”, amb brots limitats a “circumstàncies de pobresa o lligat a col·lectius determinats”. Això, diu Casals, ja no és així: “Ara estic veient gent de tots els nivells socials i condicions. La pandèmia ha creat el caldo de cultiu perquè això peti.” El 2018 hi va haver alguns brots en hospitals i el 2019, segons consta a la memòria de Salut Pública, es va registrar un brot comunitari que afectava menors migrants sols i extutelats de 18-19 anys, que es trobaven en una situació de vulnerabilitat extrema. EL MÓN ha preguntat al Departament de Salut sobre l’augment d’aquesta incidència de sarna que han notat els metges, però la conselleria no ha respost encara.
Segons l’opinió de Casals, aquest augment de la incidència estaria relacionat amb el confinament que “ha convertit els nuclis familiars en petites institucions tancades”, on s’hi pot generar una disseminació ràpida de la malaltia i focus epidèmics, com passa a les presons, les residències, les escoles o els campaments militars. “M’estic trobant situacions tremendes, em porten un nen amb lesions clares de sarna i també en té la mare, el pare, els germans o els avis”, afegeix. La Covid-19 i el col·lapse als CAPs ha provocat que els diagnòstics s’hagin fet tard i quan les conseqüències de la sarna ja havien fet estralls. Famílies de Cerdanyola, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Badia, Terrassa i Barcelona han passat per la consulta de Casals, que descriu l’epidèmia actual com una situació inèdita: “Realment hi ha una incidència de brot epidèmic indiscutible”. D’acord amb càlculs del doctor i en relació amb la impressió d’altres metges, la incidència s’hauria multiplicat per deu o més.
La sarna és una parasitosi que es contagia a través del contacte molt intensiu de pell amb pell, per això se l’ha categoritzat com a malaltia de transmissió sexual. El seu funcionament es pot equiparar al dels polls. Tots dos són àcars molt petits, el de la sarna de fet és un paràsit que a simple vista no es pot veure: es dedica a fer túnels a l’epidermis posant-hi ous, que és el que causa una resposta inflamatòria a la pell i fa sortir les infeccions i les persones afectades senten molta picor, de manera que es fan lesions rascant-se i causant-se èczemes. “Molts d’ells estan de mal humor, tot el dia gratant-se”, sosté Casals.
Brots intrafamiliars no declarats
Des de la Societat Catalana de Medicina Familiar (CAMFIC), la metgessa de família al CAP Passeig Sant Joan de Barcelona Alba Martínez, membre del grup de dermatologia de l’entitat, confirma també una incidència en augment de la sarna durant la pandèmia. “No hem fet estudis per veure si realment surt pel confinament, però des dels CAPs és on veiem més sarna en números absoluts, n’hem vist moltíssima cada setmana, i no tenim la sensació que estigui disminuint ara, malgrat que no hi ha tant tancament”, explica Martínez a EL MÓN. La incidència és veu sobretot en joves, en persones que estan en residències, centres de dia, brots intrafamiliars o pisos d’estudiants. A més a més, els metges veuen que el tractament s’ha de repetir més de dues o tres vegades perquè “costa que marxi”, donat que s’han de tractar tots els convivents i s’ha de fer la neteja de tota la roba en condicions especials.
Aquestes dificultats per eliminar la sarna han fet que els metges hagin anat canviant les pautes. Si abans de la pandèmia es feia el tractament (aplicació d’una crema per tot el cos, des del coll fins als dits dels peus) i es repetia al cap d’una setmana, ara s’està afegint tractament oral. El tractament és per tant doble: pomada i pastilla. Segons Martínez, es tracta d’una “epidèmia soterrada i bastant invisible” perquè “encara per moltes persones continua sent un tabú, una malaltia que la gent associa amb pobresa o brutícia, encara que no sigui veritat, perquè sarna en té tothom, persones de totes les condicions socials, però s’amaga una mica”. De fet, els brots individuals o intrafamliars no es declaren. Els metges declaren només els brots que tenen lloc en institucions, ja siguin residències, centres de dia, presons o centres de menors, per exemple.
La mala premsa que té la sarna també provoca que els diagnòstics es facin tard o que les persones afectades no avisin “per vergonya” totes les persones amb qui han estat en contacte perquè iniciïn tractament. El col·lapse de la primària també ha tingut aquest efecte: “Segurament, com tots els diagnòstics, durant les onades de la pandèmia s’han retardat pel col·lapse sanitari que hem viscut”. Actualment els CAPs poden diagnosticar escabiosi amb l’ajuda d’un dermatoscopi. “De manera immediata es confirma el diagnòstic i es detecta al moment, mentre que abans havies de fer un raspat i esperar resultat d’un laboratori”.
