L’enorme varietat de pobles i ciutats que conformen el territori converteixen Catalunya en un dels grans reclams del turisme internacional. És per això que la revista National Geographic elabora cada any un recull de recomanacions de poblacions on fer una escapada de cap de setmana per trencar amb la rutina. A banda de destacar l’encant arquitectònic de destins com Cadaqués, a la comarca de l’Alt Empordà, considerat un dels pobles més bonics de Catalunya segons diversos mitjans internacionals, o Sitges, a la comarca del Garraf, la revista creada als EUA també recomana un poble de la comarca del Bages. Es tracta de Cardona, un poble de poc més de 4.500 habitants.
Per al mitjà es tracta d’un dels destins més bonics de l’estat espanyol. En destaca la riquesa arquitectònica medieval, especialment, segons la revista, pel castell de la vila, que va ser durant dècades un punt de referència en la defensa estratègica del territori. La primera constància que es té sobre el poble data de l’any 984 dC, any en què el compte Borrell II va atorgar a la vila la Carta de Poblament -document que encara es conserva a l’arxiu històric del municipi-. Aquesta història medieval encara es pot percebre passejant per l’entramat de carrers empedrats que conformen el nucli antic, però sobretot en el castell que corona Cardona, escenari el 1711 d’una de les victòries austriacistes i una de les derrotes borbòniques més sonades de la guerra de Successió, que acabaria guanyant el bàndol dels Borbons i marcant la història de Catalunya fins ara. National Geographic destaca la muralla que protegeix el castell i el museu que es troba a l’interior, on s’explica tota la història de l’edificació.

Patrimoni històric de Catalunya
A banda del castell medieval de Cardona, declarat patrimoni cultural i històric de Catalunya, un altre dels principals punts d’interès del municipi és el parc natural de la Muntanya de Sal, una formació geològica que va començar a explotar-se durant l’època dels romans. Un cop les mines de sal van deixar de funcionar, la instal·lació es va convertir en un equipament turístic destinat a acollir els milers de visitants que tenen la intenció de conèixer les galeries d’excavació.