“Dona d’aigua i peu forcat”. Aquestes són les paraules clau sobre la qual es construeix la llegenda del Gorg de les Donzelles, també anomenada la llegenda de les donzelles del gorg de Vall-de-Ros. Es tracta d’una piscina d’aigua natural situada al torrent de l’Ullar, entre els cims de l’Ullar i del Pla de la Serra, a la comarca del Vallès Oriental. Tot i que és un simple gorg de poca profunditat, aquest espai natural dona vida a una història de bruixes, matrimonis i, fins i tot, el dimoni. Segons diu la llegenda, l’hereu del mas Vilaplana de Bigues i Riells, un dels grans masos del poble, va sortir a passejar a trenc d’alba, com cada dia. El jove sortia cada setmana de casa per anar-se’n fins al mercat de Granollers a buscar quatre aliments per alimentar la seva família, però de sobte, un bon dia, el seu recorregut habitual va canviar.
Mentre es dirigia al mercat va veure com es banyava la reina de les fades de Vall-de-ros amb un vestit d’estrelles d’aigua i una perla al cap. La reina havia sortit de matinada del Gorg de les Donzelles sense que cap altra dona d’aigua -nom que se’ls dona a les fades- l’hagués vist abandonar el palau de les fades. El jove va quedar completament embadalit i, ràpidament, es va enamorar de la donzella. Sense por a la resposta, l’home es va dirigir cap a la dona d’aigua i va demanar-li matrimoni. Després de fer-se pregar una mica, però, la dona va acceptar la proposta de l’hereu del mas Vilaplana. Ara bé, amb una sola condició: que mai de la vida pronuncies les paraules “dona d’aigua i peu forcat”, ja que “peu forcat” és l’expressió associada a la pota de cabra, que fa referència al dimoni. És a dir, que si alguna vegada l’home pronunciava aquestes paraules, estaria relacionant-la amb els encanteris malèfics del diable i els mals esperits.
El desenllaç fatal
El temps va passar i la parella vivia feliç, sense inconvenients. Un bon dia, com cada setmana, l’home fer via cap al mercat de Granollers, com de costum. Aprofitant la marxa de l’hereu de Vilaplana, una bruixa va enviar una gran nuvolada que amenaçava la collita de blat, la principal font d’ingressos de la família. Per tal de prevenir les pluges, la dona va demanar a un escamot de segadors que recollissin tota la collita, tot i que encara estava tendre. Una mesura desesperada per temps desesperats. Quan tot el blat estava segat i al cabàs, però, els núvols es van dissipar com per art de màgia. L’hereu, en tornar al mas, es va posar les mans al cap i, en un rampell de fúria va pronunciar les paraules: “Dona d’aigua i peu forcat”. La seva esposa, tal com l’havia advertit, va marxar fins al gorg on havia viscut tota la vida. I es va endur les dues filles. L’hereu, doncs, va perdre tota la seva vida i va quedar completament sol al mas de Vilaplana.
Aquesta llegenda, que ha perdurat generació rere generació, ha convertit els Gorgs de la Donzella en l’escenari d’una història d’amor, bruixes i encanteris. En aquests moments, és un espai completament obert al públic, que hi pot accedir a través de diverses rutes. Ara bé, diversos excursionistes asseguren en comentaris a Wikiloc -la pàgina de referència per a les rutes d’excursionisme- que és un indret amb força dificultat per accedir-hi.
