Catalunya és un autèntic paratge natural ple de racons amagats, amb una riquesa territorial que combina els frondosos boscs del Pirineu amb la quietud de l’aigua de la costa. Més enllà dels nuclis turístics coneguts per tothom s’amaga tot un món de natura i petits pobles amb mola història darrera. I això queda molt present a la Costa Brava. Segons una publicació de la pàgina web de la Costa Brava, aquestes són les cinc cales que ningú es pot perdre a l’hora de visitar les terres empordaneses.
En primer lloc, la Cala Bramant, a Llançà (Alt Empordà), que es coneix popularment com la Cala dels Enamorats. Es tracta d’una petita cala situada a la part sud del Cap Ras, entre Llançà i Colera, que es recargola encerclat el mar. Tal com asseguren en aquesta publicació, és un lloc idoni “per refugiar-se del tràfec del dia a dia i gaudir d’una panoràmica privilegiada de Llançà, Port de la Selva i el mar d’Amunt, la part nord del Cap de Creus. En segon lloc, un altre dels imperdibles és el Roc del Comptador, a Albanyà (Alt Empordà). Es tracta del punt més alt de l’Empordà i, situat entre el Roc de Frausa i El Moixer ofereix una de les vistes més privilegiades de la comarca.
Petits oasis marins
Com no podia ser de cap altra manera, els tres últims petits paradisos amagats tenen a veure amb el mar. En tercer lloc, la Cala Rostella de Roses (Alt Empordà), i la defineixen com un contrast del “blau marí del mar rocós amb el blau tropical de les clapes de sorra”. La segueix la Cala Jugadora de Cadaqués, que és una de les “raconades costaneres” allunyada de la població que combina millor la part més salvatge de l’orografia empordanesa amb la comoditat humana. Per últim, es tracta del Salt de la Caula, a les Escalues. Es tracta d’un impressionant salt d’aigua digne d’admirar, però no de banyar-s’hi, ja que arran dels despreniments del 2010 n’ha quedat prohibit l’accés a l’interior de l’aigua.
1
