Rodalies de Catalunya fa servir topònims en francès a la Catalunya Nord i denomina “Cerbère”, en francès, l’estació de Cervera de la Marenda, al Rosselló. Així ho ha denunciat la diputada de la CUP Montserrat Vinyets en una pregunta per escrit a la consellera de Territori, Esther Capell, publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Vinyets, a més, exposa en el seu argumentari que una de les competències de la Generalitat en el servei de Rodalies de Catalunya “és la de la gestió de la informació sobre aquest als usuaris”.
La diputada anticapitalista assenyala que en els diversos canals d’informació de Rodalies de Catalunya (plànols, esquemes de línia, horaris, pantalles i megafonia dels trens i estacions…), l’estació de la capçalera nord de la línia R3 s’anomena “La Tor de Querol – Enveig” malgrat que la denominació oficial per part de l’operadora francesa SNCF d’aquesta estació situada a la part nord-catalana de la Cerdanya sigui “Latour-de-Carol – Enveitg”.
Montserrat Vinyets lamenta que la Generalitat no segueixi en aquest cas el mateix criteri de La Tor de Querol – Enveig per a l’estació de Cervera de la Marenda, capçalera nord de la línia R11 situada al Rosselló. De fet, que Rodalies de la Generalitat faci servir topònims en francès ha provocat les queixes d’alguns usuaris a les xarxes socials.
Un acord a tres bandes
El Departament de Territori Rodalies de la Generalitat, que només té competències en horaris i freqüències, ha explicat a El Món que els horaris, que van amb el logotip de la Generalitat, els edita Renfe i els cartells són competència d’ADIF. Fonts oficials de RENFE, per la seva banda, han detallat que la toponímia que es fa servir “està pactada” entre la Generalitat, l’entitat pública adscrita al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i l’operadora del servei.
Les mateixes fonts han afegit que la toponímia que s’utilitza també hi té a veure amb “un criteri de viatgers”. És a dir, en el cas de Cervera de la Marenda s’utilitza el seu topònim francès perquè hi ha més afluència de viatgers francesos que utilitzen aquesta línia i, en canvi, i passa a l’inrevés amb La Tor de Querol – Enveitg, que té major afluència d’usuaris catalans.
2
