Fa tot just un mes que Renfe va posar en marxa les obres del túnel de Roda de Berà, unes actuacions emmarcades dins el corredor mediterrani que han canviat radicalment la mobilitat amb transport públic dels veïns del Camp de Tarragona. Unes obres que han agreujat encara més el malestar dels usuaris amb Rodalies, que conviuen cada dia amb un entramat de vies velles -a causa de la falta d’inversió espanyola en el servei ferroviari català- i unes línies sobrecarregades: De fet, els usuaris habituals afectats per les obres descriuen el primer mes de tall com “caòtic” i “desesperant”. Pel membre de l’organització Promoció del Transport Públic Carles Garcia, el principal problema del primer mes d’obres són els “retards crònics” de les línies ferroviàries tarragonines: “Els temps de viatge han augmentat molt”, argumenta en conversa amb El Món. Una idea que també comparteix la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez: “Quan va arribar el tall, ja veníem d’una situació límit”, exclama.
Segons xifres de l’operadora ferroviària facilitades a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), prop de 15.000 persones s’han vist afectades pels canvis en la mobilitat a causa del tall per obres, que s’allargarà, com a mínim, cinc mesos i que afecta les línies R14, R15, R16, R17 i RT2. Des de llavors, els passatgers d’aquestes línies que connectaven el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb Barcelona han hagut de modificar les seves rutines i familiaritzar-se amb el transport per carretera, concretament, al tram entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. Un trajecte de 25 quilòmetres, on Renfe ha habilitat desenes d’autobusos en el marc de l’anomenat pla alternatiu de transport (PAT): “Entenem que és un operatiu molt complicat de gestionar, però exigim que els serveis es compleixin”, exclama Carles Garcia.
El “desgavell informatiu”, un dels grans problemes del tall
Els usuaris afectats per les obres consideren que una de les grans mancances del primer mes de tall és el “desgavell informatiu” -de fet, aquest va ser el gran problema de la primera jornada del tall a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Tot i que Renfe ha articulat un gran desplegament d’informadors, la falta de transparència per part de l’operadora ferroviària, segons els afectats, continua sent un impediment per al bon funcionament del servei. “Al principi estàvem espantats, perquè no sabíem què ens trobaríem ni si podríem arribar a la feina”, reconeix Jordi Liebanas, un veí de Reus -un dels punts més afectats per les obres- que des de fa més de vint anys agafa el tren diàriament per anar fins a Barcelona a treballar.
Per a l’usuari habitual del transport públic, el servei ferroviari ha anat empitjorant, sobretot, durant els últims cinc anys. “He viscut de tot, des d’haver de passar d’un tren a un altre fins que et deixin enmig de dues estacions i haver d’anar fins a la més propera a peu”, apunta. Tot i això, a diferència de la decisió d’altres usuaris afectats de canviar el transport públic pel vehicle privat -el trànsit de l’AP7 va augmentar un 7% durant els primers dies d’obres-, Liebanas continua apostant pel tren. De fet, una de les persones que ha acabat abandonant, de moment, el tren és Anna Gómez, que s’ha acabat decantant pel bus directe entre la capital tarragonina i Barcelona gràcies a la targeta T10/120, un dels “grans encerts” de l’administració, segons els veïns del Camp de Tarragona: “Ens queixem perquè quan arribem a la feina arribem esgotats i cansats mentalment”, assevera la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies. “Pujar al tren és agafar ansietat”, continua.
Mesures insuficients per a les Terres de l’Ebre
El tall per obres al túnel de Roda de Berà també ha capgirat la mobilitat dels veïns de les Terres de l’Ebre, un dels territoris més oblidats en l’àmbit ferroviari de Catalunya. En aquest sentit, la portaveu de la plataforma Trens Dignes, Cinta Galiana, coincidint amb Anna Gómez, assegura que “els usuaris ja tenien molts problemes i ara amb el tall en tenen molts més”: “Es tarda menys en anar de Tortosa a Madrid que de Tortosa a Barcelona”, argumenta la portaveu, que recorda que fa 30 anys els veïns trigaven dues hores per arribar fins a la capital catalana, mentre que, a hores d’ara, aquests trajectes s’han duplicat: “És ben trist que, en comptes d’avançar, retrocedim”, lamenta amb resignació Galiana.
Tot i que els usuaris afectats estan “cansats” i “desesperats” a causa del mal funcionament del servei, admeten que l’operadora ferroviària ha tingut alguns encerts durant aquest primer mes per intentar descongestionar les estacions afectades. De fet, a l’estació de Sant Vicenç de Calders ja han retirat les portes d’accés a l’estació per tal de millorar la connectivitat entre el tren i el servei d’autobusos. Tot i així, encaren amb resignació els quatre mesos vinents i confien que l’operadora ferroviària continuï ajustant les mesures per adequar Rodalies a les obres: “Estem molt desgastats”.
