El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha escenificat aquest dilluns, acompanyat del ministre de Transports, Óscar Puente, la posada en marxa de la nova empresa mixta Rodalies de Catalunya SME SA. En un acte des del Palau de la Generalitat, que ha començat més tard del previst, les dues administracions han signat simbòlicament l’acord per constituir la nova companyia ferroviària, la qual començarà a operar oficialment l’any vinent. Es tracta d’un moviment pensat per a les càmeres, ja que està previst que la constitució formal –per tant, real– davant de notari es faci aquesta setmana, segons fonts del Govern. Aquesta signatura, però, suposa el primer pas necessari per començar a traspassar les competències de la gestió de Rodalies a Catalunya, un dels principals aspectes acordats entre Esquerra Republicana i el PSOE el novembre de 2023 per la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez.
“No és un canvi de nom, és un canvi de paradigma”, ha exclamat Salvador Illa durant la seva breu intervenció -en català i castellà, simultàniament- d’aquest dilluns, mentre que el ministre Puente ha definit la constitució de l’empresa mixta com la base de les noves “regles del joc”. Rodalies de Catalunya, un cop entri en vigor oficialment, s’encarregarà de la gestió de la xarxa ferroviària estatal de proximitat a Catalunya. Ara bé, el control dels trens continuarà definint-se, en bona part, des de Madrid, ja que el 50,1% de l’accionariat serà de Renfe, contra el 49,9% restant de la Generalitat, tot i que els estatuts ja fixen que l’administració catalana pugui ampliar la seva participació en un futur. Des del Govern defensen que les decisions sí que es prendran des de Catalunya, ja que cinc dels nou membres del consell administratiu han estat proposats per l’executiu de Salvador Illa. A la pràctica, però, Rodalies continua depenent directament de Madrid.
L’organigrama del consell administratiu
En l’organigrama, destaca especialment la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que n’assumeix la presidència, i el fins ara director general de la xarxa de metro de Barcelona, Òscar Playà, que es convertirà en el nou CEO de Rodalies. En paraules del Govern, Playà serà l’encarregat de “pilotar” la nova empresa mixta. Més enllà de la titular de la cartera de Territori i l’exdirector del metro, la Generalitat també ha proposat el comissionat del traspàs, Pere Macias, que abans d’assumir aquest càrrec va treballar com a coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya, depenent d’Adif, entre el 2018 i el 2023, nomenat pel govern espanyol. El Govern també ha proposat Teresa Torres, una economista amb una llarga trajectòria a Renfe, on va exercir de directora financera, però també a Infraestructures.cat. Per últim, l’exdiputat republicà, Marc Sanglas, tanca les propostes catalanes pel consell d’administració.
Per la seva banda, Renfe ha anunciat també els seus quatre membres al nou consell administratiu, tres dels quals són perfils amb càrrecs de pes dins l’organigrama de l’operadora ferroviària espanyola. En concret, Renfe situa Marta Torralvo, Miguel Ángel Vicente i Luis Manuel Suárez. També sobresurt el nom de Raquel González, d’Unió General de Treballadors (UGT), que formarà part del consell en representació dels principals sindicats del sector. Aquesta és una de les condicions que va acordar in extremis amb les organitzacions sindicals de maquinistes del març de 2025 amb l’objectiu de frenar l’onada de protestes del sector. En aquell acord també es va incloure el repartiment de l’accionariat de la nova empresa mixta de Rodalies. En aquest context, doncs, Madrid, a través de Renfe, continua tenint bona part del control de la nova empresa de Rodalies, tant pel percentatge de la societat que té com pels seus nomenaments i per la trajectòria professional de les persones designades pel mateix Salvador Illa.
El pes de Madrid en les decisions de Rodalies
Tal com han detallat aquest mateix matí fonts del govern de Salvador Illa, el consell administratiu s’encarregarà de prendre totes les decisions estratègiques sobre la nova operadora de Rodalies. És a dir, decidirà quines inversions es faran a la xarxa de trens de Catalunya, entre altres coses. Aquesta mena de decisions, segons apunten les fonts del Govern, necessitaran el suport de tres quartes parts del consell administratiu, cosa que es tradueix en el vistiplau de, com a mínim, sis o set dels membres del consell. A preguntes d’El Món, el Govern no ha especificat si caldrà el suport de sis o set dels membres: el dubte sorgeix de l’operació matemàtica de calcular quin és el 75% de la composició del consell, que dona un resultat impossible de 6,7 persones. Sigui com sigui, tenint en compte que bona part dels nous membres han estat vinculats en algun moment a Renfe -tres d’ells, amb càrrecs de pes actuals dins l’operadora ferroviària espanyola-, Madrid encara tindrà un pes molt important en les decisions que es prenguin sobre el futur de Rodalies de Catalunya.
El funcionament de l’empresa mixta també ha desfermat les crítiques de l’oposició. Aquest mateix dilluns, en una breu roda de premsa al Parlament, el portaveu de Junts, Salvador Vergés, ha afirmat que la nova societat és “un engany i una estafa absoluta”, ja que considera que Madrid continua tenint el control de Rodalies. En concret, el portaveu juntaire ha assegurat que la ministra María Jesús Montero mantindrà “la clau de la caixa” del finançament i que el ministre Óscar Puente tindrà “la clau dels trens”: “Que algú pugui pensar que la solució demana una empresa mixta on Renfe participa amb majoria absoluta, és una estafa absoluta”, ha criticat Vergés, que creu que el traspàs de Rodalies pactat per ERC i el PSOE s’ha anat “descafeïnant” amb el temps. Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Su Moreno, també ha definit la constitució de la nova empresa com “una maniobra de màrqueting” que no resoldrà els problemes amb els trens catalans: “Catalunya necessita un nou tren que arribi ja i a temps a tot el país”, ha exclamat.
Més de tres anys d’espera
La creació de la nova empresa mixta Rodalies de Catalunya es remunta més de tres anys enrere, al 2 de novembre de 2023, moment en què es va signar un acord entre el PSOE i els republicans per investir Pedro Sánchez. Aquella entesa es va tornar a repetir amb el PSC el 30 de juliol de 2024, la qual cosa va permetre investir Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat. Amb Illa ja al capdavant de l’executiu català, les dues administracions, Renfe i Esquerra Republicana com a impulsors del traspàs ja van començar a treballar per tirar endavant la nova empresa mixta. El desembre de 2024 es van presentar les modalitats de l’operadora Rodalies de Catalunya, i dos mesos més tard, ja van arribar els primers acords en matèria d’inversió per a la xarxa de trens catalana -a través de la Comissió d’Inversions en Infraestructures, on participa l’Estat i la Generalitat.
Durant aquell mateix moment, els principals sindicats de maquinistes de Renfe i Adif van iniciar un període de fortes mobilitzacions per protestar contra el traspàs del servei de Rodalies, ja que els feia patir perdre les condicions laborals fixades en el conveni col·lectiu de Renfe. Per frenar les mobilitzacions, els sindicats van acordar amb el govern espanyol i el català mantenir les mateixes condicions en la nova empresa, motiu pel qual, a efectes pràctics, no notaran cap canvi amb el traspàs. Fruit d’aquest acord, una representant sindical també formarà part del consell administratiu de Rodalies de Catalunya. Amb tots els serrells lligats a Madrid, el juny de 2025 es va signar l’acord per configurar el funcionament de la nova empresa mixta, el qual s’ha anat ultimant fins aquest dilluns, en què s’ha nomenat els membres del consell administratiu. Ara, a partir d’aquest mes de gener, començaran a treballar per obtenir les llicències i els permisos propis. L’empresa, però, no entrarà en funcionament fins a l’any vinent. Així doncs, els catalans hauran hagut d’esperar més de tres anys fins a tenir la gestió, a mitges, de Rodalies.
