Les filtracions de les conductes poc ètiques i irregulars de la companyia nord-americana Uber no només han esquitxat als directius de l’època dels documents sinó també a altres alts càrrecs mundials. És el cas de l’excomissària responsable d’afers digitals Neelie Kroes què és un dels noms que figura en els documents per haver facilitat l’acostament de la companyia al mercat. Davant d’aquesta situació, la Comissió Europea ha decidit obrir una investigació per saber fins a quin punt Kroes va participar en tota la trama d’Uber.
El diari anglès The Guardian deixava el món bocabadat en publicar uns documents que asseguraven que la companyia estatunidenca hauria fer diferents estratègies per crear una classe de lobby que els ajudaria a penetrar els diferents mercats mundials. De fet, una de les imputacions per les quals s’investigarà l’excomissària de la comissió és per assessorar a la companyia tot i que el codi deontològic no ho permetés. Ha estat el portaveu comunitari qui -a través duna carta- ha dit que demanen a l’excomissària “aclariments sobre la informació publicada als mitjans”, malgrat negar-se a detallar la informació de la missiva perquè és una “comunicació bilateral entre la Comissió Europea i la vicepresidenta”.
Tractes de preferència i violència en els documents d’Uber
Els més de 124.000 documents que componen els Uber Files deixen al descobert les pràctiques èticament qüestionables de la companyia que dirigia llavors Travis Kalanick i que passaven per cortejar a primers ministres, presidents, multimilionaris, oligarques i magnats dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, els documents van estar escrits entre el 2013 i el 2017 i en ells hi ha diferents noms de alts càrrecs que haurien ajudat a la companyia a fer-se un lloc en el mercat de maneres “poc ètiques”, tal com comenta el diari que ha filtrat la notícia.
Entre d’altres males praxis, una de les que més s’ha parlat és de l’obligació professional que tenien els conductors dels vehicles en anar a algunes manifestacions de taxistes per buscar problemes. De fet, el que asseguren els documents és que el mateix exdirector de la companyia hauria insistit en què els treballadors anessin a les manifestacions, al·legant que “val la pena perquè la violència garanteix l’èxit”.
Uber defensa allò indefensable
En resposta, des d’Uber han assenyalat que “no hem posat ni posarem excuses pels comportaments passats que clarament no són coherents amb els nostres valors actuals”. “Demanem que ens jutgin pel que hem fet en els últims cinc anys i pel que farem en els pròxims anys”, ha reblat. Així, reconeixen els “errors comesos en la gestió d’Uber abans de 2017” i reivindiquen els canvis que suposen “una de les majors revolucions empresarials de la història dels Estats Units” en paraules de la directiva d’Uber Jill Hazelbaker. A més, l’empresa defensa que des del principi el seu “objectiu” va ser “treballar de manera transparent amb els governs per a trobar maneres de modernitzar o crear noves lleis que donessin cabuda a les noves alternatives de transport“.
2
