“Necessitem solucions urgents, ja no podem més”, alerta Mercè Martin, una veïna de tota la vida de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) que utilitza el transport públic per desplaçar-se fins a Barcelona per visitar els seus fills, que fa dues dècades que hi viuen amb les seves respectives parelles. “Hi ha dies que tot sembla que funciona amb normalitat, però no és al que estem acostumats. Al contrari”, continua la veïna en conversa amb El Món. De fet, hi parlem el divendres al matí d’una segona setmana negra, i durant aquesta franja horària s’han produït incidències en diferents línies de la xarxa a Catalunya. La línia R2 sud de Rodalies, igual que tots els trens regionals del Camp de Tarragona -R13, R14, R15, R16 i R17-, fa setmanes que encadenen retards i incidències, cosa que ha agreujat encara més el malestar dels veïns del territori, que reclamen més inversió i millores estructurals per a un servei ferroviari que funciona malament pràcticament cada dia de l’any.
Al bar L’últim vagó, de l’estació de Sant Vicenç, les mirades dels clients que s’asseuen a esmorzar mentre esperen que arribi el seu tren és de frustració i resignació: “Normalment, arribo a l’estació just per agafar el tren, però sempre acabo tenint temps per esmorzar”, ironitza Samuel Gutiérrez, un jove de 20 anys que estudia polítiques a la Universitat de Barcelona (UB) i que, per tant, fa servir el tren cada dia per anar a classe: “Bé, només quan hi acabo anant. Si veig que no funciona bé el tren i no puc arribar a classe demano directament els apunts”, matisa entre rialles el jove estudiant del Baix Penedès mentre escura amb la cullera l’espuma del cafè. Aquesta setmana, el servei ferroviari del Camp de Tarragona ha acumulat retards de més de mitja hora diversos dies a causa d’incidències en el funcionament de Rodalies.
Aquest sentiment de resignació s’ha gestat després de mesos d’indignació i malestar, accentuats especialment per les obres del túnel de Roda de Berà, emmarcades dins les actuacions del corredor mediterrani i que van posar-se en marxa l’octubre de 2024 i s’han allargat fins a principis del mes de març. “Les obres han sigut un maldecap, però el problema ja venia d’abans”, recorda Sara Busquets, una altra usuària que fa més de quinze anys que fa servir el tren regularment i que, tot i els constants entrebancs, ha continuat apostant per Rodalies: “Cada vegada em costa més confiar-hi”, admet.
La portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez, apunta que aquesta manca de confiança que planteja la Sara es pugui estendre entre els veïns del Camp de Tarragona: “Em fa por que la gent ja no torni a fer servir el tren”, assenyala. De fet, aquesta desconfiança s’ha constatat amb l’afluència de passatgers que continuen fent servir el servei d’autobusos entre Tarragona i Barcelona -que es va potenciar durant el tall per obres. Tot i la represa del funcionament dels trens regionals, el servei de transport per carretera ha mantingut els 600 passatgers diaris, mentre que abans del tall només el feien servir un centenar de persones, segons indiquen a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) fonts de la companyia Autocars Plana, que presta el servei alternatiu al tren.
La nova vaga de maquinistes de Renfe
A l’allau d’incidències, retards i maldecaps per als usuaris s’afegeix les noves jornades de vaga convocades pels sindicats de Renfe, que arrenca el dilluns 17 de març -tot i les negociacions a contrarellotge entre la Moncloa i els sindicats, unes negociacions que ‘in extremis’ han permès aixecar la vaga. Durant aquestes jornades de protesta, que s’allargaran fins al 3 d’abril, tal com ja ressona a través dels sistemes de megafonia de les estacions de Rodalies, el Departament d’Empresa i Treball, en mans del conseller Miquel Sàmper, ha decretat que s’ofereixin uns serveis mínims del 66% durant les hores punta i del 33% en la resta de la jornada durant els dies de vaga de maquinistes. Des de la Generalitat estableixen que aquests serveis mínims “es justifiquen pel desenvolupament de vagues anteriors amb aquestes proporcions, que han conciliat de manera equilibrada el dret constitucional a la vaga i el servei essencial al transport de la ciutadania”. Les freqüències de pas estipulades, però, preocupen els usuaris: “Què passarà quan falli qualsevol cosa?”, es pregunta Samuel Gutiérrez. Una preocupació compartida per altres veïns de la zona. “És un despropòsit”, reblen alguns usuaris, que esperen pacientment a què arribi el seu tren a l’estació de Sant Vicenç de Calders.
Mentre creix la preocupació i la desconfiança dels usuaris amb el servei de Rodalies, el govern de Salvador Illa es limita a receptar dos anys de paciència per als catalans. Tot i que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha demanat “disculpes” als usuaris pels constants entrebancs en el bon funcionament de la xarxa ferroviària catalana i ja ha començat a mantenir reunions d’alt nivell amb els responsables de Rodalies -tant amb el director del servei, Antonio Carmona, com amb el comissionat del traspàs, Pere Macias-, admet que la guerra sindical a Renfe “pot empitjorar la situació”. Els usuaris, doncs, encaren amb resignació les noves jornades de vaga, però mantenen les seves reclamacions per pal·liar els mals endèmics que colpegen el territori: “Des del 2005 tenim vies velles, trens antiquats, i cada vegada és més llarg desplaçar-se fins a Barcelona”, apunta Anna Gómez, que recorda que, en algunes ocasions, un trajecte entre Tarragona i la capital catalana pot tenir una durada de “dues hores i mitja”.
El desgavell a Rodalies complica la legislatura de Salvador Illa
El caos viscut durant setmanes a Rodalies s’ha convertit en un dels principals esculls de la legislatura de Salvador Illa i un enorme maldecap per a la formació socialista, que governa tant a la plaça de Sant Jaume com a la Moncloa. Aquesta mateixa setmana, el cap de l’executiu català ha garantit que el Govern “ho resoldrà” i ha admès que tenen “molt recorregut de millora” en la gestió de les incidències, però ha demanat als grups parlamentaris “una actitud constructiva”. Tot i el prec d’Illa, l’oposició ha carregat amb duresa contra la gestió ferroviària de Catalunya. De fet, aquesta mateixa setmana, els grups parlamentaris d’ERC, els Comuns i la CUP han registrat la petició d’un ple monogràfic sobre “les múltiples i continuades incidències” de Rodalies -se celebrarà entre el 25 i el 27 de març-, el primer monogràfic sobre aquesta qüestió en la història del Parlament. Per la seva banda, Junts també ha demanat explicacions al màxim responsable del Govern per l’allau d’incidències dels darrers dies: “És inadmissible que [Illa] no doni la cara i estigui desaparegut”, etzibava la portaveu juntaire a l’hemicicle, Mònica Sales, en roda de premsa.
Mentre l’oposició en bloc endureix la pressió contra el Govern -tot i alguna enganxada entre Junts i ERC al Congrés pel caos a Rodalies-, l’executiu de Pedro Sánchez ha tancat files amb els socialistes catalans i ha demanat “disculpes” per la “setmana horrible” a la xarxa ferroviària catalana. Ara bé, el ministre de Transports, Óscar Puente, també ha volgut espolsar-se la responsabilitat pel desgavell i ha negat que el “cúmul” d’incidències, cancel·lacions i demores, es degui a la manca d’inversió per part de l’Estat espanyol: “No ens poden dir que no estem actuant”, va asseverar el titular de la cartera durant una compareixença a la cambra baixa, en què es va afanyar a recordar que, des de l’any 2018, la Moncloa i Renfe han executat obres per un valor de 2.482 milions d’euros a la xarxa ferroviària convencional a Catalunya. Tot i les disculpes i les receptes de paciència del PSC i el PSOE, els usuaris del Camp de Tarragona continuen ofegats per un sistema que fa fallida. I, de moment, les solucions no arriben.
