La relació entre els passatgers habituals de Rodalies i Renfe és tensa des de fa anys. Tot i els últims esforços de l’operadora ferroviària per millorar el funcionament de la xarxa, el conflicte entre usuaris i administració sembla lluny d’acabar-se. Un dels principals motius d’aquest conflicte és l’enorme quantitat de retards i la manca de puntualitat del servei ferroviari. De fet, les incidències “destacades” al servei de Rodalies han provocat 90.013 minuts de retards en els trens. És a dir, 1.500 hores, en el primer semestre de l’any, segons una resposta parlamentària de Territori a una pregunta d’Esquerra Republicana. A les incidències s’afegeix l’allau d’obres que Renfe està duent a terme sobre la xarxa ferroviària catalana. Unes obres, per una banda, celebrades, ja que demostren un lleuger canvi d’actitud del govern espanyol després d’anys de desinversió, però també criticades, a causa de les afectacions significatives sobre la mobilitat pels talls que requereixen. L’últim cas d’aquestes actuacions és el macrotall pel desdoblament de l’R3, que s’allargarà, com a mínim, segons les previsions actuals, setze mesos. Ara bé, aquests no són els únics motius de conflicte, ni de bon tros.
Així ho confirma el mal regust de boca amb què van sortir les principals plataformes de passatgers de l’última reunió que han mantingut amb els responsables de Renfe, Adif i la consellera Sílvia Paneque, que es va produir aquest passat dilluns i es va allargar prop de tres hores. Aquesta és la segona reunió que es produeix entre l’administració i les plataformes de passatgers des de les manifestacions del passat mes de març, coincidint amb el ple parlamentari monogràfic sobre Rodalies: “La reunió no va anar bé. Ens donen molta informació, però poc concreta”, lamenta la portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez, en conversa amb El Món. Una opinió força compartida per la resta d’entitats consultades, que consideren que aquestes trobades no són “gaire operatives”. “Ens avassallen amb dades. Són reunions saturades de contingut, però poc concretes”, confirma el portaveu de Perquè No Ens Fotin el Tren -la plataforma d’usuaris de l’R3-, Marc Janeras. Durant la trobada amb les plataformes, Renfe va exposar les diferents assignatures pendents que s’han de resoldre amb urgència per millorar el funcionament del servei ferroviari català.
Millora a mitges de l’accessibilitat de les estacions
Un dels aspectes que més preocupa a les plataformes d’usuaris, tal com han deixat clar des del primer moment, és millorar l’accessibilitat de les estacions de Rodalies: “El 26% de les estacions que ja haurien de ser accessibles, perquè s’hi han fet diferents actuacions, encara no ho són. Falten ascensors o escales mecàniques que funcionin”, argumenta el vicepresident a l’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), Carles Garcia. Durant la reunió, segons detallen les diferents entitats, l’operadora ferroviària va admetre que han assolit un nivell d’accessibilitat “per sota del desitjat” i es van comprometre a entregar el llistat de l’estat real de les escales mecàniques i ascensors de les estacions a finals del primer trimestre del 2026. Un compromís, però, que corre el risc de convertir-se en paper mullat si els usuaris no noten “amb urgència” algunes millores en aquesta matèria.
Tot i que les plataformes alerten que encara queda molta feina per fer en aquesta matèria, Renfe continua treballant per millorar l’accessibilitat de les estacions. Aquesta mateixa setmana Renfe ha adjudicat la rehabilitació i millora de l’accessibilitat de l’estació de Cornellà de Llobregat a les empreses Seranco i Serveis Cornellà per, entre d’altres, construir rampes i escales a l’accés principal amb la incorporació de passamans amb l’objectiu de complir amb la normativa actual i renovar tots els ascensors. Ara bé, encara queda molta feina per fer. A principis de mes, de fet, l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, va mantenir una reunió amb tècnics de l’ens gestor ferroviari per reclamar celeritat per reparar els ascensors de l’estació, que fa més d’un any que no funcionen, cosa que condiciona directament els passatgers.
Gairebé el 70% dels trens de Rodalies està vandalitzat
Durant la reunió d’aquesta setmana, l’elevat nombre de trens grafitejats també ha estat un dels principals punts de confrontació entre els passatgers i els responsables de Rodalies. Segons les xifres facilitades per l’operadora ferroviària durant la trobada, un 69% dels trens de la flota catalana està vandalitzat. “En aquest sentit, hi ha un clam unànime de les plataformes sobre que cal molta més mà dura contra els grafitis“, exclama Carles Garcia, que considera que Renfe ha d’actuar contra aquests actes per un tema “d’imatge”: “No és el mateix tenir els trens nets que bruts”, apunta. El problema per a algunes plataformes, però, no és només d’imatge, sinó que també repercuteix en el funcionament del servei, ja que depèn de l’envergadura de la pintada -com per exemple si afecta les finestres de la cabina de conductors- el tren no pot circular: “Hi ha turisme de grafitis que ve de tot Europa que provoca que hi hagi molts trens aturats”, rebla Anna Gómez.
Entre d’altres, des de Dignitat a les Vies consideren que s’ha de crear una policia ferroviària o bloquejar l’accés als vidres de les finestres dels conductors perquè els trens puguin circular encara que vagin pintats. “Posar-los multes elevades no serveix de res si tampoc les acabaran pagant. Cal prendre més mesures”, argumenta Anna Gómez. D’aquesta manera, doncs, els usuaris recelen dels plans de Salvador Illa, que durant el debat de política general va anunciar que el PSC presentarà una proposta de llei per augmentar fins a 90.000 euros les sancions contra els grafitis als trens, per combatre el vandalisme. Més enllà de multes astronòmiques, consideren que calen més mesures, i més contundents.
Diferents fronts oberts a Rodalies
Les polítiques contra el vandalisme i les escasses millores d’accessibilitat, afegides a les incidències i els constants problemes de puntualitat, plantegen un complex escenari per a Renfe de cara a millorar el funcionament de la xarxa ferroviària catalana i recuperar la confiança dels usuaris. Una confiança que cada vegada va a menys. De fet, segons la segona onada d’aquest any de l’enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicada aquesta mateixa setmana, els catalans suspenen el servei de Rodalies i mitja distància de Renfe amb un 4,4 sobre 10. Una nota inferior a la que va rebre el servei de trens català l’any passat, on també va suspendre amb un 4,8.
Mentrestant, les diferents plataformes també mantenen les seves lluites particulars amb l’operadora ferroviària per reclamar solucions per a problemes endèmics a les seves línies. La pròxima cita serà el dimarts de la setmana vinent, en què la plataforma Perquè no ens fotin el tren abordarà el funcionament del pla de transport alternatiu pel macrotall de l’R3: “Està funcionant, però encara hi ha uns quants desajustos. Hi ha autobusos que surten abans d’hora sense saber ben bé el motiu. Falta una mica d’ordre i criteri”, avança Marc Janeras, que traslladarà aquestes mateixes consideracions als responsables de Renfe. En els pròxims mesos, abans que es produeixi la pròxima reunió amb les diferents plataformes de passatgers del país -que encara no té data-, l’operadora ferroviària ha de posar-se les piles amb els deures pendents o toparà de nou amb les exigències dels usuaris. De moment no es contemplen noves manifestacions unitàries, però, tal com confirmen, és una possibilitat que mai ha deixat d’estar sobre la taula.
