Catalunya ha registrat en les darreres setmanes tres fenòmens de violència grupal que han fet saltar les alarmes. Els aldarulls per la festa major de Molins de Rei, una baralla multitudinària a Vic i una batussa de jovenets al centre de Manresa. Tres casos que, des del punt de vista policial, s’enquadren en la definició de baralla tumultuària, de les quals se n’han registrat 133 a Catalunya en els darrers vuit mesos. Tres fets que tenen una explicació independent però que han generat alarma perquè tot ha passat en dues setmanes. Els Mossos d’Esquadra, que van celebrar una macroreunió al Complex Egara el passat 5 d’octubre, van relativitzar els avalots de Molins de Rei, reduint-los a una baralla de borratxos on els detinguts ni són de Molins ni es coneixen entre ells, i van circumscriure el cas de Vic a una “disputa sentimental i familiar” entre dos grups.
Únicament el cas de Manresa és, per a la policia, un “fenomen propi”. La batussa al passeig de Pere III de la capital del Bages, el 23 de setembre, ha estat benzina per a la disputa política i social que fa temps que s’arrossega. Tant és així que es van convocar manifestacions creuades arran de la baralla. La primera va ser una manifestació contra la inseguretat, esperonada per formacions de l’extrema dreta i amb cert substrat racista, el passat cinc d’octubre, i va reunir unes dues mil persones, segons la Policia Local. Percepció d’inseguretat, crua batalla política i canvis socials i de població expliquen per què Manresa viu una situació estranya, de protagonitzar les portades com si fos el far west a organitzar l’exitosa Fira Mediterrània sense cap mena de problema. De fet, ara per ara, la discussió més popular a la ciutat és la pujada de l’IBI i de la taxa d’escombraries proposada per l’Ajuntament. Mentrestant, la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra fa guàrdia al passeig central de la ciutat, els veïns continuen gaudint del fabulós frankfurt Albert de l’ombrívol carrer Cardenal Lluch i hi ha un equip de bàsquet encantat d’haver-se conegut.
Quines són les dades?
És realment Manresa una ciutat del far-west? Les dades no ho indiquen. La taxa de criminalitat a Manresa és de 63,7 casos per cada mil habitants, mentre que aquest índex, en la mitjana total de Catalunya és de 76,3, un 19,8% més alta. Sí que és cert, tanmateix, que s’han enfilat els casos de furts, que no comporten violència però sí que incrementen la sensació d’inseguretat. Les darreres dades del ministeri de l’Interior també apunten cap aquesta direcció. En concret, en aquest índex estatal la criminalitat a la ciutat ha pujat un 13% durant el primer semestre del 2023 respecte al mateix període del 2022. Segons aquest registre, s’ha passat de 1.915 casos a 2.171.
Així, han pujat substancialment els delictes relacionats amb lesions i baralles tumultuàries, amb un 90% més (s’ha passat de 20 a 38 casos) i les agressions sexuals amb penetració amb un 50% d’increment (de 6 a 9 casos). Per contra, han baixat a la meitat els delictes de tràfic de drogues (de 10 a 5) i els robatoris amb força a domicilis, amb un 30% menys (de 106 s’ha passat a 74). Els furts han passat de 430 a 581 i els robatoris amb força de 130 a 144. Un delicte que afecta establiments i comerços, sector especialment empipat amb la situació. Pel que fa als delictes més greus, el mateix ministeri del Ministeri l’Interior explica que s’ha passat de cap cas d’homicidi en grau de temptativa a un. Xifres superades per altres municipis de Catalunya amb més de 20.000 habitants com Sant Quirze del Vallès, Castellar del Vallès, l’Hospitalet del Llobregat, Sitges o el Prat del Llobregat.
Diversos elements
“Manresa no té més problemes que qualsevol altra ciutat de Catalunya, fins i tot en tindria menys”. Aquesta és la premissa que exposa l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy, d’ERC, en conversa amb El Món. L’alcalde es remet a les xifres i es mostra més preocupat per l’ús polític que es fa de la situació que no pas pels problemes que pot generar la “percepció d’inseguretat”. Ara bé, insisteix que les dades demostren que “Manresa és més segura que el conjunt de Catalunya”. Una opinió que comparteix el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent.
En tot cas, l’alcalde detalla els elements que generen l’actual recança sobre la seguretat. D’entrada, la reconversió del barri vell, i recorda que en deu anys la ciutat ha crescut un 10% amb població nouvinguda, una xifra que incrementa la “complexitat” de la gestió social. De fet, de prop dels 78.000 habitants que té la ciutat, 18.200 són nascuts fora de l’Estat espanyol i més de 9.000 fora de Catalunya. L’atur és del 11,5%. A més, per a l’alcalde, s’han patit dues crisis especialment dures i que han castigat força la comarca i la capital, com han estat la crisi econòmica del 2008 i la crisi de la Covid. Dues crisis que han augmentat la “precarietat” de molts ciutadans, i més de la nova ciutadania que “ha arribat a Manresa fugint de la gana o d’una guerra”. “Tot amanit amb una llei d’estrangeria que no ajuda gens!”, lamenta Aloy, que addueix que “les lleis no estan preparades per a aquestes noves realitats”. A tot això, hi afegeix les noves maneres de l’ús de l’espai públic i admet el que qualifica de “problemes d’incivisme” que viu la ciutat, que van des de l’ús del patinet a la gestió dels residus o fins i tot, l’enllumenat.
Opinions contradictòries
La composició de la situació que fa Ramon Barcardit, cap de l’oposició a Manresa per Junts, és ben diferent. “Les dades són unes i la percepció és una altra”, opina Bacardit, que nega les acusacions de “manipulació” que li fan des de l’Ajuntament i replica que “polititza la situació qui manipula les dades”. “No accepto que ens anem acostumant a l’increment dels delictes”, indica. “A més, la senació de seguretat és molt personal, per a un avi que li arrenquin la cadena o no tenir prou llum al carrer també és inseguretat”, afegeix. “La ciutat no és segura”, insisteix. “Hi ha inseguretat, brutícia i incivisme”, conclou. “Jo faria signar un contracte social a tot manresà, amb una carta de drets i deures”, proposa Bacardit que vol canviar les normes per accedir a ajudes socials.
Bacardit no es troba sol en aquestes conviccions. La manifestació celebrada el passat 5 d’octubre per queixar-se per la inseguretat va aplegar dues mil persones. La manifestació destil·lava un biaix polític evident amb el suport del Front Nacional de Catalunya, amb representació a l’Ajuntament, i de Vox. No es pot oblidar que Manresa va ser feu de Plataforma per Catalunya, formació xenòfoba que liderava l’encara regidor de Vic Josep Anglada. De fet, els botiguers del centre o manresans de la zona de la plaça Catalunya expliquen a El Món que tenen la sensació d’increment de la inseguretat però que la gent continua passejant per Manresa “com s’ha fet tota la vida”.
Però, davant l’acció-reacció, Càritas de Manresa, amb un fort ascendent sobre la societat local, va unir en un manifest una setantena d’entitats que denunciaven el caire racista que estava agafant la situació. “Vivim aquesta situació amb la por, la impotència i la ràbia de veure com es pretén utilitzar certs grups socials com a bocs expiatoris de tot el malestar que sentim, estigmatitzant-los i deshumanitzant-los, fins al punt que ja no som capaços d’atendre el problema de fons”, alertava el document. I criticava que “s’aprofiti la vulnerabilitat social i econòmica de sectors de la societat per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura”.
Ningú creu en la solució policial
Fonts de la policia, no oficials, relativitzen la inseguretat de la ciutat. Si bé admeten que hi ha aquest increment de furts o de l’ús de l’espai públic, veuen que la gestió policial que s’està portant a terme “incrementa aquesta sensació d’inseguretat”. “La nova comissària dels Mossos a la regió central, Alícia Moriana, ha posat la Brigada Mòbil a vigilar el passeig, com si la Brimo no tingués coses més importants a fer que vigilar quatre niñatos que es barallen per un patinet!”, comenten a El Món en un cafè apartat de la ciutat. “Abans els nanos quedaven al Congost per esbatussar-se, ara ho van fer enmig del passeig amb iaies a les terrasses bevent orxates i amb tothom amb un mòbil a la mà”, comenta un altre policia.
“Quina percepció de seguretat dones si poses Mossos, Policia Local i CNP a identificar menors enmig de la ciutat? Quina estigmatització? Com si fos un règim militar? Les coses en seguretat ciutadana no es resolen així!”, emfatitzen. Una opinió absolutament compartida pels disciplinats membres de la Brimo, que recorden que són una unitat d’ordre públic i no pas de seguretat ciutadana. “Que algú ens expliqui què fem vigilant nanos en un passeig i borratxos a Lloret!” es queixen en conversa amb El Món. Fins i tot Bacardit troba “molt heavy que vagin a buscar menors a casa per identificar-los o facin aquests controls enmig de la ciutat”. El cap de files de Junts a l’Ajuntament manresà retreu que li deien que no calia més policia i “ara ens diuen que els incrementaran en cinc”. “La solució no és només policial”, remarca l’alcalde, que fa un any va signar amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, el conveni per construir una comissaria de proximitat al centre, compartida per Mossos i Policia local i que es troba en la fase final d’obres.
De fet, Manresa fa menys d’un any era notícia pel “Mètode Manresa” de seguretat. Es tractava d’un sistema dirigit pel mosso Jordi Noé i la regidora de Benestar Social Mariona Homs, que integrava joves migrants sense xarxa per combatre la delinqüència. Un projecte pilot alimentat per l’aleshores comissària Cristina Manresa i que “va ser un èxit”, segons la policia, l’Ajuntament i les entitats socials. Tant va ser així que Noé va ser condecorat en el dia de les Esquadres i l’Associació de Directius de la Seguretat Integral el va reconèixer amb el màxim guardó. El programa pràcticament s’ha desmantellat i la política actual és de “mà dura” i “poc marge per a la mediació”. De fet, fonts oficials de la policia es neguen a parlar o fer declaracions sobre la situació de Manresa al·legant que és un “tema més social i d’educació”. “És curiós que diguin això i enviïn la Brimo a identificar menors”, ironitza un veteraníssim agent de seguretat ciutadana que evita donar el nom per no tenir represàlies a la comissaria. També des del departament d’Educació asseguren que “ningú de Mossos” s’ha posat en contacte amb ells “per la qúestió dels menors” i des de l’Ajuntament “confien més en les mesures socials que no pas les policials”.
Un fenomen polièdric
Un botiguer del carrer Guimerà reconeix que el “problema de Manresa” respon a “una realitat social determinada”. “A la baralla del dissabte al passeig, eren els ‘Britos’ contra magribins, i als dos grups hi havia companys de barri o d’institut o de futbol, hi havia nanos amb cognoms ben catalans, nanos instal·lats al pati del Casino des de fa molt temps”, assegura convençudíssim en Ramon, un veí del centre amb moltes hores de vol a les terrasses del Passeig. “Si veiem més nanos que provenen de famílies immigrants és perquè els autòctons han renunciat a l’espai públic o perquè s’estimen més que els seus fills, més que jugar al parc es quedin a casa jugant amb la Play”, assegura la Dolors una altra veïna del centre que enraona sense complexos. “Hi ha un evident component racista”, conclou la Núria cap a persones que poden tenir un “risc d’exclusió social”.
“Mira, també s’ha intentat embolicar la baralla amb la trencadissa de vidres de dos dies després a uns autocars a l’estació dels autobusos de Manresa, carai… just dies després que els estudiants es queixessin del mal servei de la companyia i dels horaris per anar a la Universitat Autònoma de Barcelona, nois a qui ningú no fa cas”, recorda, perspicaç en Jordi, un veí que asserena els ànims d’en Joan, un fervent manresà, que sí es mostra convençut de la manca de seguretat de la ciutat. També entra en l’equació el canvi demogràfic al barri vell de Manresa i la proximitat amb l’eix comercial d’una capital important de la Catalunya Central.
Un problema també esbombat és el de les ocupacions, de la quantitat d’habitatges abandonats que han estat ocupats. Segons les xifres d’Interior, a les quals ha tingut accés El Món, el 2022 Manresa va registrar-ne 127, la setena ciutat de la demarcació de Barcelona, superada per Barcelona, Badalona, Mataró, Terrassa, Sabadell, Rubí i Sant Boi del Llobregat. Una xifra proporcional al nombre d’habitants, gairebé 78.000 habitants ( més de 18.000 nascuts fora de l’Estat espanyol) i dimensió de la resta de municipis més grans de 20.000 habitants. “És un problema delictiu, però sobretot, social”, especifica un policia local.
Les mateixes solucions
La idea que resumeix l’alcalde és que cal apostar per les “mesures socials” per calmar els ànims i reduir la sensació d’inseguretat de molts veïns. “No és policia només, calen mesures econòmiques i coixí social, lleis ben fetes i feina de tothom”, subratlla. En aquesta línia remarca que a la darrera Junta de Seguretat de la ciutat hi van faltar cinc membres, “senyal que la seguretat no preocupa tant”, puntualitza. Tot i això, Aloy es posa deures, com ara canviar l’enllumenat del barri vell, posar-se ferm amb la recollida de residus, endreçar el caos dels patinets, fer patrullar més la policia, educar contra l’incivisme i apostar per mesures socials i econòmiques que ajudin a dinamitzar l’economia i el comerç. Curiosament, l’oposició tot i que es troba en una veritable guerra amb el govern municipal també aplicaria la mateixa fórmula i, si fa o no fa, les mateixes receptes concretes. Enigmàtiques coincidències de la política davant una situació en què la batalla ha arribat a fregar els límits de la correcció.
