La tardor i l’hivern són les èpoques crítiques pel que fa al nombre de contagis de virus. Les grips, COVID i altres afeccions provocades per altres virus tenen un impacte molt més gran sobre la població quan la calor marxa i les temperatures comencen a caure. De fet, aquest fenomen ha fet que al llarg de la història s’hagin creat diversos escenaris en l’imaginari col·lectiu com “no caminis descalç que et refredaràs”, “tanca la boca que t’entra fred” i d’altres escenes que busquen una explicació al contagi víric durant l’hivern.
Malgrat que aquest imaginari col·lectiu sigui fort, l’explicació d’aquests contagis és molt més científica i simple del que pot semblar: per què ens contagiem més a l’hivern que a l’estiu? El primer que cal destacar és que els constipats són infeccions víriques -la gran majoria causades pels rinovirus- que afecten especialment la gola i el nas. Les xifres assenyalen que un adult es pot arribar a constipar entre 2 i 6 vegades a l’any. Per la seva banda, la grip també és una infecció vírica provocada pels influenzavirus A o B i té més impacte sobre el cos, ja que provoca febre alta, dolors generalitzats i un gran malestar que en casos extrems pot arribar a causar morts en persones vulnerables i immunodeprimides. Aquest tipus d’infeccions són d’origen víric i es transmeten a través de l’aire, un aspecte clau.
El fred, el gran aliat dels virus
Una de les altres frases incloses en l’imaginari col·lectiu és que “el fred fa que et constipis”. Aquesta afirmació és una mitja veritat, ja que no és que el fred sigui el causant directe del refredat, sinó que genera les condicions idònies per una major transmissió dels virus. Els virus que causen aquestes infeccions resisteixen millor les temperatures ambientals baixes i en condicions de fred ambiental la taxa de transmissió s’incrementa, un factor que a temperatures altes (com ara els 30 graus de ple estiu) és el contrari. Cal destacar que a temperatures baixes l’estructura dels virus es manté estable. És a dir, la resistència dels humans als virus és molt més alta en temperatures càlides que no pas a temperatures fredes, un motiu pel qual les condicions fredes i seques de l’hivern i la tardor són perfectes per a la seva transmissió.
Els canvis de comportament dels humans amb el fred: més hores en llocs tancats
Un dels altres aspectes que juga un paper fonamental en l’augment de contagis durant els mesos de més fred és que els humans ens adaptem a aquestes temperatures i canviem el nostre dia a dia. Aquests canvis conductuals són un dels altres aspectes que afavoreixen la transmissió dels virus. Un dels exemples més clars es veu en la restauració, ja que a les terrasses hi ha menys gent i l’activitat econòmica es trasllada a l’interior dels bars i restaurants. No només en la restauració es veu aquest canvi, ja que durant la primavera i l’estiu són habituals les reunions al camp, la platja o altres espais oberts, mentre que quan arriben els mesos de fred els humans es reuneixen dins de casa, en cinemes o altres llocs tancats on no es passi fred.
Aquest canvi de comportament genera una autopista per als virus: el risc de contagi augmenta dràsticament, ja que també augmenta el temps que una persona passa en contacta amb altres persones en llocs tancats. Cal destacar que, per exemple, el virus de la grip té la capacitat de viatjar gairebé 2 metres per l’aire i infectar noves persones.
El fred debilita les persones: les mucoses protectores es ressequen
Un dels altres aspectes que cal destacar dels mesos de fred és que si bé per ell mateix no té la capacitat de causar infeccions sí que genera l’escenari sigui l’ideal per a la propagació del virus. En temperatures més càlides i condicions idònies les mucoses dels humans exerceixen de barrera física per pervenir les infeccions de virus i bacteris, però quan les temperatures es refreden aquestes mucoses es ressequen i perden gran part de la seva capacitat d’exercir de barrera de contenció davant la infecció i, per tant, s’afavoreix el contagi. De fet, el sistema immunitari presenta una major debilitat en condicions fredes i fins i tot les hores de sol poden jugar un paper clau en la salut de les persones, ja que una menor quantitat d’hores de sol pot acabar generant un dèficit de vitamina D i melatonina.
La importància de la vacunació
Com cada any amb l’arribada del fred i el possible increment de la transmissió de virus la Generalitat es posa en marxa la campanya de vacunació contra la grip. Des del Departament de Salut, en mans de la consellera Olga Pané, ja s’ha iniciat la a campanya de vacunació contra la grip i la Covid-19. L’objectiu de la campanya de vacunació contra aquestes infeccions víriques és controlar la situació epidemiològica de cada virus i evitar un augment de la transmissió i pics de contagi que tensionin la sanitat pública catalana.
Des del passat 13 d’octubre, quan es va posar en marxa la campanya de vacunació, els grups poblacionals de risc han estat cridats a vacunar-se als centres sanitaris. Per poder accedir a la vacunació s’ha de demanar hora a través de l’aplicació La Meva Salut, tot i que els centres d’atenció primària (CAP) també oferiran horari de vacunació sense cita prèvia per aquelles persones amb dificultat per a sol·licitar cita. Els horaris en els quals es podrà vacunar sense cita prèvia són de dilluns a divendres, de 9.30 h a 12.30 h i de 16.30 h a 19.30 h i en alguns CAP que també obrin en dissabte la vacunació sense cita prèvia es farà de 9.30 h a 12.30 h.
