71 places MIR de medicina de família i comunitària vacants. Aquesta xifra il·lustra el problema que està patint aquesta especialitat, que els estudiants no trien malgrat la importància que té. Segons els experts consultats per El Món, la causa d’aquest poc interès és multifactorial. La versió oficial del Govern, que és la de la directora general de professionals de la salut del Departament de Salut, Montserrat Gea, indica que el principal problema rau en el model d’assignació de places del govern espanyol, que provoca aquestes places vacants any rere any.
“El sistema d’adjudicació no s’adapta a les necessitats de les persones que han de triar la plaça i nosaltres no tenim competències en el MIR”, assenyala Gea, que assegura que, per tant, no es un problema que succeeixi únicament a Catalunya. De fet, al conjunt de l’Estat espanyol han quedat vacants 217 places MIR de medicina de família, 71 de les quals són a Catalunya. Segons Gea tenen el mateix problema “totes les comunitats que aposten per la medicina familiar”.
L’aposta de Salut: segona ronda d’adjudicacions de places
En vista d’aquest problema amb les places de medicina de família, claus per al sistema públic de salut, el departament que dirigeix Josep Maria Argimon va demanar a Sanitat una segona ronda d’adjudicacions amb els mateixos criteris d’ordre per tal d’omplir aquestes places. “Així ens asseguraríem que la causa que quedin buides no és que no sàpiguen que estan disponibles”, assenyala.
El departament també sosté que cal una visió a temps real de les places perquè els candidats puguin veure quines places tenen disponibles i quines s’han triat. Malgrat aquesta demanda, el Ministeri de Sanitat va acabar acordant amb les comunitats l’ampliació de la quota de places per a extracomunitaris, solució que no satisfà Salut.
Catalunya, compromesa amb l’atenció primària
La directora general de professionals de la salut assegura que una de les causes que expliquen aquestes vacants a Catalunya és que el país aposta molt per la medicina de família i ofereix moltes places. “Oferim 370 places, mentre que a Madrid n’ofereixen 240. Per això allà s’omplen totes, si nosaltres féssim el mateix les hauríem omplert fa temps”, explica abans de demanar que es posi en valor el compromís d’algunes comunitats amb aquesta especialitat. Ho demostra el fet que Extremadura, Castella i Lleó i la Rioja tinguin un percentatge de vacants superior a Catalunya perquè ofereixen encara més places per a la mateixa branca de la medicina.
Gea subratlla que aquest és un fenomen que porta “anys” accentuant-se pel fet que els grans hospitals són molt atractius per a la gent jove. En canvi, assenyala, la feina dels CAPs és “més del dia a dia” i té menys visibilitat. Salut considera que el deteriorament del prestigi de la medicina de família es deu, en part, al canvi de valors de les generacions, ja que és una especialitat que es dedica a cuidar les persones al llarg del tot el seu cicle vital.
Incentius perquè es triï la medicina de família
Per tal de pal·liar aquesta crisi a la medicina de família, que en part també es produeix pel poc pes de l’especialitat als plans d’estudi de les universitats, Salut ha dissenyat un sistema d’incentius. Els aspirants que trien aquestes especialitats oblidades reben un incentiu econòmic segons el territori. “És una discriminació positiva que es fa per territori perquè al centre de Catalunya, a Lleida i a Tarragona sempre hi ha dificultats per omplir les places, mentre que a Barcelona s’omplen de seguida”, explica Gea. Aquests incentius fan que els residents de medicina de família a Catalunya siguin “els millors pagats de tot l’estat”, però amb això no n’hi ha hagut prou com per omplir totes les places.
Els metges, contra l’ampliació de la quota de MIR extracomunitari
El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, assegura que la proposta de Sanitat per reomplir places amb residents extracomunitaris “no és raonable” perquè els metges “es queden un any i després o es presenten de nou al MIR o marxen a l’estranger”. “Estem finançant un procés de formació molt valuós perquè després marxin a altres sistemes de salut”, lamenta.
Sisó assegura que el concepte d’Espanya buidada es pot aplicar també a Catalunya, ja que les places que menys s’han omplert són a la Catalunya Central i a Lleida. “Als àmbits plenament urbans s’han omplert ràpid, més que altres anys, pels incentius econòmics”, assenyala Sisó.
El president de CAMFiC ambé valora positivament el primer pas de Salut per desburocratitzar l’atenció primària. El departament va anunciar aquest dijous que les baixes per incapacitat temporal per ingrés hospitalari deixaran de gestionar-les els CAP i es faran directament als hospitals, el que disminuirà el volum de tramitació de baixes en un 20%. Sisó considera que és una bona notícia però assenyala que a altres llocs, com ara a les Illes Balears, fa temps que s’ha implementat, pel que va “tard”.
Sisó aposta per tractar la ciutadania com persones “madures”, “empoderar-les” i avançar cap a un sistema semblant al del Regne Unit, on són elles mateixes qui omplen un formulari de declaració autoresponsable per agafar baixes de fins a 3 dies.
Els residents catalans són els millors pagats de tot l’estat gràcies als incentius econòmics del departament de Salut
Desprestigi creixent: metges superats per la burocràcia
Sisó assegura que l’especialitat de medicina de família és la que més necessita la gent, però reconeix que actualment és la que resulta “menys atractiva”. Considera que això es deu al sistema de tria i al desprestigi creixent de l’especialitat. “Quan els estudiants venen a fer pràctiques de la universitat veuen un professional enfonsat entre tasques burocràtiques i paperassa”, diu per explicar el desencís dels estudiants amb la professió.
El president de la CAMFiC lamenta que l’atenció primària no es vegi com un lloc on fer recerca perquè “se’n fa molta, tot i el poc finançament”. “La recerca que es fa a l’atenció primària és la més important, perquè afecta un gran volum de persones i és la que primer repercuteix i arriba a la societat”, resol.
Aquest diagnòstic el comparteix la presidenta de FoCap i metgessa de família, Meritxell Sánchez-Amat, que assegura que hi ha “dificultats” per explicar la qualitat de la feina de l’atenció primària i la quantitat d’investigació que es fa des d’allà.
La medicina de família, absent a les universitats
Sánchez-Amat denuncia la falta de presència de la medicina de família a les universitats, on només s’exposen altres especialitats. “L’atenció primària està absent, i amb molta lluita l’únic que s’ha aconseguit és que hi hagi una assignatura”, explica. Això dificulta la supervivència d’aquesta especialitat perquè “si no la coneixes no et pot agradar ni atreure”.
“Hi ha un problema social que és que tothom pensa que la solució als problemes de salut és anar a l’hospital. És per això que els estudiants de medicina volen treballar allà”, assegura abans d’assenyalar que la medicina de família és una de les especialitats més difícils d’exercir perquè “toca tots els òrgans del cos a més del context psicològic i social de la persona”. “És una especialitat molt poc publicitada, però molt agraïda”, afegeix.
Considera que això es deu al fet que les persones que tenen “els altaveus” de la societat “no coneixen el seu metge de capçalera perquè tenen mútua”. “Les solucions que proposen són pedaços, mentre que el que s’hauria de fer és que les condicions aquí siguin atractives”, resol.
