La reforma de l’estatut marc de condicions laborals impulsada pel Ministeri de Sanitat, en mans de la ministra Mónica García, continua engrandint l’escletxa entre el col·lectiu de metges de l’estat i el país. Aquest divendres, coincidint amb la multitudinària jornada de protestes de metges arreu d’Espanya, el sindicat de Metges de Catalunya, majoritari al país, ha convocat una vaga de vint-i-quatre hores per protestar pel nou document de condicions laborals articulat per la Moncloa. Entre d’altres, els metges reclamen que se’ls exclogui d’aquest nou estatut marc, ja que consideren que el seu col·lectiu mereix un document propi. Una reclamació, però, que no es contempla des del govern espanyol. La mateixa ministra ha assegurat aquest divendres que comprèn “el malestar” dels metges, però tanca la possibilitat a fer-los un estatut propi, ja que “trencaria la cohesió” del sistema sanitari i “generaria desigualtats”.
Malgrat la negativa de la Moncloa, i per conseqüència del Departament de Salut, en mans de la consellera Olga Pané, des del sindicat mèdic del país reclamen a l’administració catalana que “no es desinhibeixi” de les negociacions i aposti pel “conveni mèdic com a solució a la crisi de professionals que pateix el sistema i com a instrument per assegurar la permanència de la qualitat assistencial“. En aquest sentit, el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, lamenta que no hi ha hagut cap interlocució amb l’administració. Tot i les seves exigències, el govern espanyol es manté ferm: “El sistema nacional de salut [en referència a tot l’estat] és un sistema multidisciplinari: metges, infermeres, farmacèutics i altres professionals treballen en equip. La classificació professional s’ajusta al MECU, que reconeix les especialitats i la formació avançada, sense necessitat d’un estatut a part”, ha exclamat Mónica García.
Ball de xifres amb el seguiment de la vaga
Com és habitual en les jornades de vaga, enguany s’està produint un lleuger ball de xifres sobre el seguiment de la vaga. Des del sindicat de Metges de Catalunya xifren el seguiment en un 58% arreu de Catalunya. En detall, a la demarcació de Barcelona l’organització sindical situa el seguiment en el 60%, a Girona, un 43%, a Tarragona, un 40%, i a Lleida, en un 32%. Per àmbits assistencials, l’atenció primària, ha tingut un seguiment del 64%, segons el sindicat, i a l’atenció hospitalària, el seguiment ha estat del 52%. Les dades ofertes pel Departament de Salut, però, no són, ni de bon tros, les mateixes. L’organització ho considera “un bon seguiment tenint en compte les dates”, i recorda que aquesta és “només” la primera d’una sèrie de mobilitzacions per aconseguir “condicions dignes” pel col·lectiu. “Els companys han dit prou i, per tant, això no té aturador fins que s’arribi a una solució que ho desencalli”, emfatitza Lleonart.
Des de la conselleria, que asseguren que han obtingut les dades provisionals de la meitat de centres sanitaris del país, xifren el seguiment en un 9%. Per àmbits assistencials, la cartera que encapçala Olga Pané apunta que el seguiment a l’atenció primària és del 12,2% -un percentatge molt més baix que el que indiquen des del sindicat-; a l’atenció hospitalària del 8,6% i a l’atenció intermèdia del 7,8%. En l’àrea de salut mental, des del Govern xifren el seguiment en un 4,7%. Les dades, doncs, es contraposen molt a les ofertes pel sindicat convocant de la protesta.
