“És molt sagnant que no ens paguin pel que som”. Aquesta és la frase amb què descriu Ester Planell, llevadora d’un centre d’atenció primària (CAP) i membre de la Sectorial de Llevadores de Catalunya, la situació que viu el col·lectiu d’infermeria. Les infermeres han mantingut un pols de gairebé dos mesos amb el Departament de Salut, dirigit per Manel Balcells, per aconseguir millores en les seves condicions laborals. Tot i que el passat dijous 25 de gener el sindicat Infermeres de Catalunya i la conselleria van arribar a un acord per posar fi a la vaga indefinida que havien començat contra el III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’Institut Català de Salut (ICS), que es va signar el 22 de novembre, encara els queda una lluita pendent: aconseguir el canvi de categoria professional. I això no depèn de la Generalitat sinó del govern espanyol.
Actualment, les infermeres tenen la categoria A2 en l’escala de treballadors de l’administració pública, però fa anys que reclamen passar a formar part del grup A1. La diferència entre tots dos grups és que, per accedir a l’A1, cal tenir una carrera universitària, mentre que per formar part de l’A2 només cal una diplomatura. I entre les dues categories hi ha diferències en la retribució econòmica. Tot i que inicialment la infermeria era una diplomatura de tres anys, arran del Procés de Bolonya, que és com es coneix el conjunt de mesures que es van aplicar l’any 1999 per configurar l’espai europeu d’ensenyament superior, va passar a ser una carrera universitària de quatre anys. És en aquest context, doncs, on neix la reclamació del col·lectiu, ja que, tot i comptar amb tots els requisits per formar part de la categoria A1, segueixen estancades en el grup A2: “Ens han ancorat en les diplomatures quan fa anys que ha canviat la nostra situació”, denuncia Planell en conversa amb El Món. La llevadora no entén per què no poden accedir a la categoria que considera que els pertoca. De fet, lamenta que hi ha infermeres que són “doctorades” i que tampoc poden accedir al grup que els correspon.
La situació que viuen les infermeres és pràcticament idèntica a la dels tècnics sanitaris que, a diferència del col·lectiu d’infermeria, mantenen la vaga indefinida que van començar el passat 8 de gener. El col·lectiu de tècnics -és a dir, tots els professionals que fan proves diagnòstiques, com per exemple ecografies, mamografies o radiografies, entre altres-, dividit entre els tècnics superiors sanitaris i els tècnics de grau mitjà, lluita per a aconseguir que se’ls reconegui dins de la categoria que els correspon. Actualment, els tècnics superiors estan reconeguts dins del grup C1, tot i que els correspondria estar al grup B; mentre que els tècnics de grau mitjà lluiten perquè se’ls reconegui com a treballadors de la categoria C1, ja que actualment formen part del grup C2. La diferència entre aquestes dues categories és que per a formar part del C1 fa falta una titulació de batxillerat o de tècnic, mentre que al C2 només cal tenir l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Per tant, de la mateixa manera que els passa a les infermeres, els tècnics sanitaris i tècnics superiors sanitaris estan reconeguts en una categoria inferior a la que els pertoca. Segons relata Paco Montero, que fa més de 25 anys que és especialista en imatge de diagnòstic i medicina nuclear, no se’ls retribueix d’acord amb la formació que tenen i les tasques d’especialització que duen a terme: “Sempre he estat enamorat de la professió, però cada dia que passa i la situació segueix igual tinc menys ganes de seguir treballant”, etziba Montero.
El greuge econòmic de la infracategorització
Mentre la conselleria confia a poder contribuir a desencallar la situació pressionant el ministeri i a calmar els ànims amb les infermeres i els tècnics sanitaris, el sindicat d’Infermeres de Catalunya ha intentat aconseguir un “complement salarial” mentre no arriba la recategorització. El departament, però, s’ha negat a donar aquest complement, ja que no estaria vinculat a les seves competències. “Durant la reunió que hem mantingut amb el conseller s’han tancat en banda i no han volgut acceptar de cap manera fer-se càrrec d’aquesta retribució extraordinària. Diuen que qualsevol acord en relació amb aquesta qüestió s’ha de fer a través de les taules de negociació de l’ICS, però nosaltres no en formem part”, lamenta la vicepresidenta del sindicat d’Infermeres de Catalunya, Laia Marsal, en conversa amb aquest diari.
El complement salarial que reclamaven és d’entre 400 i 600 euros mensuals més respecte del que cobren en aquests moments. Tal com queda estipulat a la taula de retribucions dels professionals de l’administració pública, una infermera dins la categoria A2 té un sou brut de 2.480 euros bruts al mes, mentre que si formés part del grup A1 el sou pujaria fins als 2.953 euros bruts al mes. Una diferència de 473 euros cada mes. Si agafem aquestes xifres i les multipliquem per les 14 pagues anuals, el sou d’una infermera dins la categoria de l’A2 és de 34.720 euros bruts l’any, mentre que el de l’A1 -on hauria d’incloure’s per la seva formació professional- és de 41.342 euros l’any: “Són gairebé 7.000 euros que no cobrem a l’any perquè no ens paguen tenint en compte el que som”, lamenta Planell.
La llevadora denuncia, també, que tampoc se les retribueix econòmicament d’acord amb el grau d’especialització de la feina que desenvolupen i de la formació que els exigeixen per poder fer aquesta tasca. Una situació molt similar a la que expressa Paco Montero, que subratlla que se’ls exigeix “una formació molt concreta” però que ningú ho té en compte a l’hora d’establir les taules salarials: “El problema no és haver d’estudiar una especialitat, és que després no paguin tal com es mereix la persona especialitzada”, argumenta el tècnic sanitari.
El canvi de categoria, en mans de Madrid
Tot i que les categories professionals i les condicions que cal complir per formar part de cadascun dels subgrups estan recollides al BOE, les infermeres i els tècnics sanitaris es troben en una posició inferior a la que els pertoca. Ara bé, la decisió de requalificar-les recau en el govern espanyol. És per això que Balcells s’ha compromès a posar aquesta reclamació sobre la taula en la reunió que mantindrà el pròxim divendres 2 de febrer amb la ministra de Sanitat, Mónica García. De fet, aquest és un dels punts que es va tractar durant la reunió d’aquest dijous entre el departament i les infermeres per desconvocar la vaga. Ara bé, mentre la conselleria confia a poder convèncer el govern espanyol per dur a terme la recategorització, els tècnics sanitaris no hi tenen tantes esperances posades: “El ministeri sempre ha sigut molt hermètic amb aquesta qüestió. Tot i que fa molts anys que ho demanem no hi ha hagut cap canvi”, assevera Montero, que es mostra escèptic amb la reacció del govern espanyol davant la reclamació.
