La polèmica ha esclatat aquest matí quan als quioscos ha arribat l‘últim número de la revista de premsa rosa ¡Hola!. La notícia de portada ha sobtat tothom, i és que Ana Obregón ha sigut mare per gestació subrogada als seus 68 anys. L’actriu ha estat fotografiada sortint d’un hospital de Miami amb la nena en braços i en cadira de rodes, com si fos ella qui hagués parit a la criatura. Anava tota vestida de blanc, el que per a ella és símbol de dol, i segons ha explicat la revista sortir en cadira de rodes és part del protocol d’aquest hospital encara que la mare hagi adquirit el nadó per gestació subrogada i no l’hagi parit.
Obregón ha rebut moltes crítiques, la majoria ferotges, i fins i tot els professionals experts en la matèria han carregat contra la decisió de ser mare per gestació subrogada a la seva edat. És el cas de la professora de Dret Civil de la UPF Esther Farnós, experta en dret de família, bioètica i dret de successions. Farnós creu que la gestació subrogada pot ser legítima, però si hi ha una regulació de mínims que sigui molt garantista. “Hauria de ser legal, però no incondicionalment, precisament per evitar casos com el d’Ana Obregón. Si es regula tindrem arguments forts per evitar que algú vingui de fora amb un nadó, com en el cas de l’actriu i pretengui que se li reconegui la maternitat”, raona.
Gestació subrogada amb condicions per evitar l’abús
A l’estat espanyol es dona la paradoxa que la gestació subrogada és il·legal, però els pares i mares que l’encarreguen a l’estranger poden tornar amb els nadons i demanar que se’ls reconegui la filiació. “Per evitar aquesta paradoxa, es podria regular la gestació subrogada en l’àmbit domèstic, altruista i amb garanties“, explica l’experta. Farnós posa alguns exemples de possibles condicions per a la gestació subrogada: “Que es pogués fer només un cop o dos a la vida, que la parella tingui una determinada edat -perquè una persona no pugui ser mare amb gairebé 70 anys, com Obregón-, que el nadó porti el material genètic dels qui recorren a la gestació subrogada i/o que no es deixi al lliure mercat i hi hagi una compensació regulada”.
L’experta creu que d’aquesta manera, amb la regulació, es controlaria el mercat negre. “Una objecció és que si es regula i es posen condicions potser no hi haurà prou gestants, com passa al Regne Unit, però com a mínim una part de la demanda es cobrirà”, explica. Farnós admet que tenir fills “no és un dret” però sí “un desig que és legítim”. “El dret sovint dona resposta a desitjos i voluntats, i regulant-ho es pot millorar la vida de moltes persones i evitar els abusos”, conclou.
3 
