El càncer és la malaltia més temuda perquè, de fet, és la primera causa de mort arreu del món. El 2020 es van produir 10 milions de morts per aquesta malaltia i s’espera que en el 2030, només deu anys després, se superin els 11 milions. Això suposa que casi una de cada dues persones té risc de patir càncer i segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica el 35% de les morts per càncer es poden relacionar amb la dieta i l’estil de vida. En aquest sentit, l’experta Alejandra Menassa de Lucia, metgessa internista, apunta que es podria reduir el risc amb la pràctica del dejuni prolongat sota supervisió mèdica donat que els tumors estan formats per “cèl·lules rebels” que “consumeixen molta més glucosa que les sanes”. Per això l’experta apunta a “matar de gana” aquestes cèl·lules amb una pauta de dejuni controlat.
La transformació d’una cèl·lula normal a una tumoral té a veure amb els factors genètics i amb els agents externs. Per exemple, amb els carcinògens físics -les radiacions ultravioletes o ionitzants-, els químics -amiant, tabac, arsènic, aflatoxines- o els biològics -virus-. També influeixen l’envelliment i la dieta, per exemple pels nitrats, nitrits, nitrosamines, aliments baixos en fibra, l’alta ingesta de greix i el dèficit de vitamina A, C i E. L’alcohol, especialment quan es combina amb el tabac, es relaciona molt amb el càncer de coll i de boca.
Al 2030 es produiran 11 milions de morts per càncer
L’obesitat, molt relacionada amb el càncer
L’obesitat, de fet, està relacionada amb el càncer d’una forma directa, mentre que hi ha evidències que el consum de vegetals, fruita i fibra tenen un efecte protector. Aproximadament un 5% dels càncers a Europa són atribuïts a la obesitat, especialment el càncer de mama en dones post-menopàusiques, el colo-rectal, el de ronyó, el d’endometri i l’adenocarcinoma d’esòfag. L’alimentació té especial importància per mantenir la salut. Actualment s’utilitzen 2.500 components diferents en el processament industrial dels aliments, com ara colorants, emulsionants, estabilitzadors o antioxidants. Això fa que hi hagi dietes amb especial risc, com per exemple, l’excés de consum de carns vermelles processades, que s’associa al càncer de còlon quan se’n menja molta o els aliments salats, que es relacionen amb el càncer gàstric. El consum de greix animal també està directament relacionat amb el càncer de mama, de còlon, de recte, d’endometri, d’ovari i de pròstata.
Els beneficis del dejuni durant el càncer i el seu tractament
Segons el bioquímic Valter Longo hi ha evidències que el dejuni fa que la quimioteràpia sigui més efectiva i que protegeix les cèl·lules sanes durant el tractament de la malaltia. L’expert apunta que el sistema immune s’enforteix a partir del dejuni tant en ratolins com en altres animals superiors, el que permet afirmar que també es produeix aquest mecanisme en humans. El dejuni s’ha de fer un o dos dies abans de la quimioteràpia i durant el dia del tractament. El dejuni fa que es maximitzi el treball sobre les cèl·lules canceroses, que consumeix 18 cops més glucosa que una sana, i minimitzar el que es fa sobre les sanes. Per maximitzar aquesta feina en les cèl·lules malaltes cal un entorn amb abundant glucosa i IGF-1.
“Amb el dejuni aconseguim que l’organisme descansi i s’alliberi dels esforços digestius, mecànics, secretors i nerviosos amb què habitualment gestiona la ingesta d’aliments”, apunta la nutricionista Cristina Bellido. L’experta insisteix que amb el dejuni el cos “reutilitza els excedents d’energia en favor de la salut” i estalvia energia per “dedicar-la a processos de neteja, eliminació i excreció” com ara la reparació de teixits i reajustament metabòlic.
Les fases del cos amb el dejuni
Si el cos no té prou glucosa per a les cèl·lules comença el següent procés. Primerament es fa un augment de formació de reserves i després comença la post-absorció. Entre les 6 i les 24 hores baixa la insulina i augmenta el glucagón. Posteriorment, entre les 24 i les 48 hores es gesta la gluconeogènesi d’aminoàcids i glicerol. Després, entre 1 i 3 dies després del començament del dejuni, s’entra en cetosis i un cop passen cinc dies comença la fase de conservació proteica.
