La Nit de Reis és, com assegura el tòpic, màgica. La mística que envolta Melcior, Gaspar i Baltasar traspassa generacions, sobretot a Catalunya, on és una festivitat especialment celebrada. L’origen dels tres savis, el llarg viatge que van viure fins a Betlem, l’or, l’encens i la mirra o la sospita fundada que hi havia un quart rei que es va perdre pel camí omplen la llegenda que referencien només l‘Evangeli de Sant Mateu i el de Lluc, que esbossa l’adoració dels pastors.
N’hi ha prou, doncs, amb uns pocs versicles per elevar a mite els Reis d’Orient, que omplen de regals a qui ha fet bondat. Sobretot, si és canalla. Al capdavall, no es pot pas oblidar que la figura de Melcior, Gaspar i Baltasar neutralitzen la brutalitat del rei Herodes amb els nens que reflecteix el dia dels Sants Innocents. Catalunya és potser un paradigma d’aquesta gran festa de la il·lusió que s’enceta la vigília amb les grans cavalcades a gairebé tots els municipis de Catalunya. Carrosses, patges, mines de carbó, minairons i la presència dels Reis o Reixos és general i generosa arreu del país.
De fet, Catalunya i arreu dels Països Catalans acullen cavalcades històriques que són tot un referent per la seva magnificència i per la seva esplendorosa posada en escena. Els exemples són diversos, com ara la cavalcada d’Igualada, la de Vic, al de Sant Vicenç dels Horts, Taradell o Alcoi, que s’han elevat al santoral dels grans esdeveniments de la nació. D’aquí que les cavalcades, moltes de les quals són més que centenàries, siguin un reflex de la història més nostrada dels darrers anys. Ho demostra la profusa documentació dipositada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que cataloga diverses anècdotes i maneres de celebrar l’arribada dels Reis d’Orient. Una arribada que ve de lluny si hi afegim els facsímils de la carta de Juan de la Cosa (1500) a la Biblioteca de Catalunya, on hi ha la primera referència cartogràfica als reis d’Orient.
Un avís per telegrama
Entre els documents que guarden amb exquisida pulcritud els arxivers de l’ANC, destaca un telegrama del dos de gener de 1925 remès pels Reis d’Orient des de Shanghai, al Jiangsu (la Xina), dirigit al Centre de Lectura de Montblanc (Conca de Barberà). El “cable”, signat pel “Majordom Major”, portava unes “indicacions particulars”. Així, informava que havia sortit “la caravana reial amb ses majestats Melcior, Gaspà i Baltasà en direcció a aqueixa històrica vila portant a ses carrosses tot ço que la mainada els ha demanat”.
El majordom, a més, es volia assegurar l’èxit de l’acollida a Montblanc. D’aquesta manera, recomanava “pregonar l’arribada” de ses majestats. I advertia que, com que era dos de gener, i encara faltaven tres dies per arribar, encara donarien més instruccions “detallades” de l’arribada per “radio-telefonia”. Una manera força curiosa de generar l’expectativa sobre l’arribada dels Reis d’Orient a la capital de la Conca de Barberà. Els Reis, doncs, a més de ser màgics, dominaven el màrqueting de la il·lusió.
Però de missives n’hi ha en més formats. Per exemple, en el cas de Balaguer (la Noguera), l’any 1975 els “Reixos” advertien de la seva arribada per carta. De fet, remetien una carta reial amb segell nacrat a la canalla de la ciutat, anunciant-los també l’arribada dels patges detallant l’horari i el lloc de recollida de cartes amb les peticions de joguines. A Cervera, en canvi, el 1902 la màgia de l’Orient s’anunciava a través d’una crida que hauria de ser recuperada per la ironia i el bon gust de la seva expressivitat, tot i que encara faltaven onze anys perquè Pompeu Fabra publiqués les normes ortogràfiques (1913). Una crida del “Nunci als nens i nenas bons-minyons”. El detall d’aclarir que es dirigeix als “nins i nines” que han fet bondat toparia a hores d’ara amb l’ànima inclusiva que té qualsevol pregó de correcció pública.
Motos, helicòpters i la Pepsi-Cola
En la mística dels Reis d’Orient també cal afegir la forma de la seva arribada. Per exemple, és emblemàtica l’arribada de ses Majestats a Tarragona per mar. Però la història contemporània mostra altres maneres d’arribar tan peculiars com modernes. És el cas de l’arribada a Vilanova i la Geltrú (el Garraf), on el 1974 arribaven amb helicòpter. Una imatge immortalitzada per Ramon Bellmunt al camp d’esports de la ciutat.
Una de les imatges més espectaculars que guarda l’Arxiu Nacional de Catalunya és la dels patges que escortaven els Reis d’Orient amb un escamot de motos a la seva arribada a Igualada. L’any 1954, la capital de l’Anoia rebia Melcior, Gaspar i Baltasar amb una comitiva de Montesa i Derbis. Una imatge emblemàtica que assenyalava la innovació de la cavalcada més antiga de Catalunya, que va iniciar la seva singladura l’any 1899.
Però la màgia, a vegades, necessita l’empenta dels patrocinadors, que en el llenguatge actual en dirien partners. És el cas de Manlleu, la ciutat osonenca que l’any 1969 anunciava l’arribada i la cavalcada dels Reis d’Orient a través d’una crida pagada per Pepsi Cola. Una cavalcada que anava precedida de “prínceps i heralds” per recórrer el municipi amb la força del famós refresc. Però res com la fotografia que es feien els Reis d’Orient al Claustre de Santa Francesc de Vilafranca del Penedès, durant els anys vint. Un vestuari elaboradíssim que podria signar el sastre del musical Mar i Cel. Una imatge amb què s’anunciava oficialment l’arribada dels reis d’Orient.
I també als mapes… sense el rei negre
La Biblioteca de Catalunya (BdC) és dipositària de veritables tresors. Entre els quals es poden comptar els tres exemplars en edició facsímil d’una obra cartogràfica excepcional, la Carta de Juan de la Cosa (1500), l’original del qual es troba al Museu Naval de Madrid. La mateixa BdC indica que la seva importància rau en el fet que és “el primer mapa on veiem una representació cartogràfica del món conegut que inclou la costa est americana”. Una de les curiositats és que el mapa conté les imatges religioses del cristianisme que dominava el Nou Món conegut.
Entre aquestes imatges destaca la figura dels tres reis d’Orient. Ara bé, Melcior, Gaspar i Baltasar apareixen en un moment en què encara no s’ha establert la iconografia del rei negre. De fet, la figura del rei negre no s’incorporarà fins a les bíblies dels segles XVII i XVIII. La guia de la Biblioteca també destaca que a la Bíblia del 1500 no es deia que fossin mags, de fet es creia que eren astrònoms que seguien l’estrella polar per a guiar-se, i així ho certifica el mapa. A més, Juan de la Cosa no els representa a lloms de camells, sinó de cavalls. De fet, com a molts pobles de Catalunya que ses majestats arriben a cavall. La màgia d’Orient i de la Nit de Reis permet que, en definitiva, els reis puguin fer el que vulguin.
