Els temps canvien, el nombre d’habitants de Catalunya també i la delinqüència també s’adapta als nous temps. Però el que es manté immutable és el protocol de coordinació entre els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Des de fa més de 18 anys. Així ho admet el Departament d’Interior respecte del document, al qual ha tingut accés El Món, signat el cinc de març de 2007, en el marc de la Junta de Seguretat celebrada a Barcelona, amb Joan Saura com a conseller d’Interior i Alfredo Pérez Rubalcaba com a ministre.
El document, que va trigar mig any a aprovar-se, tenia com a objectiu “determinar com s’havia d’articular la relació entre el Ministeri de l’Interior i la conselleria d’Interior per garantir un intercanvi d’informació entre els cossos de seguretat i la seva coordinació operativa davant les competències compartides”. De fet, és un document basat en “l’experiència del desplegament fet fins al moment” i que feia “aconsellable revisar com havia funcionat fins al moment i perfeccionar el sistema per millorar la coordinació”.
Revisar el protocol?
Han passat 18 anys i el protocol continua sense cap mena de canvi tot i el desplegament. De fet, en aquells moments Catalunya tenia tot just 13.000 mossos, quan a hores d’ara supera els 19.000. Hi havia 10.966 policies locals i en el darrer recompte, 11.600 efectius. I eren 6.755 els membres del CNP i la Guàrdia Civil, mentre que actualment n’hi ha 6.404, tot i que el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, assegura que encara en falten més de 2.000.
La xifra d’operacions conjuntes, tot i el desplegament, ha crescut, i en els darrers dos anys s’ha disparat. Si, l’any 2019, els Mossos van muntar 16 dispositius amb la policia espanyola i cinc amb la Guàrdia Civil, el 2024 han organitzat o treballat conjuntament en 448 casos amb el CNP i 118 amb la Guàrdia Civil, segons indiquen les dades presentades per la consellera d’Interior, Núria Parlon, en un informe adreçat al Parlament el passat 27 d’octubre, al qual ha tingut accés El Món. En dos anys, 1.222 operacions conjuntes. “Les dades i l’antiguitat fan pensar que, a mesura que canviïn les competències -com ports o aeroports o suposadament immigració- així com els nous formats de delinqüència i terrorisme, el protocol s’hauria de posar al dia”, comenten responsables tècnics del departament en conversa amb El Món.
Una estructura de fa 18 anys
Segons el protocol, les relacions s’havien de gestionar a través del Comitè de Coordinació Policial, que es definia com un “òrgan permanent de coordinació entre els cossos de seguretat presents a Catalunya”. Aquest comitè el formen, per part de l’Estat, el delegat del govern espanyol, els caps del CNP i Guàrdia Civil a Catalunya i el director del Gabinet de Coordinació de la Secretaria d’Estat de Seguretat; per part de la Generalitat, hi hauria de participar el secretari general del departament d’Interior, el director general de la Policia, el màxim responsable dels serveis operatius i el màxim responsable de la investigació criminal.
En principi, les seves funcions eren clares i, sobretot, amb el bagatge de l’experiència dels primers anys del desplegament territorial. Així, aquest organisme, sobretot, havia “d’assegurar l’intercanvi d’informació” i la “coordinació operativa”, i també vigilar el compliment dels protocols que es determinessin en el funcionament habitual. Així mateix, el text establia que calia estudiar i elaborar propostes per a la Junta de Seguretat. Per altra banda, el protocol creava una Comissió de Coordinació Policial de Catalunya com a “responsable de l’intercanvi d’informació”.
En concret, ordenava que quan als Mossos els calgués informació l’havien de sol·licitar a través de la Prefectura Superior de Policia o la Zona de la Guàrdia Civil. Des de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, la petició d’informació es canalitzaria a través de la Comissaria de Coordinació de Serveis Operatius. Un protocol que es va esberlar, per exemple, el 20 de setembre de 2017, en els escorcolls arran de la causa del Procés. Per altra banda, ordenava que en cas d’investigacions coincidents s’aplicarien els procediments establerts al CICO Centre d’Intel·ligència del Crim Organitzat, l’antecessor del CITCO, Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, al qual els Mossos no es van integrar al 100% fins a l’any 2020. En el cas de l’àmbit terrorista, els criteris s’ordenaven a través del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista.
Canvis sense canviar el protocol
Després de 18 anys, tot i que les estructures de la seguretat de l’Estat i del departament d’Interior han canviat profundament, així com la consumació del desplegament dels Mossos, des de l’1 de novembre de 2008, el protocol continua vigent estancat en el text del 2007. De fet, hi ha un acord pel que fa a cooperació d’investigació criminal, però que és intern i operatiu. Un manual pràctic que no té caràcter oficial i que serveix per orientar algunes de les investigacions entre Mossos, CNP i Guàrdia Civil. “No hi ha cap document que modifiqui aquell protocol”, insisteixen des d’Interior i des del cos de Mossos. La curiositat, però, és que mantenint el mateix protocol, però amb un creixement exponencial del nombre d’efectius dels Mossos, s’han incrementat les col·laboracions entre els cossos policials els dos darrers anys.
De fet, les col·laboracions es van començar a incrementar a partir de la consulta del 9-N. A partir de 2015, es van triplicar les accions conjuntes, però, ni de lluny s’arribava a les xifres dels dos darrers anys. Per exemple, si el 2013 i 2014 el CNP va fer 4 operatius cada any amb Mossos, el 2015 en van realitzar 12; el 2016, 10; el 2017, un total 14. Amb la Guàrdia Civil, passa si fa o no fa el mateix. De tres operatius el 2013 i 2014, es van passar a 11 el 2015; 9, el 2016 i 6, el 2017. Però el Procés, l’aplicació del 155 i la pandèmia van modificar aquestes xifres. Sense comptar els operatius de les protestes postsentència de l’octubre de 2019, aquest any els Mossos van muntar 16 dispositius amb la policia espanyola i cinc amb la Guàrdia Civil.
1.222 operacions conjuntes en dos anys
Ara bé, les xifres de col·laboracions s’han disparat en els darrers dos anys, tenint present que entre el 2020 i el 2022, la pandèmia va fer desquadrar les dades. En tot cas, entre el 2023 i el 2024, els Mossos han portat a terme 1.222 operacions o dispositius conjunts amb CNP i Guàrdia Civil.
Al detall, per part de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, l’any 2023 es van dur a terme 3 investigacions conjuntes amb el CNP i cap amb l’institut armat. L’any 2024 es van fer 2 investigacions conjuntes amb el CNP i 3 amb la Guàrdia Civil. Pel que fa a la Comissaria General d’Investigació Criminal, cal esmentar que els Mossos es van incorporar al marc de coordinació del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). En aquest marc de coordinació, el 2023 van portar a terme 36 investigacions conjuntes amb el CNP i 27 el 2024. Amb la Guàrdia Civil, van ser de 23 el 2023 i 20 el 2024. Cal afegir a aquesta estadística, el gran operatiu SEE JAD, una operació que se centrava en la lluita contra el tràfic il·lícit d’armes de foc, drogues, immigració il·legal, tràfic de persones i xarxes criminals d’alt risc que va liderar Espanya a través d’Europol.
Per altra banda, el gruix dels dispositius conjunts s’ha disparat arran dels operatius de seguretat ciutadana. En concret, 532 amb el CNP durant el 2023 i 419 durant el 2024. Amb la Guàrdia Civil, van ser 72 el 2023 i 96 el 2024. Operatius que s’encabeixen en el pla Kanpai, sobre armes blanques, o el Tremall, que intenta retallar la reincidència. També entren en aquest grup, els operatius importants de trànsit -competència exclusiva de Mossos-, inspeccions fiscals o protecció i vigilància en visites de personalitats “nacionals” o “estrangeres” i algunes vigilàncies de parcs naturals.
