La Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, que dirigeix l’intendent Carles Hernàndez, a data de 21 de setembre, té sota el radar a 265 persones “investigades o sotmeses a seguiment per risc de radicalització violenta d’inspiració gihadista”. Així mateix detalla que en els darrers cinc anys, la policia de la Generalitat ha dut a terme un total de 30 operacions policials relacionades amb el terrorisme gihadista a Catalunya.
Aquestes són les xifres que ha aportat la consellera d’Interior, Núria Parlon, en un escrit dirigit al diputat de Vox, Sergio Macián, l’insistent portaveu de Vox a la Comissió d’Interior del Parlament. La resposta, a la que ha tingut accés El Món, deriva de la investigació per una mort per arma blanca a Esplugues de Llobregat el passat 2 de maig i la sospita que el cas tenia algun lligam amb un atac de caire gihadista.
En tot cas, la consellera aprofita per comentar i informar de la presència i l’evolució del “fenomen de radicalització violenta d’inspiració gihadista a Catalunya”. Tot i que remarca que aborda la qüestió amb el “màxim rigor i evitar qualsevol interpretació que pugui contribuir a generalitzacions, estigmatitzacions o a l’associació indeguda d’una determinada confessió religiosa amb una amenaça per a la seguretat”.
“Perspectiva integral”
En aquest sentit, al·lega que per a la policia “l’element rellevant des de la perspectiva de la seguretat pública no és l’adscripció religiosa, sinó l’adopció de plantejaments extremistes que poden conduir a la justificació, promoció o exercici de la violència amb finalitats ideològiques”. Tot i això, admet que és “un fenomen existent, que és objecte de monitoratge, anàlisi i seguiment continuats per part dels organismes competents en matèria de seguretat, prevenció i intel·ligència estratègica”.
D’aquesta manera, remarca que la policia i la seva direcció aborden el fenomen del gihadisme “des d’una perspectiva integral que combina la prevenció, la detecció precoç, la coordinació institucional i la protecció dels drets i les llibertats de la ciutadania”. Tot plegat, d’acord amb el marc normatiu vigent i els principis de l’estat de dret. De tota manera, Parlon subratlla que els Mossos no actuen sols i ho fa amb el sistema “multiagència”. Ans al contrari, i apunta que “l’avaluació i seguiment s’emmarca en el context europeu i estatal d’amenaça terrorista”. Un procés que té en compte “l’evolució dels processos de radicalització violenta, especialment aquells vinculats a la propaganda digital, als entorns virtuals de socialització, a les dinàmiques d’autoradicalització i als processos individuals o de petits grups”.
