“Ens hem trobat imatges surrealistes, com ara localitzar un cadàver flotant al mar i que la Guàrdia Civil arribi i reclami que és competència seva, amb la persona de cos present”. Aquesta és una de les anècdotes que expliquen fonts dels Mossos d’Esquadra després de més de tres anys de funcionament de la Unitat d’Intervenció Marítima de la policia de la Generalitat, els coneguts com a Popeyes de la policia catalana. Una unitat que va despertar forts recels de l’institut armat, que la veia com una amenaça en una competència, la seguretat marítima, que històricament ha gestionat per una decisió governamental, aprofitant el marge que atorga la llei de Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat.
Des de la creació d’aquesta unitat dels Mossos, l’any 2020, les tensions entre els dos cossos policials, la conselleria d’Interior i el ministeri i els comandaments policials s’han incrementat en l’àmbit de la seguretat marítima. Curiosament, el malestar per les unitats del mar ha arribat al seu punt de màxima ebullició quan els Mossos i les policies espanyoles viuen una veritable lluna de mel en altres àmbits de la seguretat, amb diverses operacions conjuntes. Ara bé, el mar i les instal·lacions que l’afecten, com els ports o les bases, són infraestructures crítiques i a Madrid molts desconfien de deixar-les en mans dels Mossos.
Decisions per dues bandes
Decisions que venen tant de Madrid com de Barcelona han elevat la tensió. Per una banda, la Prefectura de la policia de la Generalitat no deixa d’engrandir la unitat amb més recursos, i des del ministeri han anat cedint espai als Mossos fins al punt que la Moncloa admet que el cos català ha de tenir comissaries als ports. De fet, el Departament d’Interior ha encetat les negociacions amb el Port de Barcelona per construir una comissaria nova a dins els molls. I, d’altra banda, també el mateix argument legal serviria per als aeroports. En aquest sentit, Interior també està preparant la renovació de la base dels Mossos a l’aeroport del Prat i una nova base per l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) a l’edifici aeroportuari.
A finals de juliol, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una batalla ja eterna amb l’institut armat, dictava una ordre (INT/859/2023) de reestructuració del Cos Nacional de Policia que ha estat considerada un atac a les competències de la Guàrdia Civil i que, alhora, permetria als Mossos establir-se amb més seguretat jurídica al mar. Fins i tot, veuen perillar camps com les duanes o el control tributari. Un altre cop d’efecte ha estat que els Mossos han marcat la direcció de la seguretat de la Copa Amèrica, que se celebrarà a Barcelona l’any vinent, un fet que ja ha provocat certes friccions en les proves classificatòries de Vilanova i la Geltrú, per cert, un dels llocs on la Unitat Marítima, com a l’Ametlla de Mar, hi té una base operativa.
Per terra, aire i… mar
Era el migdia del 27 de juliol del 2020. Un dia calorós que s’havia triat per presentar la nova Unitat d’Intervenció Marítima dels Mossos d’Esquadra i la seva nova llanxa planejadora. La nova joia de la corona de la Prefectura del cos, aleshores també comandada pel comissari Eduard Sallent –durant la seva primera etapa com a comissari en cap–, es vestia de llarg al Port de Palamós. La importància de l’acte el constatava la presència de dos consellers, el llavors conseller d’Interior, Miquel Buch, i el de Territori, Damià Calvet, i l’aleshores i encara ara director de la Policia, Pere Ferrer.
Era una presentació amb tota la pompa i arribava 15 dies després de la presentació de la reformulació de defensa i prevenció de la unitat de drons. La decisió de la creació de la Unitat Marítima semblava que només interessés una part del departament i de la Prefectura. Dins del cos de Mossos d’Esquadra, diversos comandaments estripaven desacomplexadament contra el que van batejar com els “barquitos de Sallent“. Una opinió compartida per membres de la tropa que veien com s’esmerçaven recursos en una unitat especialitzada a què li veien un futur dubtós. En canvi, des de la Prefectura veien, i veuen, una oportunitat idèntica que la del 1996, quan els Mossos van aconseguir fer-se càrrec del trànsit i foragitar de les carreteres catalanes l’emblemàtica Guàrdia Civil de Trànsit.
D’aquí que els que més van aixecar les orelles per aquesta nova unitat va ser la Guàrdia Civil. L’institut armat va veure que es posava en risc a una competència que exercia històricament, la seguretat marítima i el salvament marítim. La notícia va generar una forta pressió política per part dels partits unionistes, que es posicionaven a favor de les tesis de la Guàrdia Civil i de les seves associacions, sindicats encoberts, ja que oficialment, com a cos militar, no els tenen permesos.
Més de tres anys després, la desconfiança s’ha incrementat. Els Mossos han fet créixer la seva unitat del mar i la Guàrdia Civil ha vist com la Moncloa els donava camp per córrer, apuntant ja a l’establiment de la policia de la Generalitat com a policia integral dels Ports. A finals de juliol, a la batalla entre Mossos i Guàrdia Civil al mar s’hi afegia la nova Brigada d’Acció Exterior del Cos Nacional de Policia. En definitiva, l’institut armat veia per totes bandes una ofensiva que els anava reduint a un cos policial rural, identificat amb la España vaciada.
Alarmes a Madrid l’any 2020
La inquietud per la possibilitat que els Mossos d’Esquadra faci nosa a la Guàrdia Civil a les aigües espanyoles de la costa catalana va esvalotar el galliner dels partits unionistes, sempre molt propers als parasindicats de l’institut armat. Tant és així que el 12 d’agost del 2020, quinze dies després de la presentació pública de la unitat, el ministre Marlaska va haver de presentar un informe al Congrés de Diputats sobre les competències marítimes dels Mossos. Tot a petició de la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo. L’informe, en format de resposta parlamentària, admetia que, atès l’Estatut d’Autonomia, els Mossos “tenien l’àmbit de la seva actuació al conjunt de territori de Catalunya”. Per tant, legalment tenien l’opció d’exercir les seves competències al mar, sense especificar-ne quines.
Ara bé, el ministre salvaguardava aquest exercici per a la Guàrdia Civil en un exercici d’interpretació política i s’emparava en la Comissió de Policies Judicials del març del 2019, que va atorgar a l’institut armat la competència de policia judicial del mar, en una decisió que Interior qualificava de “jurídicament dubtosa”. En tot cas, Marlaska es curava en salut i assegurava que els cossos policials que treballaven en els seus àmbits en el mar de Catalunya havien de “col·laborar”. L’informe evidenciava el reconeixement dels Mossos com a policia del mar, ja que com a policia integral de Catalunya s’havien agafat a una escletxa o un buit legal per poder desafiar el poder de la Guàrdia Civil a la costa.
Més d’un any després, Marlaska va ser una mica més agosarat i encara va molestar més la Guàrdia Civil. En un nou document, aquesta vegada a petició de l’aleshores de Ciutadans, Inés Arrimadas, signat el 26 de juliol del 2021, reconeixia que el ministeri de Política Territorial havia format agents dels Mossos d’Esquadra i bombers de la Generalitat per tal que poguessin capitanejar les seves embarcacions policials a través d’un conveni entre la Direcció General de la Marina Mercant i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. És més, el ministre recordava que, si hi havia “voluntat”, a través de modificacions legals es podien ampliar o clarificar competències. De fet, els Mossos volien aclarir per escrit les seves competències en les aigües marítimes, però, de moment, el seu creixement es basa en la potestat que tenen com a policia integral.
L’addenda de Marlaska
Les explicacions de Marlaska continuaven entre dues aigües, però la bastida legal s’ha anat forjant i la preocupació de la Guàrdia Civil, creixent. Un dels punts claus és una addenda a la Llei de Ports de l’Estat del 3 de març del 2021. Un complement publicat al BOE que aplica un acord de la comissió bilateral entre Estat i Generalitat i deixa clar que els Mossos poden estar al mar perquè això no exclou altres coses. I no només això, sinó que l’acord raonava que, “atenent les seves competències en matèria de seguretat pública” i donades les seves “funcions de policia integral”, s’obria la porta a la possibilitat que hi hagi comissaries dels Mossos als ports de l’Estat. Una imatge que va neguitejar la Guàrdia Civil que veia com al Port de València el Cos Nacional de Policia ja començava a agafar més terreny.
L’annex advertia que els Mossos havien de formar part de la “protecció del Port” i participar en tots els comitès i organismes de seguretat dels Ports de l’Estat a Catalunya. La preocupació encara va augmentar quan el passat 21 de juliol Marlaska reestructurava el Cos Nacional de Policia. L’ordre atorgava la seguretat interior de ports i aeroports a aquest cos, en el qual creava una gran brigada exterior, competències que fins ara gestionava zelosament la Guàrdia Civil. Aquesta decisió permetrà que els Mossos entrin de manera fixa al Port de Barcelona i Tarragona, com fa temps que l’equip del conseller Joan Ignasi Elena té al cap. A tot això, només faltava la decisió unilateral de gestionar la seguretat de la Copa Amèrica per part dels Mossos. I a la batalla del mar entre Mossos i Guàrdia Civil s’hi ha afegit ara com a convidat de pedra el CNP. “Les estructures policials històriques fan aigües”, comenta amb ironia a El Món un veterà funcionari d’Interior.
