El Departament d’Interior va registrar 6.190 ocupacions de cases i pisos durant el 2024. Així ho confirma un extens informe presentat per la consellera Núria Parlon al Parlament, a petició de la diputada de Junts Glòria Freixa. És una resposta parlamentària amb dos densos annexos, de 109 pàgines i 35 pàgines cadascun, on es delimita en quin tipus de delicte s’integra el concepte ocupacions, per tipus d’immoble i per comarca. De les dades, destaca que una gran majoria d’ocupacions inclouen altres tipus de delicte i que gairebé el 62%, 3.828, es registren en habitatges sense ús.
Així, el dossier d’Interior relata els fets coneguts pels Mossos d’Esquadra, les ocupacions que han estat denunciades, i inclou totes les “tipologies que conformen el que es coneix com el fenomen de l’ocupació”. En aquest sentit, Parlon considera que “cal entendre com a ocupació l’acció d’ocupar un espai amb la voluntat de mantenir-s’hi, sigui per desenvolupar la vida íntima o per fer qualsevol altra activitat”.
Seguint aquest algoritme, Interior comptabilitza aquest fenomen en habitatges, edificis en construcció per habitatge i habitatge sense ús. En aquest escandall, Interior no comptabilitza les denúncies amb grau de temptativa ni les denúncies amb resultat d’inexistència d’il·lícit penal. L’estadística del departament també aporta una relació dels delictes que s’han afegit a les diligències en 1.971 de les ocupacions comptades. La xifra de 6.190 ocupacions representa un descens de més de mil respecte de les 7.017 registrades l’any anterior.
Les tipologies delictives incloses
Els tècnics d’Interior i de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra inclouen com a delictes de l’àmbit de “l’ocupació” tres tipologies delictives. En concret, el primer és el delicte d’usurpació amb violència o intimidació a les persones de l’article 245.1 del Codi Penal. També inclouen el delicte d’ocupació d’immobles, de caràcter lleu, quan es “tracta del delicte d’usurpació pacífica regulada a l’article 245.2 del Codi Penal”. I, en darrer terme, el delicte de violació de domicili amb voluntat d’ocupació dels articles 202.1 i 402. 2 del Codi Penal, en casos en què, a priori, existeix la voluntat d’ocupar.
Per altra banda, Interior presenta una llista que relaciona aquestes ocupacions amb altres delictes “connexos”. És a dir, en 1.971 de les 6.190 ocupacions, a més d’algun dels tres delictes que serveixen de referència també es van denunciar altres delictes. La llista incorpora el delicte de danys, que és la majoria, amb 1.418 casos, i gairebé tots de caràcter lleu; 228 denúncies per defraudacions del fluid elèctric o 179 casos de desobediència o resistència a l’autoritat. També s’inclouen 97 denúncies per amenaces; 68 per lesions; 65 denúncies per coaccions; 57 delictes per robatori; 34 per atemptat contra l’autoritat o 13 per tràfic de drogues. I gairebé, amb caràcter testimonial, trencaments de condemna, o furt.
Xifres i l’Idescat
Seguint aquesta combinació d’articles, Interior recull durant l’any 2024 un total de 6.190 casos. Una xifra que classifica per municipi, comarca i per tipus d’immoble ocupat. Comptat i debatut, d’aquests 6.190 casos, 3.828 es registren en pisos sense ús. És a dir, en un 62% de les ocupacions denunciades són d’habitatges que no tenien cap ús, molts dels quals pertanyen a la borsa d’habitatge de la Sareb, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, o bé de fons d’inversió que deixen el seu patrimoni dormint el son dels justos.
Per altra banda, 1.713 de les ocupacions registrades són en immobles considerats, sobre el paper, de primera residència. En aquest epígraf s’hi computen tant pisos, com apartaments com cases adossades, masies o cases de camp. El fenomen més habitual són immobles que esperen a ser llogats, o pendents de reforma, o que es troben en processos en litigi per part dels propietaris. Les dades d’Interior també mostren que un total de 518 ocupacions registrades són d’immobles de segona residència, siguin pisos, apartaments o cases aïllades a quatre vents. Habitatges normalment buits. Una altra xifra són les 131 ocupacions en edificis en construcció.
Tenint present que la darrera estadística d’Idescat sobre la quantitat d’habitatges familiars que hi ha a Catalunya -any 2021- és de 3.915.129, les ocupacions d’habitatges sense ús suposen un 0,09% del parc d’habitatge de Catalunya. Seguint aquest fil, el nombre total d’ocupacions afectaria un total del 0,15% del gruix d’habitatges familiars que hi havia a Catalunya fa quatre anys.
Reducció de la xifra respecte dels anys anteriors
Les dades contrasten amb les xifres que el mateix departament d’Interior va aportar el febrer de 2024 sobre l’exercici de 2023, quan es van denunciar 7.017 ocupacions a Catalunya. L’abril de 2023, l’aleshores conseller d’Interior Joan Ignasi Elena va informar el Parlament les ocupacions durant el 2022, un exercici durant el qual els Mossos d’Esquadra van registrar un total de 7.168 denúncies per ocupacions il·legals d’immobles a Catalunya. Una xifra inferior a la registrada durant l’any anterior, que va ser de 7.322 denúncies, un 7% menys que el 2020, any en el qual va esclatar la pandèmia i en què, així i tot, es va arribar a les 7.859 denúncies arreu del país. Per tant, des del 2020 al 2024, el descens ha sigut de 1.669 ocupacions, un 21,23% de caiguda.
Per comarques, destaca dalt del podi el Barcelonès, que comptabilitza 1.469 denúncies. Les comarques amb més denúncies són el Vallès Occidental, amb 749; 502 el Maresme; 438 el Baix Llobregat; 316 el Vallès Oriental; 387, el Gironès; 269 a la Selva; 267, al Baix Camp; 227 el Tarragonès; 218 el Baix Empordà; 183 al Baix Penedès; 150 el Bages; 145 l’Alt Empordà; Osona 125; 111, al Segrià; 108 a l’Alt Penedès; 99 al Garraf; 62 l’Anoia; 12 a les Garrigues o 2 al Priorat, o el Pallars Sobirà, que només ha registrat una denúncia en tot l’any.
