A Catalunya hi ha 106.942 vies, la gran majoria de les quals són carrers, places, passatges i avingudes, segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) analitzades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El carrer és el tipus de via més comú a Catalunya, amb 74.050 registres, seguit de les places (10.149), els passatges (5.017), les avingudes (4.024) i els camins (3.526). En canvi, només hi ha registrat un pati, un viaducte, una davallada o un camp com a part del nom oficial de la via.
I cada via, carrer i plaça té el seu nom, un fet que sembla circumstancial, però que no ho és tant. El cap de la Unitat de Toponímia de l’ICGC, Miquel Parella, reivindica la importància del nomenclàtor de carrers. “És un acte notarial del país que ens defineix com a nació”. De fet, Parella explica que en l’imaginari de la gent és que els noms més comuns estan dedicats a persones, quan en realitat la majoria són descripcions de l’entorn.
L’origen dels noms dels carrers és “natural i espontani”, ja que hi havia una “necessitat d’identificar-se”. Per això, els noms més comuns són de referències pròximes als veïns. “És més endavant, amb els creixements urbanístics, que apareix la necessitat de denominar els carrers quan ja no sortia de manera espontània del poble. Aleshores és quan els ajuntaments comencen a donar-los noms”, assegura l’expert.
Els noms de carrer més comuns a Catalunya
Segons el nomenclàtor de l’ICGC, el nom de via més comú a Catalunya és Major, amb 1.364 registres. El segueixen Església (1.059), Catalunya (609), Font (536) i Nou (476). De fet, hi ha més plaques amb el nom Major o Església que municipis al país i això és perquè a vegades en un mateix poble hi ha un carrer i una plaça Major o de l’Església.
El sisè nom de via més posat a Catalunya és Pau Casals (407), que encapçala la llista de personalitats més reconegudes per davant de Jacint Verdaguer (395) i Lluís Companys (286). Altres figures destacades molt populars al nomenclàtor de Catalunya són Pompeu Fabra, Joan Maragall, Antoni Gaudí i Àngel Guimerà.
