El papa Francesc ha nomenat aquest matí l’actual bisbe de Menorca, Francisco Conesa, nou bisbe de Solsona en substitució de Xavier Novell, que va renunciar al càrrec a l’agost per “motius personals”, que després s’ha descobert que eren una relació amorosa que ha acabat en casament. El nomenament de Conesa (Elx, 1961), sobretot l’hermetisme amb què s’ha fet, apunta a la rapidesa amb què l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, volia tancar la carpeta, d’aquí que hagi portat la negociació de forma personal amb el Vaticà. En segon terme, continuar la tendència d’evitar nomenar catalans per encarregar-se dels bisbats del Principat. Fonts pròximes al relleu consideren que es tracta “d’una mena de 155 eclesiàstic”.
Conesa va néixer a Elx el 25 d’agost de 1961 i va ser ordenat sacerdot el 1985. El seu primer destí va ser la parròquia de Nostra Senyora del Carme d’Elx, i el Papa el va nomenar a l’octubre de 2016 bisbe titular de la Diòcesi de Menorca. Doctorat en teologia, també va exercir de vicari d’Alacant. Des del març del 2017 és membre de la Comissió Episcopal de la Doctrina de la Fe de la Conferència Episcopal Espanyola.
Experts coneixedors de l’església catalana contextualitzen el nomenament en un marc de relleu de bisbes amb consciència nacional catalana. Novell va apostar decididament pel referèndum del Primer d’Octubre, fins al punt d’avançar en la seva glossa dominical que “aniria a votar el diumenge si hi havia urnes”. Una gosadia amb poca complicitat per part de l’arquebisbe de Barcelona –i un dels responsables del plet per l’art de la Franja– Juan José Omella.
Amb el nou nomenament, dels deu bisbes del Principat, cinc provenen de Catalunya i d’aquests noms quatre de “l’escola catalana” i un de l’escola de Toledo. En concret, Romà Casanova, bisbe de Vic; Joan Enric Vives, bisbe de la Seu; Salvador Cristau, bisbe de Terrassa; Joan Planelles, bisbe de Tarragona i Francesc Pardo, bisbe de Girona. La resta, Omella, de la Franja; Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu del Llobregat, i Enric Benavent, bisbe de Tortosa, són valencians així com l’alacantí Salvador Giménez, bisbe de Lleida.
El senyal del nou nomenament és, per fonts de l’arquebisbat, un relleu que sobta perquè hi ha “prou planter a Catalunya” per haver trobat un substitut de Novell. El fet que Vives estigui prop de la jubilació i Pardo es mantingui fora de joc, podria suposar nous canvis a la cúria catalana que s’acostin més a les tesis d’Omella -força contrari al Procés- que no pas a les idees de Pardo o el mateix Novell.
