Un dels fonaments que basteix el cas contra Jonathan Andic -acusat de matar el seu pare, Isak, fundador de la multinacional Mango- és el mòbil econòmic. La tesi incriminatòria del ministeri fiscal i de la jutge instructora apunta una motivació criminal per un suposat desarcord sobre la creació d’una fundació que manllevaria recursos d’una hipotètica herència. De fet, a un avançament de l’herència per poder muntar un negoci fora de l’estructura de l’empresa de moda i que l’atestat dels Mossos d’Esquadra es va ocupar d’emfatitzar.
La tesi del motiu econòmic al voltant de l’herència va quedar força afeblida amb la testifical de les germanes d’Andic, Sarah i Judith, del passat 3 de juliol amb què van detallar les reunions anuals amb el seu pare sobre l’herència amb “compensacions” i els increments que pertocaven segons les necessitats que havien tingut. Ara, la defensa d’Andic, ha demanat més testificals que corroboren la inexistència d’aquest mòbil i que tenen la intenció de refutar el que es considera el thema decidendi, l’afer clau del cas, de la incriminació.
Les testificals proposades busquen, doncs aportar el que la defensa qualifica de “contingut rellevant” amb la vista posada a trobar la “veritat material”. És a dir, testimonis que contradiuen la conjectura dels investigadors dels Mossos d’Esquadra, que comparteixen amb el ministeri fiscal i la instructora, de considerar el mòbil econòmic, com a mòbil d’un parricidi fent-lo passar com un accident. A la llista d’incorporen un notari, advocats com Miquel Roca, màxims directius de Mango o assessors financers que abonen la tesi de la defensa que Andic està processat injustament per la mort accidental del seu pare a Collbató, el 14 de desembre de 2024.
La llista
Així, l’equip legal que defensa Jonathan, dirigit per Cristóbal Martell, ha presentat una llista que encapçala Ariel Sultán, un notari que podrà donar tots els detalls de la successió de testaments que cada any atorgava Isak Andic. Concretament de quina manera es definia el contingut, les modificacions que s’hi feien, quins eren els professionals que assessoraven i com es treballaven les dades patrimonials i en quines magnituts. Tot plegat per desfer la idea que la policia ha fet córrer d’un possible “desheradament” de Jonathan.
S’afegeix a la llista, Raquel Delgado, directora financiera i d’administració de Punto Na, societat patrimonial de la familia Andic. Delgado va ser qui va rebre l’ordre d’Isak Andic per tal de preparar i concretar els testaments anuals i les seves modificacios. Igualment, també reclama citar Germán Castejón, un financer que va ajudar a esbossar amb Isak Andic la planificació de la futura gestió del patrimoni i l’entramat d’empreses familiars i el rol que tindrien els tres fills, amb sessions de treball que celebraven amb el seu pare.
Un dels noms del llistat més destacats és Miquel Roca, advocat que va rebre l’encàrrec rebut per Isak Andic sobre la constitució d’una possible fundació filantròpìca, com s’havia d’estructurar i qui podia ser patró i les funcions que tindria. Roca també havia d’analitzar quin paper hi jugarien els tres fills. A més, l’advocat havia d’analitzar si la Fundació alterava les expectatives hereditàries dels fills, o bé si la fundació -com van avançar les filles a la instructora- tenia el suport de tots els germans. Completen la llista, l’advocat Joan Roca,també relacionat amb la constitució d’una fundacio i Antonio Ruiz, el CEO de Mango, que podrà explicar la relació de l’investigat amb l’empresa mare del grup familiar.
