L’activitat a mig gas que es viu al mercat de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat exemplifica el moment amarg que viu una de les icones de la ciutat des de fa més de mig segle. El 31 de desembre s’acaba la concessió de 50 anys vigent fins ara i l’associació de venedors del mercat es mostra rotundament contrària als requisits per renovar-la de l’Ajuntament, dirigit pel socialista Antonio Balmón des del 2004. “Si es mantenen les premisses inicials acabaran tancant la meitat dels negocis que hi ha ara mateix”, explica Vicenç Rambla, actual president en funcions de l’Associació de Venedors del Mercat de Sant Ildefons.
Els cartells Per una continuïtat digna i Concentració davant de l’ajuntament el dia 29 –el visitem el dia 28– es veuen en bona part de les parades d’un mercat que ha estat símbol de la classe treballadora des de la seva obertura a principis dels anys 70. Després de cinc dècades de concessió, el govern municipal presidit per Antonio Balmón va anunciar que la renovació de la concessió tindrà una durada de 25 anys amb un valor adjudicat, segons el plec de condicions publicat al mes de juliol, de 12.500 euros per cada número assignat. “Ens demanen un preu quatre vegades més elevat que el de la renovació del mercat de Marsans, també municipal, que es va fixar en 3.000 euros per número”, es lamenta Laura Ramells, propietària de la carnisseria Menuts Ramells, amb presència al mercat des de la inauguració.
D’altra banda, bona part dels venedors es queixen que el preu que els vol aplicar el consistori, que se situa en 8,19 euros per metre quadrat, està per sobre del que s’ha aplicat a altres establiments en la mateixa ubicació. “A nosaltres se’ns cobra més de 8 euros el metre quadrat mentre que a altres negocis ubicats al mateix edifici se’ls ha facilitat a menys de 6”, explica Vicenç Rambla. A causa de l’enrenou, l’Ajuntament va justificar el preu en un comunicat a les xarxes on explicava que es tracta del “preu mitjà d’un any de lloguer comercial a Cornellà”.
El gran arrelament del mercat al barri i a la ciutat ha posat en alerta als mateixos clients, molts dels quals venen des de Barcelona per la qualitat i varietat del producte. “La gran diversitat de parades, productes i preus que trobes aquí ja no els pots trobar a la ciutat de Barcelona”, explica el Joan, que es desplaça a Sant Ildefons cada setmana. “L’èxit del mercat s’ha assolit, en bona part, gràcies als comerciants que hi treballem cada dia des de fa molts anys. Ara, però, sembla que no tenim ni veu ni vot”, conclou Antonio Barba, propietari de la Peixateria Barba, una de les més grans del recinte. A més, Barba destaca que els paradistes donen feina a més de 300 treballadors i que han fet l’impossible per “mantenir tots els treballadors malgrat el confinament i la crisi posterior generada per la pandèmia”.
Discrepància jurídica
Segons Miquel Pregonas, advocat defensor dels actuals venedors i també de la Federació de Mercats de Catalunya, explica a El Món que en cap document s’especifica que la duració del concurs hagi d’expirar passats 50 anys i que “l’Ajuntament es nega a entregar cap document que ho especifiqui”. “La llei dels anys 70 establia una durada de concessió de 50 anys si no es realitzava un plec de condicions. La llei actual, però, especifica que aquest període és de 75 anys”, indica Pregonas.
L’advocat del cas remarca que els venedors reclamen “un prorrateig més coherent del pagament que han d’afrontar per poder garantir la continuació dels treballadors actuals”. A més, explica que té poc sentit que, si realment s’han de fer obres al mercat, “primer es demanin els diners i després es realitzin els treballs de rehabilitació, mentre que el més lògic seria fer-ho a l’inrevés, com passa en la majoria de casos”.
A banda de reclamar una rebaixa substancial dels preus de cada número, la majoria dels venedors es mostren contraris a la forma de pagament. Segons els plecs consistorials, la quantitat total de diners que cal pagar per cada negoci s’hauria de dividir en un 10% el primer any, un 10% el segon any, un 20% el tercer any i un altre 20% el quart any. El 40% restant es dividiria entre els 21 anys restants de la concessió i s’abonaria en pagaments anuals. “No podem fer front al 60% de la despesa total en tan sols quatre anys quan ens trobem totalment descapitalitzats per la crisi generada per la pandèmia”, explica l’actual president de l’associació.
Una de les crítiques més importants per part dels actuals venedors és per a la pujada del preu dels magatzems que, segons ells, s’incrementa en gairebé un 200% per sobre del seu valor real. “El preu dels magatzems s’eleva fins als 11.000 euros i l’Ajuntament no fa més que escudar-se en la normativa per justificar el seu discurs”, lamenta Ramells.
Les negociacions de renovació amb l’Ajuntament, dirigides per Pregonas Advocats des del 2018, no van començar a torçar-se fins al març passat. Va ser llavors quan el consistori els va proposar de privatitzar el mercat sencer, una mesura a la qual es van oposar frontalment per l’enorme esforç econòmic que representaria mantenir l’edifici en les condicions adequades. “El model de gestió òptim seria tenir un mercat de propietat pública, però de gestió privada, com ja es fa en alguns mercats municipals de Madrid i el País Basc”, indica el propietari de Bona Carn Juno.
Dia de tancament i protesta
Aquesta tensió es va mostrar dimecres en una protesta contundent. Els paradistes van tancar el mercat de forma unànime i van fer sorollosa concentració a les 12 del migdia davant de l’Ajuntament per protestar contra les condicions de la renovació. Unes 200 persones van manifestar-se durant gairebé una hora i mitja i enmig d’una forta pluja davant de la porta principal de la seu del consistori amb crits i consignes que assenyalaven l’alcalde Balmón com a responsable. “Farem tot el que puguem per aconseguir el que considerem just. Si cal seguir fent soroll, ho seguirem fent”, conclou la propietària de Menuts Ramells. Tanmateix, aparentment l’Ajuntament no hi sent o no escolta. Per exemple, ha sigut impossible obtenir la versió del govern municipal ni cap mena d’explicació malgrat la insistència d’aquest diari, que l’ha demanat repetidament durant tota la setmana.
