Com és habitual per aquestes dates s’acosta un dels fenòmens més espectaculars de les nits d’estiu. Des de qualsevol punt del planeta es poden observar el que els Perseids, o com es coneixen popularment per les dates en les quals acostumen a aparèixer amb més freqüència: llàgrimes de Sant Llorenç, en honor al sant. Es tracta d’una pluja d’estels breu i fugaç, però que deixa a tothom bocabadat. Els dies en els quals acostumen a deixar-se veure amb més intensitat són el 12 i 13 d’agost, és a dir, el cap de setmana vinent. Uns dies que aquest any coincideixen amb unes condicions meteorològiques lunars ideals per a poder-los gaudir de la millor manera possible, ja que enguany la lluna no estarà il·luminada, deixant així un cel negre que farà de llençol per la pluja d’estrelles.
I doncs, què cal fer per poder gaudir d’aquest fenomen natural? El divulgador científic, escriptor i consultor català, Joan Anton Català Amigó, ha elaborat un fil de Twitter amb els set consells que cal seguir per a poder veure-ho de la millor manera:
Les set recomanacions
En primer lloc, la primera recomanació és “allunyar-se dels nuclis urbans“, ja que d’aquesta manera el volum de llum és menor i s’aprecia més. El segon consell, i molt important també, és “evitar qualsevol llum blanca”, és a dir, intentar no fer servir cap llum de mòbils. També cal que el lloc escollit per anar-los a veure tingui “bona visibilitat”, és a dir, el mig d’un camp sense arbres pel mig que puguin tapar el cel és un lloc ideal per a fer-ho. El quart consell, i molt important, és “posar-se còmodes”, ja que d’aquesta manera es podrà observar el màxim tros de cel possible i serà més senzill avistar-ne.
Les següents recomanacions serveixen per a molts moments de la vida: “tenir paciència”, ja que no serà senzill veure’ls d’entrada i apareixen quan apareixen; i “fer-la petar amb amics o familiars, o deixar anar la imaginació si ets sols, mentre contemples el cel estrellat i la Via Làctia per sobre”, ja que d’aquesta manera el temps d’espera serà més amè. Per últim, i no menys important, “allargar mentalment el traç de llum cap al seu origen. Veuràs que totes semblen venir d’un mateix punt en el cel”. Aquest punt és la constel·lació Perseu, origen que dona nom al fenomen natural.
