La roda de premsa posterior al consell executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat l’escenificació del final de la sequera al sistema Ter-Llobregat. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, així ho ha expressat durant la seva compareixença i ha volgut destacar, més enllà del motiu de celebració que han suposat les darreres pluges, l’actitud dels catalans i ha assenyalat que “el consum ciutadà a Catalunya durant l’estat d’alerta per sequera estava per sota del consum dels catalans en el període d’excepcionalitat” i preguntada per si des de la Generalitat es demanaria alguna cosa en concret als ajuntaments del sistema Ter-Llobregat ha volgut destacar el “comportament exemplar” de la ciutadania i dels ajuntaments catalans.
Actualment, les reserves dels embassaments de les conques internes se situen prop del 64% de la seva capacitat (63,82%), motiu pel qual el passat dissabte la Generalitat va anunciar que s’aixecarien les restriccions per sequera a l’àrea de Barcelona. Els 202 municipis que depenen del sistema Ter-Llobregat tornaran a la normalitat després que les reserves dels embassaments s’hagin doblat en un mes i se situïn en els 394 hm³.
Els altres canvis a Catalunya
A més de l’aixecament definitiu de les restriccions a l’àrea de Barcelona, el Govern ha aprovat que l’aqüífer del Baix Ter passi a escenari de normalitat i que el del Fluvià-Muga passi d’excepcionalitat a alerta. Aquests canvis signifiquen que nou àrees de Catalunya ja es troben en normalitat, cinc en prealerta i quatre en alerta, un fet que significa que 14 dels 18 àmbits de les conques internes podran gaudir d’aigua sense cap restricció.
L’augment de les reserves dels embassaments també ha permès que el Govern de la Generalitat rebaixi en 10 punts la producció de les dessalinitzadores catalanes, que durant tota l’època de sequera han actuat al 100% de la seva capacitat mentre que a partir d’aquest dimarts ho faran només al 90%, una decisió que segons el Govern es fa “per optimitzar el recurs emmagatzemat als embassaments i afavorir la recàrrega d’aqüífers com el del delta del Llobregat, que durant la sequera ha estat vital per garantir les demandes”.
