Matadepera, un mar de piscines a la muntanya

El petit poble de Matadepera, vist amb perspectiva aèria, és un mar de piscines a la muntanya, i una taca verda de boscos i arbres. La imatge deixa entreveure clarament què és: un municipi amb centenars de torres grans, de luxe, amb molt terreny, repartides en urbanitzacions, un lloc de residència de gent amb possibles, com es deia abans. Al bell mig d’un parc natural. I amb un camp de golf municipal a poca distància del centre urbà.

Durant un temps, un terrassenc que es comprava la casa –la torre en llenguatge egarenc– a Matadepera era algú que havia tingut èxit econòmic i feia un pas més en el seu ascens social. Tot i que molta gent amb diners no ha aconseguit entrar en els nuclis més selectes, ni abans, ni ara. De ser un petit poble d’estiueig de les classes benestants des de finals del segle XIX, ha passat a ser un de primeres residències des de fa 30 o 40 anys, tot i que hi ha famílies que encara disposen de doble habitatge, un a Terrassa per als mesos freds i un a Matadepera per als més calorosos: les nits d’estiu acostumen a ser agradables i amb termòmetres que no es disparen.

I ara ha esdevingut el poble més ric de Catalunya i de l’Estat, tot i que fa anys que és al top 3. Segons les últimes dades publicades per l’Agència Tributària, la renda mitjana dels habitants de Matadepera va ser de 218.788 euros anuals. Per què Matadepera multiplica per cinc la seva renda per habitant i arriba a 218.788 euros, quan el 2017 era de 41.789? Nil López, l’alcalde: “Aquesta notícia no reflecteix la realitat del poble. Són dades estadístiques, sí, però hi viu molta gent que està passant dificultats i necessiten l’assistència de Benestar Social”.

Les raons per a l’increment sobtat de la renda en un any no són clares, tot i que la rumorologia apunta que hi ha anat a viure un multimilionari. En un poble de poc més de 9.300 habitants, l’entrada d’una gran quantitat de diners ràpidament fa pujar la renda general per habitant. Aquests tipus de salts, a més a més de donar-se per l’arribada d’un gran contribuent, també s’atribueixen a operacions econòmiques en un moment concret. En aquest sentit, caldria recordar que Manuel Lao, resident a Matadepera, va vendre fa dos anys Cirsa per 2.000 milions d’euros. També hi tenen casa el futbolista Xavi Hernández i el president de Repsol Antoni Brufau, molts petits, mitjans i grans empresaris de la comarca, especialment de Terrassa, i, en un altre ordre de coses, escriptors de renom com Jaume Cabré.

Els matadeperencs són molt gelosos de la seva intimitat i, malgrat alguns noms que sí que han anat transcendint, se’n sap poc, o gens, de la gent amb diners que hi resideix, i defugen fer escarafalls quan les estadístiques situen aquest municipi del vessant nord del Vallès Occidental al capdamunt dels municipis amb més de 1.000 habitants més rics.

Antigament l’economia del poble estava basada en l’explotació dels recursos naturals i agrícoles, oliverars i vinyes. A principis del segle XX, les indústries més importants eren la del carbó, la de la calç, la dels totxos i teules i la del vidre, com la de molts altres pobles del massís.  Avui, Matadepera ha esdevingut un poble residencial, on el sector dels serveis, comerç i construcció, són les principals activitats econòmiques. És un poble d’urbanitzacions, però amb un centre eix de la vida social, comercial i lúdica. No hi ha grans edificis, i és una de les seves característiques principals.

Terrassa és la capital catalana i estatal de l’hoquei –així, hoquei, i no hoquei herba–, però molts camps i instal·lacions dels clubs són en territori matadeperenc. Matadepera té a prop Terrassa i Sabadell, tot i que són els egarencs els que l’han colonitzat, empresaris i comerciants amb poder adquisitiu. Alguns egarencs de la broma diuen que és un barri de Terrassa, cosa que no fa gaire gràcia al poble. Matadepera té natura, tranquil·litat, una gran renda per càpita i les capitals dels Vallès Occidental a tocar, a un cop de cotxe. La reivindicació de perllongar els Ferrocarrils de la Generalitat des de Terrassa fins al centre del poble mai ha estat atesa. Bona part d’infants va a escola al municipi, i molts altres a escoles de Terrassa com la Pia i la Tecnos.

Un dels seus trets és l’important nivell associatiu i la intensa vitalitat cultural, com ho demostra l’existència d’un gran nombre d’entitats culturals, esportives i associatives. Fruit de la dinàmica cultural del poble són els agermanaments amb la vila austríaca de Mariapfarr, des del 1984, i amb la població nord-americana de Lincoln (Massachussets) des del 1989. No hi ha zones industrials ni comercials, ni tampoc d’oci nocturn. Gaudeix d’un comerç de proximitat d’una gran qualitat i dels serveis propis d’un municipi de les seves dimensions: Centre d’Assistència Primari, escoles bressol, escoles d’ensenyament primari (dues públiques i una privada), un Institut d’Ensenyament Secundari, Escola de Música, Biblioteca Municipal, Casal de Cultura, Casal de la Gent Gran, emissora municipal de ràdio, TV per IP, Policia Municipal. També disposa d’una caserna de Bombers Voluntaris i Agrupació de Defensa Forestal, a causa de la gran quantitat de bosc que envolta el municipi.

I cal no oblidar un esdeveniment únic, les Festes de Sant Sebastià, que recuperen la Matadepera rural. Per aquest motiu s’organitzen tota una sèrie d’activitats relacionades amb la natura: una marxa amb torxes, correfoc i percussió amb encesa de monumentals fogueres per testimoniar la dependència i el valor del foc en èpoques pretèrites. També hi ha una fira de productes artesans, i la trobada per baixar el pi, que acaba amb un sopar. El pi és el símbol de les festes. Se n’escull un i es baixa carregat a les espatalles dels vilatans que se n’ocupen. L’endemà es planta a la plaça de Cal Baldiró, al centre del poble. És tot un espectacle. En el Concurs de Grimpaires per arribar fins dalt del pi, qui hi arriba amb menys temps guanya un pernil.

Fundació

Els primers elements documentals sobre la fundació daten de “l’any del Senyor 959”, quan es parla del “lloc de Matadepera”, que pertanyia al terme del castell de Terrassa. La primitiva església de Sant Joan de Matadepera o de Mata Xica i un primitiu Ajuntament eren el nucli d’una població de masies disperses per tot el terme municipal. Cal situar a mitjan segle XVIII (cap al 1768) l’origen del que seria el nou poble.

Política

Políticament sempre ha girat cap al catalanisme i l’independentisme i l’actual alcalde és de Junts per Catalunya, formació amb vuit regidors al ple, amb tres més d’ERC –va assolir l’alcaldia durant una legislatura–, un de la CUP i un de Ciutadans.

Ubicació

La població se situa a 423 metres d’altitud, als vessants meridionals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un conglomerat rocós que arriba a la Mola, a una altura de 1.104 metres, on hi ha un antic monestir benedictí. Per Matadepera creua la riera de les Arenes, la que va provocar les riuades de l’any 62 a la comarca.