Gran part del món occidental celebra aquest diumenge un dels invents comercials vinculats a la família fixat al calendari de cada any, el Dia de la Mare, el primer diumenge del mes de maig. Però des que Orna Donath, una sociòloga israeliana, va publicar el llibre Mares penedides, centenars de milers de dones s’han atrevit a parlar sense culpa –moltes a través del hashtag #regretingmotherhood– del seu penediment pel que fa a la maternitat. En aquest llibre s’expliquen els testimonis de 23 dones, però són moltíssimes més les que, malgrat estimar els fills, voldrien tornar enrere i no ser mares. Ara bé, això es deu a la imatge edulcorada de la maternitat que ens han inculcat o al fet que, sovint, les tasques domèstiques recauen en les dones? Expertes consultats per El Món creuen que es tracta d’una barreja.
La psicòloga, psicoterapeuta Paola Roig, codirectora del col·lectiu Pell a Pell, assenyala que “la culpa i foscor” que senten algunes mares en penedir-se de la maternitat es deu a la “idea de la mare abnegada i sacrificada” que s’ha construït en una societat patriarcal. “La típica frase que tot val la pena quan veus els nens somriure contribueix a augmentar la culpabilitat de les mares que es penedeixen de ser-ho”, explica.
El problema, segons Roig, és que “se’ns ha venut una versió molt edulcorada del que implica ser mare” i d’aquesta manera no s’ha mostrat la part més fosca d’aquesta opció de vida. “Tota la part lluminosa de la maternitat existeix, però durant molts anys se n’ha ocultat la cara fosca i moltes mares es troben amb la sensació que això no és el que els havien explicat”, assenyala.
Penediment per ser mares dins d’un sistema patriarcal
Roig també culpa el patriarcat d’aquest sentiment envers la maternitat. “No sé si ens penedim de ser mares o de ser-ho en aquest sistema i en les condicions en què ho som”, es pregunta. Puntualitza que es refereix a “ser mares sense xarxa, sent responsables de la casa, sense parelles corresponsables de la criança i havent de treballar vuit hores i després atendre els nens”. “No vol dir que no estimis els fills, sinó que no t’havien explicat aquesta part”, insisteix.
L’escriptora anglesa Rachel Cusk descriu en el polèmic llibre La feina d’una vida, que la va fer saltar a la fama, la seva pròpia experiència amb la maternitat i una de les coses que subratlla és la diferència de responsabilitats dels homes i les dones envers les criatures. L’autora és contrària a l’associació constant entre maternitat i felicitat i en aquesta obra autobiogràfica expressa els dubtes i la tristesa que va sentir quan va tenir la seva filla. “Després de néixer una criatura, les vides de la mare i del pare divergeixen, de manera que, tot i que abans vivien en un estat més o menys igualitari, ara estableixen una relació que podríem qualificar de feudal”, diu en un fragment del llibre, on apunta que des del començament “la balança s’inclina cap a un patriarcat més profund”.
Aquest inici és, segons Cusk, el que provoca en molts casos que les dones es penedeixin de la seva maternitat, molt més complicada que no pas la paternitat dels seus companys. “Donar a llum no és només allò que divideix les dones dels homes: també divideix les dones d’elles mateixes de tal manera que el significat de l’existència canvia totalment”, explica en el llibre.
Una altra dona que ha defensat aferrissadament que la idea de la maternitat tal com la tenim concebuda és una “eina d’opressió” és la directora de cinema Júlia de Paz, que en diverses entrevistes ha denunciat que la societat demani a les dones que compleixin amb un tipus de maternitat “que no és real”. “Demanen que perdem la llibertat, que ho donem tot per la família, que perdem la identitat com a dones”, insisteix. Aquesta qüestió fins i tot li ha servit per fer un llargmetratge, Ama, que neix amb la intenció de “desconstruir el mite de la maternitat”.
Un debat que no es podia ni tan sols pensar fa uns anys
Roig creu que des que es parla més de la maternitat ha millorat aquest sentiment i la sensació de culpa s’ha reduït. Tot i així, creu que “ens manca molt discurs matern”, és a dir, “escoltar vivències d’altres mares i impregnar-nos de narrativa materna”. “Només així es pot veure que ser mare és una experiència ambivalent”, afegeix.
La psicòloga assegura que sempre hi ha hagut mares que no han pogut gaudir de la seva maternitat, en la majoria de casos “hostil”. “No se’n parlava i no hi havia ni tan sols espai mental per pensar-ho”, conclou.
9
2
