Els membres del cos de Bombers de la Generalitat comencen a acumular un llistat de greuges que fa temps que es van covant. Ara, una decisió del Departament d’Interior ha tocat encara més el voraviu a un cos d’emergències que ja està en alerta per la manca de personal històrica. La pèrdua de competències que es deriven cap al Cos d’Agents Rurals, l’alta especialització de les unitats, el tracte que reben del departament d’Interior els bombers voluntaris –que també mantenen la seva guerra-, el procés d’immersió en les zones calentes de les agrupacions de Defensa Forestal, el manlleu de competències per part dels Mossos d’Esquadra, el nou model de Protecció Civil i un extravagant règim de disciplina interna fan saltar guspires contínuament.
La darrera traca ha sigut causada per una decisió de la Subdirecció General d’Administració i Recursos del departament d’Interior, que el passat 28 de juny va signar una nota –a la qual ha tingut accés El Món– que ha posat en guàrdia tots els parcs de bombers de Catalunya. En concret, és una ordre que permet als Bombers eliminar els límits d’hores extraordinàries que pot fer cada membre del cos. Una decisió que afecta de ple el complex horari i els quadrants dels parcs, la regulació de les guàrdies i, sobretot, l’equilibri que cada dotació compti amb els mínims del parc i de la dotació que ha de sortir d’emergència. Així, ara Interior permet que els bombers puguin traspassar sense autorització el límit de les 350 hores extraordinàries anuals sense l’autorització expressa. Un avís a navegants pel que contemplen que pot ser un llarg estiu post sequera i l’enllaç amb la tardor i l’hivern, on cada cop s’incrementen més els serveis d’emergència.
Queixes per consolidar un sistema
La mesura no ha fet gota de gràcia als sindicats, que ja tenen la mosca al nas per diversos canvis normatius que afecten, a més de l’excés d’hores de treball, els canvis de categoria, els reingressos de personal entre parcs i les avaluacions del lloc de treball en guàrdies no presencials, com les dels responsables dels drons. De fet, segons fonts sindicals consultades, el problema rau en la manca sistèmica de personal d’emergències que segueix un règim especial des de l’any 1986. Una mesura que es va prendre en la provisionalitat i que s’ha anat allargant durant dècades.
En detall, es tracta d’un acord del 22 i el 26 de maig del 1986 del Consell Executiu de la Generalitat sobre les “gratificacions de serveis extraordinaris”. Aquest acord de Govern establia que la prestació de “serveis extraordinaris fora de la jornada laboral és un sistema excepcional que només podrà obeir a raons d’urgència i necessitat que exigeixen la seva execució”. En aquesta línia determinava que la quantitat d’hores extraordinàries que el personal funcionari i interí podia realitzar per any era de 350 hores.
Un límit que, segons determina l’acord, només es pot superar amb l’autorització expressa del secretari general del departament. La Subdirecció, a la vista que s’acostava la campanya d’aquest estiu, va aprovar el passat 28 de juny de manera “excepcional” la “realització d’hores extraordinàries per sobre de les 350 hores per a tot l’any 2024, per a tot el personal del cos de bombers de la Generalitat”, que depèn orgànicament de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis, ara dirigida per l’històric Joan Delort.
Les hores, l’enèsim problema
La decisió del Departament d’Interior consolida, segons les fonts consultades, la “precarització dels Bombers professionals” que veuen que l’increment d’efectius només cobreix les places que deixen les jubilacions i les baixes. “Es donen situacions, com grans extensions a Ponent regides per vuit parcs de Bombers professionals i 22 en règim de bombers voluntaris”, retreuen amb preocupació.
“La necessitat en qualsevol intervenció dels bombers professionals fa que hagin de doblar torns o tenir més guàrdies, cosa que recau en mantenir un nombre desorbitat d’hores extraordinàries”, comenten les mateixes fonts sindicals. “Les hores s’incrementen perquè, diguin el que diguin, no es poden cobrir els mínims”, asseguren. “La intenció és arribar dels 2.096 als 2.500 bombers, però els nostres càlculs ens situen en un barem estable de 3.200”, indiquen. “Cal replantejar el sistema, incrementar els efectius i professionalitzar el servei”, assenyalen les mateixes fonts.
No només són les hores
La nova ordre del departament, del 28 de juny, ha despertat els recels després de la negociació que Interior ha dut a terme amb els bombers voluntaris i de les facilitats que posen a les ADF per entrar en zones de foc que necessiten un ensinistrament i una preparació especial. També hi ha la recança per la pèrdua de competències importants pel cos. En aquest sentit, opinen que l’entrada en tromba dels Agents Rurals a la conselleria d’Interior –abans depenien del Departament d’Acció Climàtica– els han retallat el seu marge de treball.
En la mateixa línia veuen el treball dels Mossos d’Esquadra en els equips de rescat o l’increment de recursos per establir la policia marítima, en l’àmbit del salvament a les platges. I, en l’àmbit de la investigació, no només lamenten la pèrdua de les investigacions dels incendis forestals: una de les qüestions que més inquieten és que els Mossos d’Esquadra portin a terme la investigació en els incendis d’habitatges que fins ara treballaven els Bombers com un cos especialitzat.
Una nova llei d’emergències
El garbuix de competències i els diferents cossos a portar-les a terme, o amb capacitat per realitzar-les, farien “necessari”, segons les fonts sindicals, una nova llei d’emergències. “Cal endreçar aquest sistema i, sobretot, clarificar quina és la tasca dels Bombers i determinar les seves competències que històricament han dut a terme”, aprofiten. De fet, entenen que l’actual article 13 de la Llei 5/1994 del 20 de març del Parlament de Catalunya determina de manera “claríssima” les funcions del cos de Bombers.
“En aquest article queda perfectament definit de què som els responsables”, insisteixen. Una llei que els atorga la competència en l’extinció i la prevenció d’incendis, estudiar i investigar les tècniques, les instal·lacions i els sistemes per a la protecció contra incendis en relació amb la normativa específica en aquesta matèria; intervenir en operacions de protecció civil; i intervenir en les operacions de salvament marítim, en el salvament fluvial i en el rescat i el salvament de muntanya així com investigar i analitzar els sinistres en els quals intervenen per la seva competència. “A poc a poc ens van laminant aquestes funcions i, a més, retallant personal; però, la feina la continuem fent i s’han acostumat al fet que no tinguem límit d’hores extres, això s’ha d’acabar”, sentencien.
