La magistrada del jutjat número 3 de la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de la Bisbal d’Empordà ha decretat el sobreseïment provisional i arxivament de la denúncia contra Maria Teresa Oliveras, una clienta que va defensar els seus drets lingüístics quan va anar a comprar una barra de pa. La propietària de la fleca Pa Amb Vi i Sucre de l’Estartit l’havia denunciat per amenaces i assetjament perquè la dona, en uns fets que es remunten a l’estiu del 2024, va tornar a l’establiment per demanar explicacions i recriminar l’actitud tant de la propietària com de la treballadora que la va atendre. La jutge conclou en la seva interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, que la clienta, que ha estat defensada per Acció Cassandra, en cap cas va cometre un delicte d’amenaces ni d’assetjament i ho argumenta detalladament, però li retreu, en text escrit íntegrament en castellà, la “mala educació, l’escassa tolerància i les males maneres”.
La magistrada nega que la clienta de la fleca cometés un delicte d’assetjament perquè els fets denunciats es van produir en un marc temporal molt concret, entre el 22 i el 27 de juny, “sense que consti una prolongació en el temps ni una reiteració en seqüències separades que permeti apreciar la persistència exigida pel tipus penal”. Malgrat recollir que diferents testimonis “coincideixen a descriure una actitud alterada, desproporcionada i poc conciliadora per part de la querellada”, cap d’ells “relata conductes de vigilància, persecució, seguiment, contacte insistent ni aproximacions físiques reiterades, ni tampoc actuacions dirigides a interferir de manera continuada a la vida personal, laboral o social de la querellant”. Així, conclou que les discussions entre la clienta i la propietària de la fleca es van produir per un conflicte “puntual” que va sorgir per “l’atenció rebuda i a la sol·licitud d’un full de reclamacions, sense que s’apreciï un patró de fustigació perllongat ni una dinàmica d’assetjament persistent”. A més, deixa clar que tampoc no ha quedat acreditat que els fets produïssin “una greu alteració de la vida quotidiana”.
D’altra banda, també nega la comissió d’un delicte d’amenaces: “No resulta acreditat que la querellada proferís cap expressió que pugui qualificar-se com a amenaça penalment rellevant, no constant anunci de dany personal, patrimonial o moral, ni imposició de condicions sota intimidació, ni manifestacions amb prou entitat per ser considerades idònies per generar un temor racional més enllà de la mera tensió pròpia d’una discussió acalorada”. Després d’escoltar els testimonis, la jutge rebaixa la picabaralla dialectal a “retrets, exigències i discussions verbals”, que no s’inclouen en el delicte d’amenaces.
Els retrets de la jutge a la clienta de la fleca
Tot i no veure delicte per part de la clienta, la magistrada es despatxa a gust amb la clienta de la fleca, a qui li retreu la “mala educació, l’escassa tolerància i les males maneres”. “Ens trobem, sens dubte, davant una manca de tolerància i de convivència pròpia de persones que no són capaces de respectar els altres, sigui per motius ideològics, lingüístics o per la diferent manera de pensar”, exposa la magistrada. D’altra banda, la jutge exculpa la clienta de “manca de diligència periodística”, però dispara contra els mitjans de comunicació. “La publicació d’una notícia sense contrastar les diferents versions dels fets no és responsabilitat de la investigada, sinó dels mitjans de comunicació que no despleguen la perícia i diligència necessàries en l’elaboració i difusió de les seves informacions, sobretot quan són coneixedors del potencial abast de les seves publicacions i de les possibles onades d’odi que una versió unilateral de la història és capaç de generar”, sentencia.
