El 34% de les assignatures dels graus a les universitats públiques de Catalunya durant el curs 2023-24 es van fer en castellà, el 74%, en català i 20% en una tercera llengua. Aquestes són les dades que ofereix la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, en una resposta per escrit a una pregunta formulada per la diputada de Junts per Catalunya Judith Toronjo. En la resposta publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, la consellera remarca que una mateixa assignatura “pot ser impartida en una, dues o més llengües” i és aquest el motiu pel qual el total dels percentatges d’assignatures superen el cent per cent.
Montserrat ofereix dades dels usos lingüístics en la docència de graus a les set universitats públiques que hi ha a Catalunya. La que registra un percentatge més alt de castellà i que supera la mitjana és la Universitat de Barcelona, que va tenir un 47% d’assignatures en castellà, per un 75% en català i 16% en una tercera llengua. També se situa per sobre de la mitjana la Politècnica de Catalunya amb un 39%, mentre que el 73% de les assignatures es van fer en català i un 20% en una tercera llengua.
La resta d’universitats públiques, segons detalla la titular de Recerca i Universitats, se situen per sota de la mitjana: Universitat de Girona (88% en català; 29% en castellà i 30% en una tercera llengua), Universitat de Lleida (77% en català; 28% en castellà; 15% en una tercera llengua), Universitat Pompeu Fabra (52% en català; 28% en castellà; 37% en una tercera llengua), Universitat Autònoma de Barcelona (78% en català; 27% en castellà; 19% en una tercera llengua) i Universitat Rovira i Virgili (86% en català; 21% en castellà; 11% en una tercera llengua).
Un pla per enfortir la llengua a les universitats
D’altra banda, Núria Montserrat exposa que el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (PEC), que es va crear l’any 2022 amb l’objectiu de “fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i com a llengua d’ús normal”, compleix tres anys amb un assoliment total o parcial del 79% dels objectius fixats inicialment. Concretament, a finals del 2024, del total de 81 fites previstes se’n van assolir plenament 45 i 19 parcialment, mentre que 17 encara estan pendents d’acompliment.
L’informe de seguiment del pla, que es va presentar el passat 29 de maig, posa en relleu algunes de les principals fites assolides com, per exemple, “el compromís a l’hora d’aportar dades sobre la llengua de docència emprada, la millora en la transparència i la seguretat lingüística pel que fa a la informació sobre la llengua de docència, i la disponibilitat d’una bústia de drets lingüístics per vehicular possibles queixes i establir mecanismes de seguiment i resolució”.
En relació amb l’oferta docent en català, segons destaca l’informe, les universitats han començat a desplegar els plans per “increment de la docència” en català i per “augmentar l’oferta de classes” en català, tant en graus com en màsters. A més, subratlla que s’ha assolit el compromís del sistema universitari en l’exigència del coneixement del català per tal de garantir que el professorat tingui la competència lingüística necessària, corresponent al nivell C1. D’aquesta manera, el professorat universitari acreditat amb un C1 de català ha passat de 10.567 docents el 2020 a 16.405 el 2024.
