El Departament d’Esports admet que la presència del català en les activitats esportives escolars té un marge de millora notable, tot i que rebutja les visions catastrofistes sobre la seva implantació. Segons l’Enquesta dels hàbits esportius dels escolars de Catalunya del curs 2024-2025, el 48,21% dels monitors i entrenadors d’infants de 6 a 16 anys utilitza el català com a llengua principal. A més, un 27,20% s’hi expressa de manera indistinta en català i castellà, mentre que el castellà és la llengua habitual en el 23,02% dels casos.
Així ho ha detallat el conseller d’Esports, Bernardo Álvarez Merino, en una resposta parlamentària per escrit adreçada a la diputada de Junts per Catalunya Montse Ortiz. En el document, el titular d’Esports emfatitza que l’activitat físico-esportiva és un “espai estratègic” per fomentar els hàbits lingüístics entre infants i joves no pas des de la “imposició”, sinó des de la “normalització, l’acompanyament i la formació”. Entre els practicants escolars –un 74,05% fa esport almenys un cop a la setmana–, el català és la llengua més utilitzada amb un 43,70%, davant del 30,75% que parla en castellà i un 22,91% que alterna ambdues llengües.
El desafiament de la integració dels nouvinguts
Tot i rebaixar el to d’alerta, l’executiu socialista reconeix “reptes” evidents, en especial en l’àmbit dels escolars nouvinguts. En aquest col·lectiu, el castellà s’imposa com a opció majoritària amb un 49,82% en les primeres etapes d’arribada al país. Tanmateix, el conseller assenyala –sense oferir xifres– que “les dades també mostren una evolució progressiva”. En aquest sentit, afegeix que “a mesura que augmenten els anys de residència, disminueix l’ús predominant del castellà i augmenten l’ús del català i l’ús indistint de català i castellà”. Territorialment, la radiografia manté la bretxa habitual: mentre a les Terres de l’Ebre o a la Catalunya Central la presència del català és molt alta, en altres zones predomina l’ús del castellà. Així, la Conselleria considera que les polítiques que han d’impulsar “han d’estar fonamentades en dades, han de tenir mirada territorial i han de prioritzar els entorns on hi ha més marge de millora”.
Per capgirar la situació en les zones crítiques, el Govern desplega un conjunt d’actuacions en el marc del Pacte Nacional per la Llengua. Entre les inversions immediates figuren un programa de 300.000 euros per al foment del català en l’esport executat conjuntament amb Política Lingüística, 100.000 euros destinats a tallers de sensibilització per al personal de lleure educatiu i un conveni amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) dotat amb 63.322 euros.
El pla d’impuls 2026-2027
De cara al bienni 2025-2026, l’estratègia del departament passa per la formalització del nou Pla d’impuls de l’ús del català en l’àmbit dels esports 2026-2027. Aquest full de ruta pretendrà estendre la llengua catalana en àmbits que van des de les escoles de formació i els clubs fins a les xarxes socials i les retransmissions esportives. A més, l’executiu vol actuar directament sobre les grans marques esportives que operen a Catalunya per tal d’assegurar la presència del català en webs, aplicacions mòbils, etiquetatge i atenció al client. A més, Álvarez afirma que vol impulsar “tallers de sensibilització lingüística” per a monitors, entrenadors i responsables de formació esportiva, “promoure parelles lingüístiques” en el marc del Voluntariat per la Llengua i impulsar plans d’actuació lingüística en centres i empreses esportives.
