Més exigència amb la llengua als professionals que hi treballen, més cursos de català per a aquells que no en saben i, sobretot, mecanismes de control per garantir el compliment dels drets lingüístics dels pacients. Aquesta és la revolució en el pla d’usos lingüístics que ha posat en marxa l’Institut Català de la Retina (ICR) després de quatre denúncies presentades per afectats davant la Plataforma per la Llengua. L’ONG del català ha anunciat aquest dijous el resultat d’una llarga negociació amb el centre mèdic iniciada al juliol, quan va sortir a la llum una de les queixes, la de Montserrat Forcada, que va explicar a les xarxes que un metge de l’ICR l’havia fet fora de la consulta, juntament amb la seva filla, menor d’edat, perquè parlava en català i no va cedir a l’exigència del facultatiu de canviar al castellà.
Arran del cas de Forcada, van emergir tres queixes més. Segons la Plataforma, eren dos casos més de discriminació lingüística i un tercer en què no es podia dir que hi hagués discriminació ni catalanofòbia, però sí que la professional no entenia el pacient perquè parlava català.
Com ja va publicar El Món, l’ICR es va disculpar per escrit amb Forcada per la situació viscuda. Però ara s’han concretat les mesures que pren el centre per evitar que un cas així es pugui repetir. Segons la Plataforma, el centre mèdic especialitzat en oftalmologia ha designat una referent de llengua per vehicular el pla i una comissió per fer-ne seguiment, i ha augmentat les accions preventives en defensa dels drets lingüístics dels pacients. De fet, l’ONG del català ha negociat amb l’ICR aplicar un pla similar al de la Fundació Puigvert de Barcelona o la Fundació Althaia de Manresa. “Aquest document no només busca que es tingui en compte la llengua en l’atenció als pacients, sinó també en totes les comunicacions internes i externes del centre i que aprofiti la seva posició per normalitzar el català en tots els àmbits, també a través de la contractació de serveis i en els serveis externalitzats”, recorda la Plataforma.
Admeten que el pla lingüístic que hi havia a l’ICR era “insuficient”
L’entitat de defensa dels drets dels catalanoparlants remarca que l’ICR ja tenia el català com a llengua pròpia i “una bona política lingüística”, però afegeix que “el pla era insuficient perquè no establia mecanismes de control ni seguiment, ni tampoc escenaris de resposta en cas de possibles discriminacions o vulneracions de drets lingüístics”. Això és el que asseguren que canviarà a partir d’ara, arran de l’acord al qual s’ha arribat. En aquest sentit, “el centre ha començat a fer servir la comunicació interna per informar els treballadors dels drets lingüístics dels pacients i sensibilitzar-los sobre la importància d’atendre’ls en català“.
A més a més, l’ICT ha “elevat el grau d’exigència de l’ús de la llengua per contractar nous treballadors” i a partir d’ara ofereix més formació en llengua: cursos inicials intensius amb places il·limitades dins l’horari laboral, cursos de manteniment i millora i cursos de preparació per a exàmens de certificats oficials.
