L’anàlisi de la salut del català a la Franja de Ponent requereix una mirada renovada que superi els esquemes tradicionals. Històricament, els estudis sociolingüístics tendien a dividir la població entre parlants d’una llengua o d’una altra o a mesurar únicament si el català es mantenia com a llengua predominant de pares a fills. Tanmateix, una investigació del sociolingüista i professor de la Universitat de Saragossa, Natxo Sorolla, publicada a la revista Verbum et Lingua amb el títol “La transmissió intergeneracional del català a la Franja no és estable”, situen el focus en un element clau: com els usos bilingües emmascaren un procés de substitució lingüística en marxa. “La situació de minorització que té la llengua des de fa segles està ara desencadenant tot aquest procés de substitució que fins ara no havíem vist i que en els anys 90, per exemple, no s’observava”, exposa Sorolla en declaracions a El Món.
Per avaluar el relleu generacional, la sociolingüística ha utilitzat tradicionalment l’ITIC. Aquest indicador clàssic es fixa només en la transmissió predominant de la llengua: si uns pares parlaven principalment català i els seus fills el continuen parlant com a opció majoritària, el balanç es considera positiu. Segons l’ITIC, la transmissió del català a la Franja es mantenia en termes lleugerament positius tant en l’enquesta del 2004 com en la del 2014, transmetent una imatge d’estabilitat. No obstant això, Sorolla proposa l’ITIG, una eina que analitza el conjunt de les dinàmiques sociolingüístiques. A més de l’ús predominant, l’ITIG incorpora el pes dels desplaçaments cap a usos bilingües i l’increment de l’ús predominant del castellà o altres llengües. I el resultat d’aquesta nova mesura és alarmant: entre el 2004 i el 2014, l’índex global de transmissió lingüística (ITIG) a la Franja es va girar com un mitjó en caure de +2,2 a -0,4 punts, entrant formalment en terreny negatiu. “Marca també un procés de trencament de la transmissió intergeneracional”, conclou l’estudi.
“La diferència més important és tenir en compte els usos bilingües. Part dels catalanoparlants poden passar a fer usos bilingües –cosa que no és una pèrdua total– i, a la vegada, part dels usuaris del castellà o d’altres llengües també poden passar a fer usos bilingües”, explica Natxo Sorolla a aquest diari. El problema és que, en un context asimètric, el bilingüisme acostuma a ser el pas previ a l’adopció definitiva del castellà: “Els usos bilingües són rellevants i molt significatius en societats com en els territoris de llengua catalana”. Amb tot, Sorolla afegeix que “els usos bilingües a la Franja acaben sent un pas cap a la incorporació del castellà d’una forma molt més rellevant o la desaparició del català com a llengua d’ús habitual, sobretot en la població més jove”.
Una Franja desigual: el col·lapse de la meitat Nord
Els resultats de l’estudi mostren que la substitució lingüística no avança al mateix ritme a tot el territori franjatí, sinó que mostra un trencament accelerat a la meitat nord. “Al nord de la Franja, a la Ribagorça o la Llitera, les dades ens indiquen que el procés de substitució s’ha iniciat abans o és més clar”, apunta el sociolingüista.
- La Ribagorça: Aquesta comarca presenta els indicadors més crítics de tota la Franja, sent l’única comarca on l’índex clàssic ja és clarament negatiu: l’ITIC se situa en el -3,1. La presència del català predominant recula de manera directa entre generacions, passant del 48,8% en els progenitors al 45,7% en els fills. Quan s’analitza l’índex global (ITIG), la xifra s’enfonsa fins als -4,6 punts, reflectint un augment del castellà de pares a fills: del 24,2% al 30,2%. A més, registra una de les taxes de combinació o bilingüisme més altes entre la joventut (8,3%), confirmant que el procés de substitució lingüística hi està especialment avançat.
- La Llitera: Aquesta comarca és el cas més evident de com l’índex tradicional pot distorsionar la realitat sobre l’ús del català. Si només es té en compte l’ITIC, la comarca presenta un resultat molt positiu. +3,4, ja que el català predominant creix del 47,6% en els progenitors al 51% en els fills. Tanmateix, quan s’aplica l’índex global ITIG, el balanç esdevé negatiu, -0,8. El motiu d’aquesta divergència és que el castellà com a llengua habitual pateix un augment molt fort d’una generació a una altra, passant del 33,2% dels parres al 40,4% dels fills. Això està impulsat pel fort descens dels usos bilingües/combinats –que cauen del 8,8% al 3,7%– i de la categoria d’altres llengües.
- Matarranya: És la comarca amb el percentatge més elevat de catalanoparlants, on un 71,4% dels fills manté el català com a llengua predominant, pràcticament la mateixa xifra que els seus progenitors (71,5), mantenint l’ITIC pràcticament neutre (-0,1). Tanmateix, l’índex global ITIG cau fins als -1,7 punts. Aquesta diferència es deu al fort creixement del castellà com a llengua habitual entre els joves, que gairebé es duplica en una sola generació en passar del 13,9% dels pares al 25,2% dels fills, alimentat per la pèrdua de presència d’altres llengües i un descens del bilingüisme.
- El Baix Cinca: És l’única comarca de la Franja on tots dos indicadors es mantenen en valors positius –ITIC de 0,9 i ITIG d’1,4–. El català com a llengua habitual experimenta un lleuger increment entre generacions, passant del 44,6% en els pares al 45,5% en els fills. Així mateix, l’ús del castellà es manté molt estable –34,4% en progenitors i 33,8% en fills–, igual que la presència d’altres llengües –18%–, la qual cosa fa que el balanç global de transmissió sigui favorable en aquest territori.
L’efecte xarxa entre els joves: de la llar al grup d’amics
Un dels factors que expliquen aquesta pèrdua de pes de la llengua catalana a la Franja és la ruptura que es produeix quan els joves surten de l’àmbit familiar. Encara que a la llar es mantingui la transmissió generacional, la composició de les xarxes socials fora de casa empeny la joventut cap al castellà. “A la Franja, els usos bilingües familiars acaben provocant que els fills utilitzin molt més el castellà que no pas el català”, assenyala Sorolla. El sociolingüista detalla com, fins i tot quan dos joves tenen el català com a llengua familiar, la proporció de parlants del seu grup condiciona l’idioma que fan servir entre ells: “Entre dues persones que tenen el català com a llengua familiar, un dels indicadors que apunta si utilitzaran el català o no és si tenen moltes interaccions amb altres companys amb qui comparteixen aquesta llengua minoritzada. Si aquesta proporció és reduïda, acaben fent servir el castellà entre ells tot i que tots dos parlin català amb els progenitors”. D’aquesta manera, Sorolla assenyala que molts joves desenvolupen “rols de parlants castellanoparlants fora de casa i acaben parlant castellà, i es presenten com a castellanoparlants, amb amics que també són catalanoparlants familiars, però que entre ells parlen castellà”.
Els glotònims i la percepció d’una llengua que genera conflicte
Finalment, l’estudi de Sorolla emfasitza que la substitució no és només un fet demogràfic o de tria individual, sinó que està condicionada per l’entorn social i simbòlic. Fenòmens com la glotofòbia –la discriminació cap a una persona a causa de la seva manera de parlar, el seu accent o la seva varietat lingüística– amb la promoció de denominacions com xapurriau serveixen per fragmentar el domini lingüístic generen la sensació que el català és una llengua conflictiva. “El fet d’utilitzar noms pejorartius com ‘xaporriau’ o utilitzar noms locals com a diferents de qualsevol cosa més extensa és un símptoma del mateix procés de minorització i substitució de la llengua”, exposa Sorolla. Aquest clima fa que molts parlants opten per l’abandonament de la llengua per evitar tensions: “Tot aquest debat sobre els noms de la llengua fa que els parlants acabin considerant que la llengua és conflictiva. Això pot facilitar o afavorir el procés de deixar de transmetre la llengua als fills o que els fills considerin que l’ús de la llengua minoritzada és conflictiu i utilitzin una llengua, que és el castellà.”
