Un tuit de Judit Martín, que donava suport les crítiques a una companyia de teatre de la qual havia format part, ha desencadenat un curiós afer judicial que, de moment, ha generat una situació surrealista pel que fa als drets lingüístics. Malgrat que el breu text de Martín és en català –igual que la resta de crítiques que han indignat l’empresari demandant–, el jutjat, amb seu a Catalunya, no ha tingut cap mirament a exigir a la defensa de l’actriu que tradueixi al castellà els seus escrits. El jutjat de primera instància número 30 de Barcelona no s’ho va pensar dues vegades per centrifugar cap a la defensa la petició de l’advocada del demandant, que al·legava que no entén la llengua pròpia del país –tot i que havia trobat la manera de saber què volien dir els tuits que denuncia.
Ha calgut un recurs de reposició de l’advocat de Martín, Jaume Alonso-Cuevillas, per tombar la diligència d’ordenació de la lletrada del jutjat, que requeria a la part demandada que fes la traducció del text en què responia a la demanda.
Debat sobre la precarietat laboral d’actors i actrius
El cas s’inicia quan Judit Martín –popular per les seves aparicions en programes de TV3 com Està passant i pel pòdcast humorístic El nou paradigma, que fa amb Natza Farré– i altres usuaris de la xarxa X –l’antic Twitter– responen a una convocatòria de la companyia Planeta Impro del 17 de març, en què anunciaven que feien un càsting per buscar actrius. La primera rèplica apareix el dia 20, i és del compte @torreznadesoria, que adverteix que aquesta companyia ofereix treball “precari” i que paga només 35 euros per funció, quan sol tenir el teatre ple, cosa que li garanteix els ingressos.
Obro fil sobre explotadors del sector actoral.
— Torrezna (@Torreznadesoria) March 20, 2023
Aquesta penya busca actrius. Actrius per un treball precari pel que paguen 35 euros per funció tenint l’aforament ple. Aquesta penya et dona d’alta divendres i de baixa diumenge, però dimarts has d’anar a assajar 3 hores gratis + https://t.co/iQECKjlrCE
Unes hores després, Judit Martín fa una piulada en què recull la de @torreznadesoria i corrobora el seu desacord amb les pràctiques laborals de l’empresa. Afegeix, en una resposta posterior, que per aquest motiu ella i altres companys van marxar de Planeta Impro l’any 2014 i lamenta que la tònica es mantingui.
A tots els que heu anat, aneu o anireu al Teatreneu a veure impro o els voleu contractar, potser heu de saber que: https://t.co/5GZWpzmWiQ
— JUDIT MARTIN (@JuditMartinD) March 20, 2023
Els responsables de Planeta Impro, companyia dedicada a espectacles d’improvisació, publiquen, també a X, un comunicat de resposta. Hi asseguren que les afirmacions dels usuaris que els critiquen són falses i afirmen que paguen que el correspon segons el conveni. A aquesta observació, molts altres usuaris repliquen que consideren que això no evita la precarietat, manifesten el seu desacord amb aquestes tarifes i subratllen que la companyia es limita a pagar el mínim permès, malgrat que els seus espectacles omplen les sales.
📌 Comunicat oficial de #PlanetaImpro pic.twitter.com/iOG4tkvjwD
— Planeta Impro 🪐 Impro Show ® (@PLANETAIMPRO) March 21, 2023
El cas és que Planeta Impro decideix presentar una demanda per les crítiques rebudes, ja que considera que “fan mal” a la companyia, i acusa Martín de perjudicar-los especialment per la seva gran projecció mediàtica, superior que la de la resta de denunciats. Recorden que ella mateixa va fundar Planeta Impro amb l’actual responsable i que “la relació va durar fins a finals del 2013”, moment en el qual Martín i una desena de membres més de la companyia van marxar i van crear una empresa similar, Impro Barcelona. De tot això, dedueixen que l’actriu i altres dels usuaris que els critiquen volen que Planeta Impro “tanqui”, ja que són “competència”. A més, reclamen 150.000 euros com a indemnització als denunciats, Martín i altres usuaris de la xarxa.
Totes les lleis infringides pel jutjat en demanar la traducció al castellà
I tot plegat amanit amb la pretensió de fer que els demandats es defensin en castellà. En el recurs de reposició per tirar enrere aquesta ordre, Cuevillas recordava al jutjat que “l’article 142.4 de la LEC [la llei estatal d’enjudiciament civil] estableix que totes les actuacions i documents presentats en un procediment en una llengua oficial tindran plena validesa i eficàcia sense cap traducció”. “En tot cas, el tribunal les farà traduir d’ofici si alguna part al·lega indefensió. Ho estableix també l’article 231.3 de la LOPJ [llei orgànica del poder judicial, també d’àmbit estatal], on s’indica que les parts […] podran utilitzar la llengua que sigui oficial a la comunitat autònoma en el territori on tinguin lloc les actuacions judicials”, afegia.
L’advocat recorria també a la llei de política lingüística de Catalunya i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, “signada per Espanya” i que estableix que es garantirà que les parts es puguin expressar en “la llengua regional”, que en aquest cas seria el català, “sense costos addicionals”. És a dir, que en cap cas es pot demanar a una part que tradueixi el seu text si la part contrària no l’entén.
El jutjat abaixa el cap i revoca l’ordre donada
El recurs del lletrat recordava al jutjat que amb l’ordre donada infringia dos articles de dues lleis estatals, amb relació a un article de l’Estatut de Catalunya i de la Constitució espanyola. Per això, reclamava que el jutjat revoqués la instrucció i es fes càrrec de la traducció, si considerava que estava justificada.
La nova lletrada del jutjat, sense discutir ni una sola de les al·legacions de Cuevillas, ha revocat l’ordre de la seva companya i ha admès que “la diligència objecte de recurs no era ajustada a dret”.
