Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses i la patronal Pimec, en col·laboració amb el Departament de Política Lingüística, ha elaborat un informe sobre l’ús del català a les pimes, que representen un 99,8% de les empreses. De l’estudi L’ús del català a les pimes 2025, fet a partir d’enquestes a 462 empreses, s’extreu que les pimes del país tenen quatre punts febles en el terreny lingüístic: l’atenció al client, l’etiquetatge dels productes, el desconeixement de les obligacions legals vinculades a la llengua i la manca de reglaments interns que fixi’n la política lingüística de l’empresa.
A l’hora d’atendre clients, únicament un 18,4% asseguren que el personal s’hi adreça sempre en català de manera presencial o telefònica. Malgrat aquesta dada tan pobra, el 47,2% de les empreses fan servir normalment la llengua catalana en les seves interaccions amb la clientela, però admeten que canvien si la situació ho requereix. D’altra banda, hi ha un 24% de les petites i mitjanes empreses que atenen en català o castellà depenent del client, el 7,6% fa servir majoritàriament el castellà i el 2,8%, altres llengües.
En aquest àmbit, però, hi ha diferències entre el sector serveis i la resta de sectors. A l’hora d’atendre la clientela, la llengua catalana és més predominant en el sector serveis, on el 21,7% asseguren que atenen sempre en català, que en la resta, on només arriba a un 11,5%. A més, hi ha un 50,6% que atenen majoritàriament en català, tot i que canvien si cal, mentre que aquest percentatge cau al 39,9% en la resta de sectors. Igualment, el percentatge que atén els clients majoritàriament en castellà o en altres llengües és més baix en el cas dels serveis.
L’etiquetatge: l’assignatura pendent de les comunicacions de les empreses
La retolació, les factures i els contractes i la documentació són els materials que les empreses responen més sovint que tenen almenys en català, amb un 61,5%, un 59,3% i un 55,8% de les respostes, respectivament. A més, un 44,8% de les empreses enquestades utilitza la llengua catalana per a la publicitat off line; un 36,1%, per als tiquets de caixa o rebuts; i un 35,1%, per als catàlegs. Però, clarament, l’assignatura pendent en aquest àmbit és l’etiquetatge en llengua catalana. Només un 28,8% de les firmes etiqueten en català els seus productes i aquí no hi ha diferències rellevants entre el sector serveis (29,6%) i la resta (27%). En relació amb l’àmbit digital, tres de cada quatre empreses tenen la pàgina web en català i gairebé un 50% fan servir el català a les xarxes socials en més del 75% de les seves publicacions.
En canvi, sí que hi ha diferències en la resta de comunicacions, on l’ús del català és més elevat en el sector serveis que en la resta. L’àmbit on aquesta diferència és abismal, amb més de 26 punts de diferència, és en l’ús del català en els tiquets de caixa o els rebuts. En els serveis, un 44,6% de les empreses els tenen en català, mentre que en la resta de sectors és el material on hi ha menys predomini de la llengua catalana, amb només un 18,2%. La mateixa situació es produeix amb les factures, on hi ha una diferència de 23,7 punts. Mentre el sector serveis emet el 66,9% de les factures en català, en la resta de sectors aquest percentatge cau al 43,2%. El sector serveis també supera en 15 punts o més la resta de sectors en la publicitat off line, la retolació i el redactat dels contractes i documents.
Desconeixement de les obligacions legals i manca de reglaments lingüístics
Els altres dos punts febles de les pimes de Catalunya són la manca de definició d’un reglament intern de política lingüística a les empreses i el desconeixement de les obligacions legals relatives a l’ús del català en la seva activitat. En efecte, hi ha un percentatge d’empreses força elevat que desconeixen si tenen obligacions legals relatives a l’ús del català en la seva activitat empresarial. Gairebé la meitat, el 47,8%, ho ignoren directament, mentre que un 26,6% no n’està segures. Només un 25,5% afirmen que sí que coneixen les obligacions legals entorn del català, un percentatge que és lleugerament superior en el sector serveis (27,3%) que en la resta (21,8%). En el desconeixement de les obligacions legals també hi ha diferències entre els sectors. En el de serveis, hi ha un 45,7% d’empreses que ignoren les normes que han de complir en matèria lingüística, un percentatge que s’enfila fins al 52,4% en la resta.
Pel que fa a la política lingüística interna de l’empresa, el 47,2% de les empreses asseguren que no en tenen, però un 43,3% afirmen que, encara que no està escrita i que disposen de criteris interns. Només un 9,5% la tenen escrita i és coneguda pel personal. En aquest darrer punt també hi ha diferències destacables entre el sector serveis i la resta, on el primer duplica el segon amb un 11,4% i 5,5%, respectivament. A més, un 45,5% de les empreses de serveis no la tenen escrita, però disposen de criteris interns; aquesta xifra baixa fins al 38,6% en els altres sectors.
El català com a valor de proximitat i identitat empresarial
Malgrat aquests quatre punts febles, la majoria de les petites i mitjanes empreses afirmen que donen molta importància a la llengua catalana com a valor de proximitat i identitat empresarial, un 68,5%, i només un 3,7% no n’hi donen. Així mateix, el 70,4% de les empreses veuen el català com un element de proximitat i que millora la relació amb la clientela, i el coneixement de la llengua és valorat per una gran majoria d’empreses a Catalunya en la incorporació i la promoció del personal que ha d’atendre el públic, amb un 52,6% que ho consideren un requisit i un 36%, un mèrit. Tot i això, només el 33,6% de les empreses donen facilitats als seus treballadors per a l’aprenentatge del català, mentre que el 46,1% no ho consideren necessari. Amb tot, el català no ha millorat posicions respecte als darrers cinc anys, ja que les empreses afirmen que el seu ús s’ha mantingut en un 69,9% dels casos. Només ha augmentat o disminuït en el 15,5% i 14,6% dels casos, respectivament.
