El Govern ha reconegut que desconeix quin és l’ús del català en les vistes judicials que se celebren a Catalunya. Aquesta és la resposta que el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha donat a una pregunta per escrit formulada per Junts per Catalunya, i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Espadaler explica que una enquesta realitzada l’any 2008 va concloure que el percentatge d’ús del català a les vistes orals se situava en un 25% arreu del país. Actualment, però, admet que “no hi ha indicadors que mesurin l’ús del català en les vistes judicials”.
Espadaler al·lega en la resposta que les dades sobre l’ús de la llengua catalana “no es poden comptabilitzar pel nombre o percentatge de judicis fets en català perquè, a la pràctica, en els judicis hi pot haver un canvi constant de llengua, segons qui hi intervingui; en realitat, hi ha pocs judicis en els quals s’empri només una llengua”. De la resposta del conseller s’extreu que la Generalitat no disposa de cap registre públic per conèixer quin percentatge de vistes judicials es fan en català, tal com demanava Junts en la pregunta, que, de fet, també havia sol·licitat si disposava de dades i percentatges sobre “les causes i els motius pels quals no es poden celebrar vistes judicials en català”.
D’altra banda, el titular de Justícia detalla que el Departament organitza formació en llengua catalana per a tot el personal al servei de l’Administració de justícia per garantir el dret a fer servir el català a les vistes orals. Aquesta formació a jutges, lletrats de l’Administració de justícia, fiscals, metges forenses, gestors, tramitadors i personal del cos d’auxili judicial té un “doble objectiu”. Per una banda, capacitar el personal en llengua catalana i, per l’altra, garantir que la ciutadania pugui exercir el seu dret a utilitzar oralment i per escrit la llengua catalana quan es relacionen amb l’Administració de justícia. En aquest sentit, assenyala que l’any 2025 va haver-hi 745 persones de l’Administració de justícia inscrites als cursos de català, entre les quals hi havia tots els jutges que han pres possessió a Catalunya i 64 alumnes de l’Escola Judicial, que “sovint són de fora de Catalunya, i que amb aquesta formació es garanteix que puguin atendre els ciutadans que exerceixen el seu dret de relacionar-s’hi en català”.
La legislació vigent ampara les vistes en català
En l’inici de la resposta, Ramon Espadaler recorda la normativa que empara les vistes en català. Així, cita l’article 33 de l’Estatut, que recull el dret de totes les persones a fer ús la llengua oficial que elegeixin en les actuacions judicials, l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial, que estableix que les parts, testimonis i perits poden usar la llengua que sigui també oficial a la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, i, finalment, la llei del dret de defensa també fixa que si “l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir el dret de defensa, el jutjat o el tribunal ha de posar a disposició dels intervinents que ho requereixin els mecanismes pertinents d’interpretació i/o traducció”. “D’acord amb aquesta legislació vigent, les vistes es poden fer i es fan en català si les parts intervenen en català”, manifesta el conseller, i puntualitza que “només en cas que una part al·legui indefensió per desconeixement del català, es posen els mitjans necessaris perquè qui vol declarar en català, ho pugui fer”.
